Inauguració Popular (30 de juny)

Dimarts al vespre vàrem treure el “morro” per la Plaça Margarida Xirgu, per tal d’estar presents a la “inauguració popular” del Festival Grec 2015. Creiem que oferir un espectacle de forma gratuïta, és simplement una excusa, per fer veure que aquest Festival està obert a tothom, independentment de la seva disponibilitat econòmica. No enganyen a ningú, perquè la realitat és que per poder participar d’aquest esdeveniment, s’ha de desembutxacar un bon grapat de diners, ja que els seus preus són realment prohibitius i sobretot els abonaments mal plantejats, perquè no tenen pas en compte el nombre d’espectacles adquirits.

La Plaça Margarita Xirgu, a l’hora de començar estava a menys de la tercera part de la seva capacitat i l’ambient era majoritàriament de gent jove; els bars improvisats per l’ocasió estaven literalment deserts…. i la veritat que feia una mica de llàstima veure tant desplegament amb un enorme escenari, equips de so i de mitjans tècnics, per la poca gent que estava present.

Solament faltava que el “cavall de Troia” Ada Colau, que sota l’aparença d’una ideologia esquerrana i populista, sortís a xuclar càmera i inaugurar el festival conjuntament amb el seu director Ramon Simó. Em va fotre molt que s’auto proclames defensora de la CULTURA, quan no és precisament una persona que sovinteja el món de les Arts Escèniques i mai s’havia pronunciat en aquest sentit; pura demagògia i unes enormes ganes d’aparèixer per tot arreu.

La veritat és que no vàrem estar massa estona i no podem fer una crònica com caldria del concert en el qual intervenien la Banda Municipal de Barcelona, Obeses i Oques Grasses.

Inauguració oficial – Dansa – VORÒNIA – La Veronal (🐌🐌🐌🐌 + 🐚)

Dimecres era la inauguració oficial i en l’ambient es notava força, molts polítics, però quan dic molts, vol dir MOLTS…. i clar les sobtades ganes de “cultura” van fer assistir de nou a l’Ada Colau (només faltaria), rodejada de fotògrafs per totes bandes i ella molt satisfeta d’aquest seguiment mediàtic…. això si, almenys aquest dia va callar i no va fer demagògia cultural. A la política canvien les cares, però tot segueix exactament igual. A banda de polítics, suposo que hauria algunes persones aficionades a les Arts escèniques, que haurien comprat les entrades com nosaltres …. i dic suposo perquè el percentatge de gent de la faràndula, que anava de franc, era estratosfèric. De fet jo vaig comprar les localitats en el primer minut de posar-se a la venda, i les primeres 8 fileres senceres ja no estaven a la venda. És clar… diners públics que recullen entre els pocs que paguem els nostres impostos.

Però parlem de l’espectacle de Dansa que hem vingut a veure…. VORÒNIA. Com ja ens imaginàvem aquest nou espectacle ens ha tornat a fascinar i potser encara mes que l’anterior de La Veronal, SIENA, que vàrem veure a l’abril del 2013 al Mercat de les Flors. La Veronal, és una companyia de dansa, formada l’any 2005 per un conjunt d’artistes procedents dels mons de la dansa, el cinema, la fotografia i la literatura que buscaven nous llenguatges d’expressió.

VORÒNIA és un espectacle que abasta molt més que el món de la dansa, ja que també integra dins seu moltes facetes de les Arts escèniques com són el Teatre, l’opera, la mímica, la literatura e inclús la participació d’animals en el que vol ser un espectacle TOTAL.

Dues parts molt diferenciades, la primera és la “blanca” on apareix el teòric “bé”, simbolitzat per un nen, el seu naixement, l’anyell de deu, les religions monoteistes que manipulen la humanitat per tal de captar “clients”. La segona, la “fosca o vermella” on el “mal” es situa en la foscor i les tenebres, i que l’han volgut situar en un autèntic avern, en la cova més profunda del planeta terra, anomenada VORÒNIA, situada al Caucas occidental, on l’home no pot arribar al límit màxim de la seva profunditat perquè es tracta realment d’un infern on no podria sobreviure. És aquí on estan representats tots els mals de la humanitat, i La Veronal utilitza un ascensor al mig de l’escenari que sempre va de baixada i engoleix als seus personatges. El mal es va filtrant a poc a poc en totes les capes socials de la societat humana, arribant a corrompre el que va començar a fi de bé. VORÒNIA ens vol explicar aquest camí fosc cap a la destrucció de la persona i de la societat.

La posada en escena és sens dubte, excel·lent i està pensada per poder ser representada en teatres normals, encara que per la seva estrena en un escenari com el del Grec, han aprofitat la grandiositat de l’indret, especialment amb una il·luminació espectacular d”Albert Faura, que integra la immensa roca del fons, el bosc e inclús en la part final, als espectadors que són il·luminats per fases, afegint-los a l’espectacle; els efectes especials com per exemple, les flames blanques que cremen tot l’espai, són realment espectaculars. L’escenografia, en canvi, té els seus alts i baixos, la gran taula que podria recordar el Sant Sopar, amb un esclat de flors blanques és realment extraordinari i més tenint en compte que els vestits de tots els personatges és gairebé sempre negre, i per tant destaquen encara mes. Trobo que es fa un ús abusiu de l’espai central de l’escenografia, on apareixen diversos elements, com la sala de parts, l’urna on el nen no en pot sortir i sobretot l’ascensor que acaba sent reiteratiu en el seu obrir i tancar de portes, que arriba a cansar. Per cert, el tractament del so en el recinte del GREC ha millorat moltíssim, i en aquest espectacle és immillorable.

No entenc pas perquè els paràgrafs dels textos de la Divina Comèdia, obra de Boccaccio (escrita en italià) o els textos de l’Apocalipsi de Joan de Patmos (escrit en grec), han d’aparèixer a la part de dalt de l’escenografia en castellà i no en català, tot i que el títol de l’obra és en llengua catalana, es representa a Barcelona i precisament per inaugurar un dels Festivals de Teatre més importants de Catalunya; trobo que és de mal gust i fins i tot provocatiu, tal com estan les coses en aquest país.

Però el que si valoro i molt especialment és el treball coreogràfic i la dansa dels 8 intèrprets de la Companyia, que tenen una manera de moure’s que no sembla humana… les cames també semblen braços i mes que persones semblen insectes que es belluguen espasmòdicament, formant trios i duets increïbles que deixen bocabadats als espectadors …. o ballen els vuit en fila índia, intentant en la mida del possible fer-ho sincronitzats, encara que a vegades no els va sortir a la perfecció; la sincronia perfecte no és per mi el més important, i si en canvi la imaginació d’una coreografia que ja es marca de la casa de La Veronal i que per molt que altres ho intentin imitar, no és el mateix.

En acabar la gent dreta aplaudint amb ganes i premiant el treball excel·lent que acabàvem de veure. Molts comentaris de gent que no havia entès clarament el significat del que ena havien mostrat i segurament tenien part de raó, però la idea bàsica del espectacle sí que estava clara i el que s’havia de valorar en realitat és l’espectacle de dansa englobat en un espectacle TOTAL.

El millor espectacle inaugural dels últims anys de GREC… i és que han hagut massa inauguracions fallides, especialment la de l’any passat al Castell de Montjuïc.

Companyia : La Veronal

Dramatúrgia :Roberto Fratini, Pablo Gisbert

Direcció :Marcos Morau // Coreografia :Marcos Morau i els intèrprets

Intèrprets :Joaquín Collado, Jony López, Sau-Ching Wong, Lorena Nogal, Shay Partush, Manuel Rodríguez, Giacomo Todeschi, Marina Rodríguez

Escenografia :La Veronal, Enric Planas // Il·luminació : Albert Faura // So :Marcelo Lastra

Producció :Grec 2015 Festival de Barcelona, Mercat de les Flors, La Veronal, Théâtre National de Chaillot, Hessisches Staatsballett Darmstadt Wiesbaden, Tanz im August Berlin