En quant vaig veure anunciat aquest espectacle de dansa/concert, el primer que se’m va venir al cap va ser la figura del President Pasqual Maragall, un dels polítics que he admirat més al llarg de la meva vida i al que vaig votar en més d’una ocasió; malauradament, després vindria la deriva espanyolista inexplicable de l’actual PSC, fins que ell mateix, decebut, va voler trencar el carnet de militància.

Vaig pensar amb ell, perquè em vaig començar a interessar per LES VALORACIONS GOLBERG a conseqüència de veure l’any 2010 la pel·lícula documental “Bicicleta, cullera, poma” que va ser filmada durant dos anys, retratant la vida quotidiana de Pasqual Maragall, d’ençà que va fer públic que patia d’Alzheimer. A la pel·lícula es viuen moments colpidors i un d’ells és quan Pasqual, gaudeix en els seus moments de solitud amb aquesta magnífica composició de Bach, de la que confesa està enamorat.

El periodista Ferran Monegal, va escriure un article en premsa l’any 2011, després de veure aquesta pel·lícula, en el que deia entre altres coses:

Aquest Pasqual Maragall sensacional, divertit, entranyable, tossut, punyeter, irrepetible, que gaudeix submergint-se en les Variacions Goldberg, aquell treball musical que Bach va compondre per al comte Von Keyserlingk i que en les nits d’insomni li tocava el virtuós clavecinista Johann Goldberg.

És curiós, Pasqual escolta aquestes Variacions en la versió que en va fer Jacques Loussier amb el seu trio, o sigui, Bach redimensionat en clau de jazz.

El passat dissabte dia 6 de juny anem a veure aquest espectacle a l’Auditori creient que estaríem gairebé sols, perquè era el dia de la final del campionat de futbol europeu a Berlín… i quan ja estem asseguts, veig amb gran sorpresa que entra a la Sala Pasqual Maragall i la seva esposa Diana Garrigosa; gairebé em poso a plorar de l’emoció que vaig sentir per aquesta feliç coincidència i comprovar que a sobre, s’asseu a la cadira situada darrere meu….. i fins i tot em reganya en veure que intento fer unes fotos al clavicèmbal, quan pels altaveus anunciaven que no es podien fer fotografies durant la representació. Són d’aquells moments màgics difícils de viure i que recordaré per sempre mes.

Però no ens desviem… al que anàvem:

Un dels grans ballarins i improvisadors de dansa de l’actualitat, l’eslovè Jurij Konjar, s’uneix al clavecinista català Dani Espasa per donar vida a Les variacions Goldberg de Bach en una proposta íntima i emotiva. La música més pura al servei del moviment més sublim i equilibrat. Bach és més viu que mai!

Les variacions Goldberg es componen d’un tema que en aquest cas és una ària, que serveix de base per a les trenta variacions posteriors. Al final torna a repetir-se l’ària inicial. El que lliga totes les variacions no és la melodia del tema, sinó la base harmònica. Les melodies poden variar, però sempre amb un fil conductor harmònic. Només en l’última variació Bach va prendre llibertats, amb estranyes melodies musicals que s’allunyen del tema original, ja que són dues melodies folklòriques alemanyes. L’obra ha arribat a ser una de les peces més apreciades pels amants de la música clàssica.

Escoltar aquesta composició musical interpretada al clavicèmbal per Daniel Espasa, en directe i a un parell de metres, és verdaderament tot un luxe; però encara ho és més, si aquesta música està reforçada amb l’actuació de l’extraordinari ballarí eslovè Jurij Konjar, que ha anat creant amb la pràctica d’improvisacions que ha desenvolupat durant anys des de la seva estrena a Viena l’any 2010.

Una experiència inoblidable per la música de Bach, per la seva interpretació immillorable, per l’espectacle de dansa que vàrem gaudir … i de valent… i per la coincidència inesperada amb un dels homes que més he admirat i que sense saber-ho, de forma involuntaria em va introduir en el coneixement d’aquesta composició.

Gravació d’aquest mateix espectacle “Variacions Goldberg”, amb l’actuació de Jurij Konjar, amb Dani Espasa al clavicèmbal. Festival Salmó

Jurij Konjar, dansa
Dani Espasa, clavicèmbal

___________________________