Divendres passat vàrem assistir a la representació de L’ONZENA PLAGA, l’ultima de la sèrie del cicle “Tot pels diners” que s’ha estat representant al Teatre Lliure durant aquestes ultimes setmanes, produïda per la Cia. La Brutal i amb textos de diferents autors…. i una altra vegada ens ha tornat a agradar molt.

Aquest cop el text de Victoria Szpunberg, segurament és la que entra més a fons en el tema comú d’aquest cicle, la toxicitat dels diners per les persones, que intenten posseir-lo per poder comprar tot, incloent-hi els sentiments, la fidelitat i l’amor; un text que ens ha impactat força perquè a través de la simbologia d’una plaga de rates, ens mostra d’una manera clara, un entorn humà que podria ser molt proper al nostre, en el que tot ho marca i manega el desig de la possessió dels diners, tant dels que no en tenen, com dels que tenen mes del que realment necessiten per tal d”intentar comprar tot el comprable i el que no ho sembla pas. El poder dels diners no te aturador.

David Selvas entoma aquest text amb entusiasme i el dirigeix d’una forma valenta, assumint a més a més un dels papers principals, cosa que no massa sovint surt del tot bé… i en aquest cas, tot ha anat rodat. Des d’una encertada posada en escena que compta amb una escenografia força senzilla, però impactant, fins a una magnífica direcció d’actors, tot ha funcionat perfectament; l’Espai Lliure, amb espectadors a tres bandes i molt propers a l’escena, no permet construir grans escenografies, en estar situada l’acció al ben mig dels espectadors; malgrat això, tan sols amb una mica de gespa, quatre mobles i una bona il·luminació, ha permès crear dos espais diferents, el pati d’una casa unifamiliar i el seu interior, al que cal afegir una simulada cúpula de llum làser, que servirà per poder furetejar la invasió de les rates….. però els espectadors, a poc a poc ens adonarem que les rates estan més dintre que fora.

Tot comença amb un sopar especialment preparat per una parella (David Verdaguer i Mima Riera) que s’està desfent per moments i principalment per culpa de la manca de recursos econòmics; ell recerca treball desesperadament com a dissenyador de joies i per aquesta causa convida a una altra parella amiga, que és gai (David Selvas i Pol López), per tal de què amb l’ajut del pare d’un d’ells, es pugui col·locar fàcilment….. una invasió de rates i la fòbia a aquestes d’un dels convidats, malmetrà el pla.

A fi d’acabar amb aquesta invasió, apareixeran dos personatges més, que s’ofereixen per posar fi a la plaga (Manel Sans i Paula Blanco) i també una rellogada “argentina” (Laura Aubert) així com el fill del propietari de la casa (Javier Beltrán). Curiosament tots aquests personatges es mouran únicament per diners, excepte el personatge “bo” que intentarà ajudar a la protagonista i que encarna Manel Sans i que ha estat el fil conductor d’aquesta trilogia, malgrat que en aquesta ocasió no té un paper massa important.

La precarietat laboral, l’atur, la dependència que tenen avui en dia molts joves dels seus pares, l’ocupació dels habitatges, l’intent de trobar un lloc de treball utilitzant influències dels coneguts, l’emigració dels joves fora del país per subsistir encara que sigui amb una feina no remunerada, el trencament de la parella per qüestions econòmiques, la utilització dels diners per “comprar” la fidelitat de la teva parella, i encara més temes que tenen a veure amb el poder dels diners, són tractats en un text ric en matisos i amb moments realment colpidors.

Molts personatges i molts actors a escena, amb una actuació excel·lent i força coral, però voldria destacar en aquesta ocasió la brutal interpretació de Mima Riera, que és la protagonista principal en aquesta obra i que està present en tot moment a escena, amb alguns moments que posen la pell de gallina als espectadors. Voldria també anomenar una escena on David Verdaguer en un solo impactant, demana feina en una entrevista virtual en la que, amb desesperació, accepta el que calgui encara que sigui sense cobrar per tal de sortir de la situació d’atur, de la que es veu incapaç sortir.

David Selvas i Pol López perfectes en la interpretació de la parella gai…. els únics que disposen de calerons suficients per obtenir el que faci falta…. i que haig de dir, de la gran… gran Laura Aubert en una altra interpretació extraordinària, aquesta vegada el d’una immigrant argentina, que ens deixa bocabadats de nou….. i és que d’ençà que la vàrem descobrir als Feréstecs, s’ha convertit en una de les meves actrius de capçalera.

Absolutament recomanable… és divertida però al mateix temps, dura…. molt dura, perquè toca temes que fereixen per la seva cruel actualitat, provocada per la crisi econòmica que ens toca de ple a gairebé tots nosaltres.

Us aviso de què els pròxims dies 20 i 21 de juny, a l’Espai Lliure, es representaran les tres obres del cicle seguides, com una mena de Marató de “Tot pels diners”; una molt bona ocasió per aquells que encara no heu vist aquesta magnífica trilogia…. a les 16 hores MAMMÓN, a les 19 hores CLEÒPATRA i a les 22 hores L’ONZENA PLAGA.

TOT PELS DINERS 3 – L’ONZENA PLAGA

de VICTORIA SZPUNBERG direcció DAVID SELVAS

escenografia i vestuari Jose Novoa / caracterització Paula Ayuso / il·luminació Raimon Rius / so Mar Orfila / construcció d’escenografia Xarli / construcció google glasses Joan Galí / meritori d’escenografia Marc Salicrú

 coproducció Teatre Lliure i La Brutal

Plaga de Cargols