– Teatre – MATA EL TEU ALUMNE ( 🐌🐌 🐌 + 🐚) – Sala FlyHard – 13/06/2015

Gairebé un any sense trepitjar la Sala FlyHard és molt….. massa per uns teatraires com nosaltres, que trepitjàvem sovint aquesta sala i que l’havíem considerat fa pocs anys, com una de les que oferien millors propostes teatrals contemporànies a la ciutat de Barcelona; l’ultima vegada que vàrem anar a la FlyHard va ser per veure  New Order, al juny del 2014 i després d’això han estat representant sovint obres que ja havíem vist d’altres temporades i que han estat repescades en la programació actual. Hem tornat a la FlyHard i la veritat és que estem satisfets amb aquesta nova proposta de MATA AL TEU ALUMNE.

Mata al teu alumne

En Roger, un professor, agafa una raqueta de tennis i li rebenta el cap a un dels seus alumnes. Un acte tan violent esquitxarà a tothom: a la seva dona, que necessita trobar el culpable que el seu home fes una bogeria com aquesta; al seu fill, que no podrà tornar a ser el mateix; i, fins i tot, a l’Enric Massagué, el novel·lista que, com si res, fa uns mesos, va escriure la novel·la que li va donar la idea a en Roger. Ell es pensa que escriure és un acte innocent, però el món s’està tornant violent per culpa seva. O això li volen fer creure.

Ens ha agradat, malgrat que l’argument sembla d’entrada força absurd, però la realitat és que estem parlant d’un text molt ben escrit i sobretot traslladat al Teatre amb una posada en escena excel·lent des de tots els punts de vista, utilitzant únicament tres actors per interpretar cinc (o sis) personatges; el seu autor i també director, Carles Mallol, sense gairebé que els espectadors ens adonem, ens farà viatjar d’una casa familiar a un altre en tempos diferents ….. i d’un personatge a un altre, sense canviar d’actor i ni tan sols variar per res l’escenografia, que sempre és la mateixa. Això que podria causar una certa confusió, almenys visualment pels espectadors, Carles ho ha treballat moltíssim i aconsegueix que quedi clar en tot moment, quin personatge està representat, utilitzant petits i subtils canvis en el ritme i en la il·luminació.

Veiem a dues famílies amb característiques semblants, pare, mare i un fill adolescent, amb vides paral·leles que s’entrecreuen, el pare interpretat per Pepo Blasco, és un escriptor i alhora l’assassí de la que parla la història que escriu. Per altra banda Quim Àvila, és l’adolescent amb les dues famílies, dos personatges amb característiques diametralment diferents i per tant difícils de ser interpretats al mateix temps; el seu treball ens va agradar molt especialment. Maria Pau Pigem interpreta únicament el paper de la dona de l’assassí, portant bona part de la responsabilitat d’explicar el que està passant en aquesta història, contagiant a l’espectador la seva angoixa constant sobre l’escenari; existeix també un sisè personatge (la dona de l’escriptor) que no es representa físicament, però que si queda reflectit en els diàlegs.

Mata al teu alumne 2

La ficció i la realitat conviuen i es barregen fins al punt de no saber on acaba la persona i comença el personatge. De qui és la culpa quan alguna cosa canvia la nostra còmoda realitat i la transforma en un malson?? Perquè necessitem buscar un culpable que justifiqui les nostres accions?. Un argument que al començament sembla no té gaire interès per la seva absurditat, acaba convencent i atrapant a l’espectador, en una mena de thriller estrany, on a diferència dels altres, ja se sap des de bon començament com acabarà.

Molt bon treball de direcció amb unes interpretacions magnífiques, que ens deixa molt bon sabor de boca, en la que serà segurament l’ultima representació d’aquesta temporada a la Sala FlyHard.

Creiem que s’ha de veure i per tant la recomanem. Encara teniu fins al 13 de juliol per apropar-vos a aquesta petita Sala de Teatre del barri de Sants.

Mata el teu alumne

de Carles Mallol
amb Quim Àvila, Pepo Blasco i Maria Pau Pigem

Cargol estudiant

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s