– Teatre – FLY ME TO THE MOON (🐌🐌🐌) – Institut del Teatre – 14/06/2015

Ja fa tres mesos de l’absurd accident que vaig patir en sortir de la feina, amb el resultat d’una fractura del peroné que m’està donant la “tabarra” mes del que caldria; ara resulta que encara que estic de baixa, tinc menys ganes i menys temps per dedicar-li al Blog, ja que la rehabilitació intensiva (alguns dies li dedico més de 10 hores), el dia es queda en no res; ara entenc el que els hi passa als jubilats, que no tenen temps ni per respirar.

Malgrat que fa gairebé dues setmanes, vàrem veure aquest espectacle, vull deixar escrita la crònica del que vàrem poder veure a l’Institut del Teatre, un diumenge a la tarda. Es tracta de FLY ME TO THE MOON de Marc Angelet, un text basat en fets reals.

No és massa conegut (tampoc per a molts Teatraires), que a l’Institut del Teatre, es fan representacions gratuïtes d’entrada lliure, que moltes vegades serveixen com a tesina o examen per actors, escenògrafs o directors novells que han estudiat a l’Institut, i que són recolzats per companys que ja estan integrats al teatre comercial. Cal informar-se a la Agenda de la web del Institut del Teatre i estar a la guait, ja que no acostumen a informar via correu electrònic.

Fly me to the moon

Què hi fan un ventríloc, el seu ninot i la lluna enmig del no-res?

Dennis Hope, era un ventríloc acabat. La nit del 22 de juliol 1980 conduïa el seu cotxe pel desert d’Arizona mentre reflexionava sobre el seu imminent divorci. Aleshores va tenir una revelació: Vaig veure la lluna. I em vaig dir: “Aquí hi ha moltes propietats en potència”.
Ningú, fins aquell moment, havia pensat en transformar el satèl·lit en sòl urbanitzable. Potser era el moment de deixar els bolos a locals infectes i el seu ninot, Mel el Malcarat, per conquerir la lluna.

Un argument, que en principi sembla absurd pel seu plantejament, ens fa entrar de ple amb la gran dificultat de voler viure amb dignitat de les Arts escèniques, per molta vocació que un artista tingui, per culpa de les dificultats de portar-ho a terme amb condicions les seves creacions, que moltes vegades arriben a ser insuperables i obliguen a abandonar la creació artística per dedicar-se a la cosa més insospitada.

Dos actors a escena, un és l’artista ventríloc que es dedica al món de les titelles (Dani Arrebola), l’altre és la mateixa titella que pren vida a l’escenari davant nostre (Marçal Bayona) i que es queixa del tracte rebut i del poc que treballa últimament, per culpa de la mitja depressió del seu amo.

Fly Me to the moon 2

Una molt bona direcció de Sílvia Navarro, de la que ja havíem vist recentment una altra direcció al Festival Píndoles en R.I.P (REST IN PIS).

Una escenografia senzilla però divertida, que simula una carretera en mig del desert, el cotxe on viatgen és el millor de tot, la lluna i un altre titella, aquesta de debò, a la banda esquerra de l’escenari; possiblement la roca on s’asseuen no està massa ben aconseguida, però és el de menys. La il·luminació s’escau a la perfecció.

Ens van agradar les dues interpretacions, però molt especialment la de Dani Arrebola, potser perquè el paper que interpreta Marçal Bayona és més difícil….. i és que per fer de titella humanitzada és complicat trobar el punt mig entre la comicitat i el drama, que en realitat és del que tracta l’obra.

I és que quan la vida et porta al fracàs cal reinventar-se, veure el que et fa por i enfrontar-se, i si cal tornar a començar. El ventríloc s’ho planteja i aconsellat per la seva mateixa titella deixarà el que està fent fins ara i es dedicarà a vendre parcel·les de la lluna; la titella que no té cap culpa, intentarà continuar fent el que sap, utilitzant els seus propis mitjans…. i és que coneix molt la seva feina i se l’estima de debò.

No sé pas si podrem veure aquesta representació comercialitzada en teatres convencionals, però nosaltres creiem que pagaria la pena fer-ho, perquè es tracta d’un text ple de tendresa i que a més a més parla del Teatre, de les seves misèries, però també de les renascudes il·lusions per continuar treballant en el món de les Arts escèniques.

FLY ME TO THE MOON 1-imp

Direcció: Sílvia Navarro
Intèrprets: Dani Arrebola i Marçal Bayona
Ajudant direcció: Montse Butjosa // Disseny d’escenografia, vestuari i il·luminació:
Marina Valls // Coordinació tècnica: Núria Miralbell // Tècnic de llums: Carlos Lucena // Tècnic de so: Toni Suñé // Tècnica de maquinària: Vilma López

Cargol titella

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s