Fa una mica més d’un any i també al Tantarantana, vàrem veure una producció de Fèlix Pons i Arsenic Arts Studio, que vàrem valorar amb quatre estrelles; es tractava de “Consejos de un discípulo de Joyce a un fanático de Marrison“, però val a dir que el text era ni més ni menys que de Roberto Bolaño Ávalos i Antoni García Porta; els actors també eren prou solvents…. Nao Albet i Claudia Benito.
Amb aquesta nova proposta del Cicló, amb SOUVENIR, Fèlix Pons amb tota la seva bona voluntat ha intentat fer-ho tot…. idea inicial, text, direcció i interpretació, … i sincerament no s’ha sortit i el resultat ha estat fallit.
Un argument que segons tot el que s’anunciava, pretenia ser crític amb el turisme i concretament el que últimament envaeix la ciutat de Barcelona. Fèlix Pons ha volgut fer un plantejament que sovint recorda a un còmic i amb interpretacions en directe i també amb actuacions virtuals prèviament filmades, que a vegades interactuen amb la utilització de mitjans audiovisuals no gaire ben resolts.
El problema principal al meu entendre, és que l’argument no té una base solida i es fa un gran embolic en voler introduir escenes que no tenen cap lligam entre elles; el que sembla un bon inici, amb una referència al “Grand Tour” des d’una biblioteca a Berna, s’espatlla ben aviat en voler retornar a Barcelona i donar pas a un altre protagonista …. un propietari d’un videoclub que a la vegada és cineasta amateur i que ha de tancar el seu negoci per culpa del turisme.
El Grand Tour va ser el nom donat a un viatge de diversió/instrucció per Europa, que realitzaven principalment els joves de classe mitjana alta. El costum es va imposar des del 1600 fins a l’inici dels desplaçaments de masses durant la dècada de 1840 amb els ferrocarrils, i el viatge solia anar associat a un itinerari predeterminat. La tradició va continuar fins i tot després dels viatges de masses amb tren i vaixell de vapor, ja que va facilitar el desplaçament dels joves nord-americans a altres llocs del món.
La “cosa” encara ho volen embolicar més quan introdueixen una pretesa sèrie de ciència-ficció traspassada en el temps i de sobte a l’any 2050, en la que destrueixen els principals monuments de la ciutat Comtal, com volen fer un homenatge als còmics de paper.
Les interpretacions són volgudament exagerades, intentant buscar la complicitat del públic amb una comicitat passada de voltes, que faci riure als espectadors, sense aconseguir-ho en gairebé cap moment….. i això que era la nit d’estrena i la platea estava plena d’amics i de convidats com nosaltres.
Una ocasió perduda, per aixecar una producció sobre un tema que interessa molt als ciutadans de Barcelona, com és el turisme de masses, que malauradament està transformant la ciutat, no sempre a fi de bé. Ni la posada en escena, ni les sobreactuacions excessivament exagerades i encara menys el desenvolupament d’un argument fallit des de gairebé l’inici, facilita que puguem recomanar veure aquesta producció.
La nostra valoració de tan sols un cargol, expressa clarament que aquesta ultima proposta del Cicló …… NO ens ha agradat gens. Creieu-me, que tampoc ens agrada gens fer una crònica negativa, precisament sobre Teatre.
SOUVENIR – Idea i direcció: Fèlix Pons
Text: Fèlix Pons, amb la col·laboració de Marta Aguilar i Paula Malia
Intèrprets: Fèlix Pons i Paula Malia – Actors Fotonovel·la: Pablo Mendez-Bonito, Jaume Garcia
Ajudant de direcció: Marta Aguilar // Vídeo i fotonovel·la: Roger Delmont // Escenografia i disseny de llums: Francesc Moreno // Vestuari: Berta Riera // Música i espai sonor: Jordi Busquets // Ajudant de producció: Anabel Labrador
Una producció de: Arsenic Art Studio i Teatre Tantarantana
Cargol entristit