– Òpera – DON PASQUALE (🐌🐌🐌🐌 + 🐚) de Gaetano Donizetti – Gran Teatre del Liceu – 25/06/2015

A poc a poc ens intentem posar al dia del que hem pogut veure aquests últims dies, abans de començar amb la gran Marató del Festival Grec, del que ja tenim comprades entrades per 25 espectacles…. de moment.

Dijous passat vàrem poder assistir a l’última representació operística del nostre abonament al Gran Teatre del Liceu, i per fer-ho vàrem haver de passar entremig del guirigall que els acomodadors del Liceu conjuntament amb els de l’Auditori, munten (amb tota la raó del món) cada vegada que ni ha representació.

És veritablement una vergonya que equipaments públics dedicats a la música, tinguin subcontractats a treballadors que són absolutament necessaris per al normal funcionament dels mateixos. Totes les empreses privades han entrat en aquest tipus de subcontractacions que apropen cada vegada més als treballadors a l’esclavitud laboral…. però les condicions que ofereixen les empreses contractades per aquests equipaments, ratllen la ignomínia, ja que els sous mitjans d’aquests joves de terme mitjà és de 300 € al mes. Una autèntica vergonya, que volem des de aquí denunciar.

Era el primer cop que podíem veure DON PASQUALE de Gaetano Donizetti, i la veritat és que no esperàvem massa d’aquesta Òpera, per desconeixement; com acostuma a passar sovint, la sorpresa va ser majúscula, perquè l’òpera la vàrem trobar senzillament deliciosa, divertida i la música de Donizetti ens va meravellar des dels primers compassos.

Don Pasquale és una òpera buffa en tres actes, amb llibret del mateix compositor i de Giovanni Ruffini. Els seus personatges bufos connecten amb els de la Comèdia de l’Art (el vell, els enamorats, l’atrevit i imaginatiu intermediari), juga amb l’embolic, la simulació i les disfresses, aborda el tema de l’amor del vell cap a una jove, ridiculitzant la inflamada passió del pobre ancià, contraposant a l’amor dels joves; mostra també la crueltat de l’engany, del càstig i la burla. Don Pasquale és un Pantaelone, Ernesto, un enamorat i Norina, una astuta Colombina, mentre que el doctor Malatesta seria com un dels servents de la Comèdia, de vegades estúpids o maldestres, però altres astuts o insolents. Va ser estrenada el 3 de gener de 1843 al Théâtre Italien de París i representada per primera vegada al Gran Teatre del Liceu el 19 de gener de 1848.

Abans de començar, pels altaveus ens van informar que el paper principal de Don Pasquale, seria interpretat per Roberto de Candia, substituint al cantant previst (Lorenzo Regazzo), per malaltia; però per a cúmul de desgràcies el paper de Norina, el vàrem veure interpretat en els dos primers actes per Valentina Nafornita i a causa d’una sobtada indisposició, el tercer acte per la substituta Pretty Yenda. No ens havia passat mai tal acumulació d’imprevistos, però el més important és que per sort vàrem poder gaudir d’aquesta òpera, que com ja he dit ens va sorprendre en tots els aspectes.

La posada en escena de Laurent Pelly, la vàrem trobar sensacional, així com la sorprenent i màgica escenografia de Chantal Thomas, que al darrer acte es posa a l’inrevés, capgirada com el mateix argument de l’òpera.

Malauradament tot no podia sortir rodó i la direcció d’orquestra, sota la batuta de Diego Matheuz, no ens va acabar de fer el pes, encara que tampoc vàrem acabar d’entendre les critiques negatives i gairebé unànimes de tots els mitjans de comunicació, vers el seu treball.

Sembla que vàrem tenir sort amb la substitució de Don Pasquale, perquè persones conegudes que han vist els dos repartiments, ens varen dir que Roberto de Candia, havia estat molt millor que Lorenzo Regazzo, cosa que celebrem; també vàrem tenir sort en poder veure en el mateix paper de Norina i en la mateixa nit, les dues cantants previstes en els dos repartiments, amb magnífiques veus, encara que a nosaltres ens va agradar més Valentina Nafornita per la seva perfecta teatralitat. La resta d’interpretacions van estar a bon nivell, així com l’actuació del Cor, que ens va agradar força.

Una nit magnifica d’òpera per tancar la nostra particular programació de temporada Liceista.

Direcció Musical: Diego Matheuz
Direcció d’escena i Vestuari: Laurent Pelly // Escenografia: Chantal Thomas // Il.luminació: Duane Schuler
Repartiment: Roberto de Candia (Don Pasquale) – Valentina Nafornita i Pretty Yenda (Norina) – Juan Francisco Gatell (Ernesto) – Mariusz Kwiecien (Dottor Malatesta) – Marc Pujol (Notari)
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Coproducció del Gran Teatre del Liceu, Festival de Santa Fe de Nuevo México i
San Francisco Opera
Bossa cargolaire, per anar a l'òpera

Bossa cargolaire, per anar a l’òpera

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Òpera i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a – Òpera – DON PASQUALE (🐌🐌🐌🐌 + 🐚) de Gaetano Donizetti – Gran Teatre del Liceu – 25/06/2015

  1. Retroenllaç: – Resum dels espectacles que hem vist i comentat al blog durant la temporada 2014 – 2015 | Voltar i Voltar

  2. Retroenllaç: – La llista del millor TEATRE de l’any 2015 a VOLTAR i VOLTAR | Voltar i Voltar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s