– Teatre – INCERTA GLÒRIA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala petita – 28/05/2015

Un altre “top” en les nostres valoracions Voltaires i encara mes perquè realment no ens esperaven que ens agrades tant; nosaltres sí que llegim totes les opinions que ens arriben abans d’anar a veure una determinada representació i el que havíem llegit d’INCERTA GLÒRIA (sobretot de la primera part), ens havia posat una mica de “por” al cos; de nou i segurament per aquesta raó, ens ha sorprès molt favorablement, inclús jo diria que “impactat” aquesta visió escènica d’Àlex Rigola, sobre un text que no coneixíem pas de Joan Sales, sobre la guerra civil espanyola.

Incerta Glòria - TNC 1

Joan Sales va dedicar la major part dels seus esforços creatius a bastir el que seria la gran novel·la catalana sobre la Guerra Civil. Un retrat d’una admirable cruesa de detalls i d’una ferma duresa contra els excessos de tots dos bàndols, que sense perdre fortalesa en les conviccions ideològiques del seu autor, en cap moment evita caure en les postures maniquees que tan sovint han facilitat l’elaboració de discursos reduccionistes sobre aquell conflicte de dolorosa resolució.

L’obra mestra de Sales ressegueix la vida al front i la rereguarda a partir dels diferents punts de vista de tres joves amics que van combatre junts al front d’Aragó, i que estan alhora units i separats pel seu amor cap a dues figures femenines que viuen la realitat de les rereguardes oposades, provocat per l’alçament de les forces militars que va desencadenar el conflicte bèl·lic.

Incerta Glòria - TNC 2

Pel que sembla, el text de Joan Sales és realment inabastable per tal de plasmar-ho en una escenificació teatral de 3 hores i segurament el que ha fet Àlex Rigola, és simplement donar una visió resumida, tan sols una pinzellada que s’apropi a un text bellíssim i que alhora respecti al màxim l’esperit de la narració, sense importar-li massa la fidelitat exacta del test original. Val a dir, abans de continuar, que segurament no sóc del tot imparcial, per què per mi Àlex Rigola és un dels directors teatrals que més he admirat al llarg de la meva vida.

La seva visió teatral en aquesta ocasió, l’ha dissenyat en tres parts molt diferenciades, la primera des de la visió dels propis soldats en el mateix front d’Aragó (Lluís, Jordi Solerás i el seminarista Cruells) en la que participa una pagesa convertida per accident en senyora d’un castell; la segona visió, des de la rereguarda a Barcelona, de la dona d’un dels soldats protagonistes (la Trini) i la tercera amb la fusió de les dues primeres amb el retrobament dels personatges amb les seves famílies, de nou al front de guerra. En conjunt retrata un gran guinyol, on les titelles humanes són en realitat, personatges que sobreviuen en mig de la immensa tragèdia col·lectiva que és la guerra i ens ho mostra des del punt més humà possible, el d’una sèrie d’històries encreuades d’amor.

Incerta Glòria - TNC 3

La primera part ens explica l’ambient del front de la guerra civil espanyola, principalment amb el text però recolzats amb imatges de vídeo, però i sobretot també al·legòricament, amb imatges plàstiques potents,  utilitzant la dansa, en la que els soldats i els fusells “ballen” al costat de la mort, com si no s’adonessin realment al joc macabre amb el que participen; és el plantejament i el nus de l’obra, on coneixerem la majoria de personatges, les seves pors, els seus amors; no és gens fàcil plasmar escènicament un front de guerra a l’escenari i aquí Àlex Rigola ha optat per una opció força simbòlica i segurament per aquesta causa, és l’acte que costa més d’assimilar des del punt de vista dels espectadors. A nosaltres ens va agradar moltíssim aquesta barreja d’arts escèniques, precisament perquè és diferent de tot el vist fins ara i un repte brutal per un director de teatre, per tal d’intentar plasmar tantes sensacions amb imatges allunyades del “realisme” teatral. Aquí valorem el treball immens de l’actor Nao Albet (Lluís), que sobresurt per sobre de la resta de companys, encara que tots ells tenen un nivell altíssim i ho dic sincerament i no pas per cortesia.

Incerta Glòria - TNC 4

La segona part, és diametralment diferent, per lo realista de la posada en escena, amb una escenografia molt senzilla (una estora) i un molt bon treball d’il·luminació, que aconsegueix que els espectadors se centrin en la lectura d’unes cartes per part d’una immensa Mar Ulldemolins (Trini)…. gairebé un monòleg, que deixa els espectadors sense alè. El tercer acte, amb un tragicòmic dinar de gala on es retroben tots els protagonistes, dóna peu a papers més importants a la resta dels personatges, amb una actuació força coral, però amb esquemes teatrals menys atrevits que a la primera part, per atrapar també a un públic més convencional. Tres actes que semblen 3 obres de teatre diferents per la seva allunyada posada en escena.

Incerta Glòria - TNC 5

En Pau Roca té un paper força important i el treballa bé, encara que jo personalment i en aquesta ocasió, el trobo força inexpressiu… sempre amb un mig somriure a la cara, passi el que passi (res a veure amb el seu magnífic treball a “Pulmons”). Andreu Benito, com sempre extraordinari i de Marcel Borràs i Joan Carreras, em vaig quedar amb les ganes de gaudir-los molta més estona…. amb més protagonisme del que aquesta vegada els ha tocat en sort.

En sortir l’Imma no es va poder estar i en el mateix Teatre es va comprar la novel·la original de Joan Sales, per assaborir-la com cal. Per nosaltres, aquesta producció teatral d’INCERTA GLÒRIA, passa a ser considerada una de les millors representacions de la temporada.

Adaptación y dirección: Àlex Rigola
Amb: Nao Albet (Lluís) – Andreu Benito (comandant Rosich – pare Trini) – Marcel Borràs (Cruells) –  Aina Calpe (Carlana – comandanta) – Joan Carreras (Doctor Puig) – Laia Duran (Merceditas – molinera) – Toni Mira (Picó) – Pau Roca (Juli Solerás) – Mar Ulldemolins (Trini Milmany)
Escenografía: Max Glaenzel // Vestuari: Sílvia Delagneau // Il·luminació: Agustí Viladomat //Banda sonora: Nao Albet // So: Albert Mosoll // Vídeo: Francesc Isern i Max Glaenzel // Ajudanta de direcció: Alba Pujol // Ajudants d’escenografía: Martín Eluchans i Josep Iglesias // Documentació: Eleonora Herder
// Il·lustració cos: Alejo Levis
Producció: Teatre Nacional de Catalunya i Heartbreak Hotel 
Cargol en la glòria

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 respostes a – Teatre – INCERTA GLÒRIA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala petita – 28/05/2015

  1. Montse ha dit:

    L´estic llegint i moltes ganes de veure-la. Tinc molta curiositat per saber com resol Rigola tot el “maremagnum” que és la novel.la. Suposo que s´ha centrat en els sentiments, les emocions…. en l´`esser humà que hi ha darrera de qualsevol individu que participa o es veu involucrat en una guerra fraticida, inútil i sagnant.
    Els Gat´s hi anem dimecres vinent. Ens espanten una umica les 3 hores i escaig…. Però llegint el vostre comentari ho entomarem amb més ganes.
    Abraçades x 2!!

    Montse

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Nosaltres encara no l’hem llegida, però estem segurs que és impossible resumir un text en 3 hores d’acció teatral; potser et decebrà la posada en escena d’aquest text que molts diuen que és del millor que s’ha escrit mai a Catalunya.

      No espereu massa i no us fieu de la meva valoració cargolaire, ja que és una posada en escena molt arriscada i que de ben segur no a tothom li acaba de fer el pes; de fet, totes les crítiques que he llegit no la deixen massa bé, especialment pel primer acte. Millor que aneu previnguts i que no us espereu la meravella de les meravelles, perquè llavors us decebrà.

      Ja ens direu la vostra visió.

      Abraçades al quadrat!!

      M'agrada

  2. CARME ha dit:

    Aquesta vegada la Montse ha fet millor la feina que jo, no sabeu el greu que em sap no haver llegit el llibre!!! crec que es molt important per situar els personatges i entendre’ls millor, en quantes obres ens ha ajudat !!!
    Pel que fa a la representació toca tantíssims temes, mort, amor, angoixa, religió, ètica, traïció… que indefectiblement per manca de temps no es poden desenvolupar, tant sols apuntar, per això trobo a faltar la lectura prèvia (altre cop), tot i això em va agradar, tant la posada en escena com el treball dels actors i en cap moment se’m va fer pesada, jo que soc poc amiga dels entreactes, en aquesta ocasió els vaig agrair.
    Ja veig que, encara que amb crosses no pareu!!!!
    Fins aviat
    Carme

    M'agrada

    • Imma Barba ha dit:

      Doncs jo l’estic llegint ara i l’estic gaudint un munt just perquè he vist l’adaptació teatral. D’entrada els personatges del llibre tenen cara i estic trobant tot el sentit al muntatge del Alex Rigola acabant d’entendre moments que no havia valorat prou. A mi de vegades m’ha passat el contrari, que després de llegir el llibre, veure l’adaptació teatral o cinematogràfica em desencisa molt i és perquè no hi ha res com la literatura per descriure accions, situacions, sentiments, ….. El Miquel té una necessitat imperiosa de veure i viure el màxim del que tenim a l’abast i ni la cadira de rodes ni les crosses ho han frenat!!!!
      Salutacions.
      .

      M'agrada

  3. Montse ha dit:

    Sóc lenta llegint, sobretot quan el text no m´atrapa. Encara no he acabat Incerta Glòria.
    La posada en escena em va agradar. Com sempre Rigola (especialiste en aquests affaires) adapta una obra que no és fàcil, llarga i amb personatges plens de contradiccions, humans, vaja!….. Però s´ensurt molt bé. I , t´agradi o no, no et deixa mai indiferent. Tota una experiència!
    Estic encuriosida per saber com serà la posada en escena de l´obra de Lorca “El Público”……

    M'agrada

  4. Montse ha dit:

    Ah! em deixava per comentar-vos: un dels símbols que més em van agradar de l´obra…. la badufa (relacionada amb el fill….) tot el que té aquesta joguina de viva i fugissera com un infant dins una guerra… I també la catifa, escena impagable, amb l´Ulldemolins, el Pau Roca i l´Andreu Benito. Una passada!!

    M'agrada

  5. Retroenllaç: – La llista del millor TEATRE de l’any 2015 a VOLTAR i VOLTAR | Voltar i Voltar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s