El MICRO TEATRE és un tema que fins ara desconeixiem, malgrat que havíem fet algun intent per anar a un Teatre al carrer Robadors on en teoria es feia aquest tipus d’espectacle… i ens vàrem trobar amb les portes tancades i cap cartell on s’anuncies el que havia passat. Després ens assabentaríem de què aquell dia precisament es va produir el seu tancament per raons econòmiques. També coneixíem que últimament als Lluïsos de Gràcia (entitat de la qual vaig ser soci a la meva adolescència), també feien de tant en tant sessions de Micro Teatre, però malauradament coincidien sempre amb dies que la nostra agenda estava a petar.
Per fi amb aquest FESTIVAL PÍNDOLES, ens hem pogut treure l’espina de sobre i el passat diumenge, i amb les meves crosses, ens vàrem apropar a l’Alberg Mare de Déu de Montserrat, molt proper de casa nostra, a uns 400 metres un cop passat el pont de Vallcarca. Aquell cap de setmana es van representar 12 micro obres de teatre d’una duració aproximada de 15 minuts cada una i els van dividir en dos blogs, divendres 6 obres i diumenge les altres 6; aquestes últimes són les que nosaltres vàrem poder veure.
És un luxe entrar a aquest Alberg, poc conegut pels barcelonins; situat en un edifici de principis del segle XX que combina el modernisme amb l’estil neomoresc, preciós, envoltat de natura i amb vistes a Barcelona, és molt valorat pels turistes, però poc conegut pels barcelonins. Nosaltres ja el coneixiem perquè com ja he comentat el tenim a tocar de casa però així i tot, sempre sorprèn.
Haig d’agrair a l’organització totes les facilitats que vàrem tenir amb nosaltres, en veure que no podia caminar amb facilitat amb les crosses que duia i ens varen anant acompanyant privadament i per avançat a cada canvi d’espai escènic, minimitzant al màxim els desplaçaments i oferint-nos en algun cas els ascensors no accessibles al públic general. L’ambient Teatraire que es respirava era realment magnífic …. el públic es deixava guiar pels voluntaris cada mitja hora a l’espai que li corresponia per l’obra que havia escollit prèviament amb la seva compra. Els espectacles s’anaven repetint perquè l’espai a cada una d’elles era per un màxim de 20 persones. Els grups es feien i desfeien i ens anàvem retrobant amb gent coneguda, per després tornar a formar un nou grup…. semblava una gimcana de Teatre. Divertit.
Les micro obres de Teatre que nosaltres vàrem poder veure van ser aquestes i en aquest ordre:
– 1 – EL PROGRÉS (🐌🐌) -Un tema força actual, ara que tot just s’han acabat de celebrar les eleccions municipals; tracta sobre la política que no interessa i que no evoluciona com el poble voldria; tracta dels governants i dels súbdits, de la corrupció i de la por dels polítics per la possibilitat d’unes noves eleccions, utilitzant la figura de tres personatges, el governador, el conseller i el bufó; el governador creu que la campana del poble va avançada al seu horari però en realitat, és ell que sempre arriba tard, però evidentment ell no ho admet i fa “arreglar” el rellotge…. la sanitat la millora tot pintant de blanc els Caps de Salut.. i per tal d’estalviar, fa canviar tots els bancs públics per uns de plàstic que amb la pluja es netegin sols. Tota la posada en escena està pensada en clau d’humor, però malauradament pel nostre gust, excessivament passat de voltes i suposo que per aquesta causa no ens va acabar de fer el pes.
Curiosament va ser una de les 4 obres (entre les 12 que es varen poder veure), escollides pel jurat com a premiades i que es podran veure els dies 16, 17 i 18 de juny a les Sales Circul Maldà, Sala FlyHard i Àtic22.
Autora i Direcció: Ariadna Pastor
Interpretació: Arnau Armengol, Arnau Marín i Laia Pastor
__________________
– 2- A LES FOSQUES (🐌🐌🐌🐌) -Ens trobem els espectadors asseguts i tancats en un espai reduït i a les fosques. L’acció no la veiem perquè es tracta de teatre parlat i representat a les fosques; escoltem als personatges, els seus pensaments en veu alta, les seves converses telefòniques i a poc a poc ens anem angoixant. Un Thriller que ens va fer patir de debò, i molt ben resolt.
Eva, una psiquiatra casada amb un polític, va a passar el cap de setmana a una solitària masia d’alta muntanya. La masia és a les fosques per una averia. Eva rep una trucada amenaçadora… Una situació clàssica “dona tancada en una casa a les fosques assetjada per un psicòpata», amb una diferència, que en aquest cas, els espectadors estan tancats a la mateixa habitació. I l’assassí seu entre ells.
Sense cap mena de dubte, aquesta va ser la millor entre les 6 que vàrem poder veure. En aquest cas coincidim amb el jurat, perquè és una de les seleccionades com les millors.
Autor: Octavi Egea // Direcció: Àngel Amazares
Interpretació: Àngel Amazares, Josep Antoni Lej, Santi Monreal i Ariadna Suñé
__________________
– 3 – L’EMÚ (🐌🐌🐌) -Ens trobem en una habitació comunitària de l’Alberg i ens hem de seure com podem a les lliteres; davant nostre un paio estirat al llit tot veient la Tele i de sobte apareix la seva dona que li recrimina que han de marxar de casa per un compromís i que encara s’ha de vestir. Comença així una típica discussió de parella, divertida i que reflecteix com si és tractes d’un mirall, moltes de les nostres discussions absurdes de parella, que no porten enlloc. S’adonen de sobte que han deixat passar el temps i que l’han perdut amb ximpleries, com veure massa la Tele i que moltes coses que tindrien ganes de fer, possiblement no les podran realitzar per manca de temps. Ens va agradar la interpretació dels dos actors i la vàrem trobar si mes no, divertida.
Autor: Roger Simeon // Direcció: Anna Sarrablo
Interpretació: Carla Ricart i Xavier Pàmies
__________________
4 – MISSATGE TERRA LLUNA (🐌🐌🐌🐌) – Aquesta representació es va fer en una clariana en mig del bosc, tot simulant que ja era fosc. Aqui l’esforç va ser una mica mes important, per tal de pujar un parell de trams d’escales irregulars de fusta i caminar un tram en pendent a traves del bosc, però malgrat aixo ho vaig superar força be, perque vàrem ser acompanyats per una voluntaria i en arrivar tenia preparada una cadira per asseure, ja que en aquesta ocasió els espectadors restaven drets.
Una parella d’amics resta tombada al terra tot mirant el cel; ell li explica amb entusiasme a ella tot els punts brillants de l’esfera celeste; ella no esta per aixó i voldria que la seva amistat algun dia arribes per fi a quelcom mes… i aquell moment precis creu que es l’ideal que propicia una declaració d’amor…. pero ell esta en bavia o li fa por donar el pas. Les interpretacions d’aquets dos actors segurament son les que ens van agradar mes de totes les representacions.
Un tema que tots hem viscut alguna vegada, tractat amb humor però amb molta tendresa, mirades, silencis, frases inacabades que no diuen res però que voldrien dir molt. Malauradament aquesta proposta no va estar guanyadora i sincerament no ho entenem pas, ja que ens va agradar moltíssim.
Autor i Direcció: Marc Torrecillas
Interpretació: Estefi García i Pere Costa
__________________
– 5 – TERMITES (🐌🐌🐌 + 🐚) -Ens trobem al soterrani de l’Alberg en una sala reduïda que simula un taller d’un lutier. Apareixen dos personatges, el vell mestre que tota la vida ha viscut fabricant amb les seves mans violins i un jove que sembla ha estat contractat amb l’excusa de què elimini una teòrica plaga de Termites. La realitat és molt més dura del que sembla, ja que el vell està enamorat del jove i l’intenta retenir al seu costat sigui com sigui. És el moment de la separació perquè el noi no vol saber res de tot això i es vol allunyar i redreçar la seva vida. Les “termites” acabaran amb aquesta relació entre retrets i angoixes. Un text extraordinari i molt dur, que podria donar molt més de si reconvertit en una obra de Teatre de duració normal. El seu autor, Roger Vila, és a més a més el seu director i la seva posada en escena, la vaig trobar extraordinària.
Els dos actors es posen en la pell dels personatges amb dues interpretacions magnífiques, especialment el del jove Pol Nubiala, que creiem que no havíem vist mai actuar i ens va deixar amb moltes ganes de veure més del seu treball; estic convençut que té un gran futur com a actor.
Autor i Dirreció: Roger Vila
Interpretació: Josep Seguí i Pol Nubiala
__________________
– 6 – R.I.P (REST IN PIS) (🐌🐌🐌 + 🐚) Aquesta última representació la vàrem poder veure a la bugaderia de l’Alberg, en una petitíssima sala en què gairebé no cabíem; presidia l’acció una tassa de Water, del que volia representar un lavabo d’una benzinera on van a parar les dues protagonistes, la Laia i l’Agnès…. i és que tenen una urgència fisiològica que no pot esperar.
Entre pixera i pixera, les dues amigues començaran a desgranar temes que les dues han estat amagant l’una de l’altre i que els afecte de ple, ja que es tracta d’infidelitats compartides amb l’home que ha estat casat amb una d’elles. El tema està ben buscat i és divertit del principi a fi, amb un final sorprenent. Bones interpretacions acaben de rematar un bon treball.
D’aquesta representació ja havíem sentit a parlar i molt positivament, ja que va estar representada a l’espai NANOTEATRE a la vila de Gràcia; no coneixem encara aquest espai que a més a més, és del nostre barri, però tenim la intenció de posar-hi remei ben aviat.
Autora i Direcció: Sílvia Navarro
Interpretació: Ariadna Fígols i Núria Rocamora
__________________
Ha estat una experiència teatralment molt enriquidora i a sobre ens ho hem passat molt bé…. i és que veure el mateix dia 7 obres de Teatre, una al matí i 6 a la tarda… és senzillament de boixos (del Teatre, és clar).
Continuarem de ben segur veient noves propostes d’aquest tipus de subgènere teatral, encara que a nosaltres ens agrada molt més el Teatre de text en què els arguments es poden desenvolupar millor en poder comptar amb força més temps per fer-ho, que no pas en un quart d’hora.
Retroenllaç: – La llista del millor TEATRE de l’any 2015 a VOLTAR i VOLTAR | Voltar i Voltar