Ens vàrem quedar amb ganes de veure aquesta ADELA a casa del nostre amic Josep Maria Ribaudi, a Igualada, en una de les sessions dels “dilluns d’en Kbrota”; en quant vàrem veure que es representava a La Villarroel, ens la vam agendar ràpidament i aquest diumenge passat vàrem anar a veure la nostra primera obra de Teatre en sessió matinal, ja que s’ha representat durant 2 caps de setmana a les 12:30 del matí, a l’Espai Terrat de la Villarroel, tot prenent una cervesa, asseguts en el poc espai d’ombra d’aquest pati assolellat, que encara no coneixem pas. Començava així per nosaltres el diumenge mes Teatraire que hem viscut mai….. 7 obres de Teatre, encara que val a dir que de curta durada.
Adela (Women’s white long sleeve sport shirts) presenta una dona acusada d’haver comès un crim. A mesura que l’acció avança, veurem com Adela anirà desgranant els seus arguments de defensa davant la interpel·lació d’un passat que retorna una vegada i una altra a la seva ment. Aquesta serà l’excusa per tal que l’espai escènic es converteixi en el centre de la tempesta humana, on veritat i invenció seran la trama inseparable i difosa d’un mateix destí de condemna i salvació.
Una representació amb una sola actriu, Mireia Gubianas, que ens parla gairebé cara a cara, com si fóssim una colla d’amics que visitem el pati de casa seva, mentre ella va regant i cuidant les seves plantes; ens pregunta algunes qüestions que a ella l’interessen, de la seva visió de la història que ens explica, però no espera gaire temps en rebre una resposta i continua amb les seves dèries. Ens demana perdó per les seves repeticions, ja que no està gaire segura de què ja ens ha explicat algun dels aspectes que per ella són importants.
Un text de l’extraordinari escriptor i director de Teatre, Daniel Veronese, en el que apareixen diversos personatges, almenys virtualment, ja que és únicament la protagonista que els fa aparèixer amb les seves explicacions. Són reals aquests personatges ???, el seu protector, la seva germana o el seu cunyat ???… o simplement els utilitza per voler donar la seva versió d’uns fets que sembla ser, són molt greus. Creiem que la direcció de Jorge Sánchez és força encertada, ja que la seva posada en escena ens la fa molt propera, com si es tractés d’una veïna del voltant de casa nostre, que ens permet entrar per un moment en la seva intimitat.
Un text molt ben acompanyat per silencis, entrades i sortides i sobretot de mirades que “diuen” molt, amb una magnífica interpretació de Mireia Gubianas. Aquesta actriu la vàrem descobrir a la representació de “NO PARLIS AMB EXTRANYS” fa una mica més de dos anys i en aquella ocasió dèiem … La interpretació dels actors coneguts ja coneguts són totes elles extraordinàries; però la gran sorpresa la donen les actrius poc o gens conegudes, Maria Casellas, Olga Cercós,Nuria Legarda i Mireia Gubianas… especialment aquesta ultima a mi em va deixar bocabadat… un gran, gran descobriment.
Ens hauria agradat que el text fos més llarg, per gaudir mes estona, de la presència d’aquesta actriu, que de nou ens va deixar bocabadats.
Si haig de remarcar algun aspecte negatiu, és el preu que trobo excessiu per una representació de tan sols 3/4 d’hora…. 16 euros no crec que sigui el més raonable per promocionar que el públic acudeixi al Teatre.
Ens va agradar força la representació, però aquesta vegada ens va saber a poc; la nostra valoració és de tres cargols Voltaires.
Autor: Daniel Veronese
Director: Jorge Sánchez
Interpretació: Mireia Gubianas
