Una autopromesa va comprometre en Xavi a deixar la feina de guionista al programa de TV3 «Alguna pregunta més?» per fer la volta al món amb bicicleta.

14 mesos

                                                36 països

                                                40.000 kms

                                                10.080 hores

Des de ben jove havia sentit la necessitat de viatjar per tot el planeta, en transport públic, a peu o amb bicicleta. Amb els seus pares havia recorregut bona part del món, però va ser als 18 anys quan va decidir fer el seu primer viatge en solitud I va passar uns quants dies voltant per l’Empordà. Dos anys més tard va anar caminant des de Barcelona a França per la costa, i després va decidir travessar els Pirineus a peu, des del mar Cantàbric fins al cap de Creus.

“i després d’aquesta ruta, quan se’m van curar els peus, vaig entendre que ja no havia marxa enrere. Havia d’anar encara més lluny”

L’estiu següent, en 2004, amb 22 anys, va anar de Barcelona a Xina amb bicicleta aquesta vegada acompanyat del seu amic Enric. De tornada a casa, després de la duresa del viatge realitzat, va decidir aparcar la bici i encara que va fer molts altres viatges no va tornar a fer-ho en bici fins que va començar a enyorar la vida a la carretera i es va fer la promesa de fer el viatge definitiu quan complís els 30 anys: la volta al món en bicicleta.

“Abans d’estar-ne completament convençut, vaig comunicar les meves intencions a les persones que m’envoltaven. Un cop ho sabés prou gent, no podria suportar el ridícul de fer-me enrere i quedar com un covard davant de tothom”.

“Sabia que si no complia la meva paraula, m’esperava un futur encara més trist: passar-me la vida penedint-me’n i morir amb la sensació de no haver fet res realment gran”

Rodamón de Xavi Narro

Al llarg de 14 mesos i 40.000 km viurà un munt d’aventures i durant aquest llarg periple s’enfrontarà amb si mateix amb temes com la solitud, l’amor a distància, la seva professió de futur i la por a la mort mentre descobreix els paisatges més exòtics i els personatges més pintorescos del planeta.

“Marxava per adonar-me de què implicava viure a Barcelona amb tots els luxes de què disposava. La resta del món és un desert amb gent que va tirant .…. Era la manera de no fastiguejar-me amb la vida”.

“Podia assegurar, un cop més, que el meu viatge no tractava de fer-se una foto en un paisatge bonic i desfilar cap a una altra banda, sinó de conèixer la gent del món i establir-hi vincles que fructifiquessin i perduressin”.

Un llibre amè ple d’anècdotes i vivències personals, amb un llenguatge molt proper. M’ha agradat molt poder llegir-ho i el recomano. Sembla que aquest és el primer llibre de la nova faceta narrativa d’en Xavi, esperarem doncs la seva propera publicació.