Crec que si jo visques a Madrid (cosa molt improbable a causa de l’odi que s’ha inculcat a les espanyes, per tot el que soni o faci olor de català) …. un dels teatres que visitaria assíduament seria el Teatro de la Abadía, un lloc on sembla es respira la llibertat pel que fa a les Arts Escèniques; sense por a equivocar-me, diria que es tracta d’una mena de Teatre Lliure.

El molt reconegut actor i director teatral, José Luis Gómez dirigeix d’ençà que es va fundar, ara fa 20 anys aquest Teatre; precisament per aquest fet i per tal de celebrar el seu 20 aniversari, han volgut representar una de les primeres obres que es van gestar en aquest teatre i que l’any 1996 va obtenir un gran èxit; es tracta de ENTREMESES de Miguel de Cervantes (1547 – 1616).

El tema central d’aquests textos, ara posats al dia, són la beateria, la religiositat aparent i l’agermanament del poder polític i religiós. Malauradament encara avui en dia tenen connexió amb l’actual pressió del que és políticament correcte i amb la mentida social. En aquells temps d’inquisició, no es podia anomenar el dimoni sense esmentar Déu i els homes situaven l’honor de les seves dones en l’entrecuix. Cervantes se’n fot de tot això d’una manera burlesca per tal de no temptar als inquisidors en contra seva, i fet d’una manera per entretenir la concurrència, ja que els pobres estaven farts de tants drames avorrits i simbòlics com eren els actes sacramentals.

Gómez alhora de plantejar-se aquesta nova visió, va voler que les tres petites obres que integren aquest ENTREMESES, tinguessin almenys una unitat i per això s’ho va imaginar tot en una mena de festa popular d’un poble i al voltant d’un arbre, amb poca cosa mes que unes cadires, vestits regionals, instruments musicals de llavors, cançons i balls. Tres històries on apareix l’espós cornut i supersticiós de “La cueva de Salamanca“, el marit malaltissament possessiu de “El viejo celoso” i els dos murris que s’enriuen dels llinatges a “El retablo de las maravillas“.

La posada en escena és senzilla però molt reeixida, amb la utilització de la música en directe interpretada per un parell de membres de la companyia que alhora produeixen els sons necessaris per a l’acció, com poden ser els trons d’una tempesta o el de les portes que grinyolen en obrir-se o tancar-se; tot està a la vista i pots veure com es canvien de roba en el mateix escenari per interpretar un altre personatge. Tot està pensat per fer-ho el més semblant possible a les representacions que es feien al segle XVI… i la veritat que és un goig poder traslladar-se virtualment a aquella època i veure per exemple que la utilització del sexe en les Arts escèniques era encara més evident que el que és avui en dia, encara que utilitzat d’una manera més juganera i bàsica, amb el sol objectiu que provocar la riallada fàcil.

Del 10 magnífics actors, quatre són els mateixos de les primeres representacions quan es va estrenar; és un no parar d’entrades i sortides, interpretant innumerables personatges diferents i d’una manera coral, sense un protagonisme especial, amb papers curts però contundents i sobretot molt treballats en cada un dels seus matisos.

La nostra valoració de 4 cargols voltaires, vol assenyalar que aquesta producció ens ha agradat moltíssim, obtenint un notable alt. Hem pogut reviure el teatre de fa 5 segles i ens ho hem passat d’allò més bé. Hem de felicitar al Teatre de la Abadía per aquesta iniciativa i per apropar el seu magnífic treball de nou a Catalunya.