Tornem a la Sala Fènix, per segona vegada i després de veure un dels espectacles que més ens han agradat de la temporada … Gabinete Onírico. L’únic aspecte que teníem clar del que anàvem a veure aquesta vegada, LA LEYENDA DEL FAUNO i EL VIAJE, és que es tractava d’un parell espectacles on la mímica era la part essencial; el que no ens imaginaven pas és que ens tornes a sorprendre quasi tan favorablement com “Gabinete”, i ens adonem que moltes vegades a les petites sales alternatives, es pot gaudir d’espectacles que superen amb escreix les representacions dels grans teatres.

Un sol actor a escena, Mai Rojas, que alhora és el creador de l’espectacle, se’ns presenta com un pintor que està creant les seves pintures davant nostre…. “Somnio els meus quadres, després pinto el que somnio” ens diu; en aquesta ocasió ens mostra dos quadres:

“… I llavors el cel va ser separat de la terra, els rius dels mars i els animals dels homes.

Però en el cas dels homes, tal separació no va ser del tot possible. Raó i instint, van començar a conviure dins d’un mateix ésser … i aquest, explica el savi d’una antiga tribu, és l’origen de “la leyenda del Fauno”

Davant nostre veiem un home convertit en Faune, amb els seus moviments meitat home, meitat animal: el Faune era considerat una deïtat rústica, un esperit bo habitant dels boscos, les valls i els camps que feia que el ramat es fes fèrtil, així com també se’l va fer responsable de les aparicions espectrals i com habitant dels boscos el van relacionar amb el ressò procedent de l’interior de les coves i altres sons considerats terrorífics. Un ésser a la fi ple de fantasia, que ens ha fet somiar en moltes llegendes.

El maquillatge d’aquest ésser, està realitzat en la seva totalitat pel mateix Mai Rojas, que segurament va aprendre aquesta tècnica quan va estar treballant durant una bona part de la seva vida artística al Circ del Soleil. Però el personatge i els seus moviments és una creació exclusiva d’aquest gran creador que ens mostra un treball impressionant de mímica corporal, que sembla d’un altre món.

Curiosament i davant nostre es va transformant entre mig de la penombra de l’escenari, en un altre personatge per tal de presentar-nos el seu segon quadre…. El Viatge.

“… Tinc centenars, milers, milions de bitllets, però tots ells en blanc, sense cap destí … He vist el tren arribar i anar-se’n moltes vegades, però a la maleta no hi ha més que somnis que mai arribessin a complir-per no atrevir-me a prendre el tren … “

Dos treballs molt diferents plens de fantasia i d’una bellesa plàstica que ens deixa literalment bocabadats i gairebé incrèduls en veure que una sola persona a escena, pugui crear tanta màgia escènica.

Sembla que no és la primera vegada que aquest espectacle s’ha pogut veure a la Sala Fènix i la temporada passada, anava acompanyada d’un altre quadre en el qual també participaven tres dones. Mai Rojas, és segurament un dels millors actors de Mim internacional que com ja he comentat abans ha col·laborat amb el Cirque du Soleil i també amb el Theatre de l’Ange Fou.

Ja fa dies que va deixar d’actuar a la Sala Fènix, ja que en aquests espais els espectacles duren escassos dies…. però de ben segur que el veurem actuar per Catalunya ben aviat. Si us assabenteu de què torna a presentar els seus espectacles, feu-me cas…. correu a veure el seu treball, perquè és realment extraordinari.

Espectacles de Mim Corporal creats e interpretats per Mai Rojas

veu ev off: Ignasi Campmany // vídeo: 3lements