– Dansa – BELEN MAYA – LOS INVITADOS (🐌🐌🐌) – Mercat de les Flors

Aquest espectacle va ser un dels que vàrem poder bescanviar del nostre abonament quan vaig patir l’accident i em vaig trencar el peroné, ara fa gairebé dos mesos; crèiem llavors que la cosa no s’endarreria pas tant i que a hores d’ara ja podria caminar amb normalitat. La realitat ha estat més dura del que ens imaginàvem i tot just unes hores abans de començar aquest espectacle, em treien el guix després de 8 setmanes de portar-lo ….. un autèntic calvari.

Dins de la programació del Mercat de les Flors i concretament parlant de l’esdeveniment CIUTAT FLAMENCO 2015, aquest espectacle és un dels que ens cridaven més l’atenció… i és que d’ençà que vàrem descobrir el flamenco de qualitat, som seguidors fidels d’aquest tipus d’art, especialment de la seva faceta més propera al món de la dansa; i tot, malgrat el rebuig inicial que teníem de joves, quan el franquisme ens imposava un folklore, en el qual estava inclòs un tipus de flamenco, molt lligat a l’espanyolisme ranci i forçat, especialment dissenyat pel poder establert…. encara que vist amb la perspectiva dels 40 anys passats, malauradament la cosa no ha canviat gaire. La diferencia, és que almenys ara ho podem dir a través d’un blog o de les xarxes socials sense por.

Curiosament Belén Maya va néixer l’any 1966 a New York, encara que és filla dels ballarins de flamenc Mario Maya i Carmen Mora. Nosaltres la vàrem descobrir a partir de la pel·lícula “Flamenco, Flamenco” de Carlos Saura, una de les millors aportacions a la cultura que s’ha fet mai, a favor del Flamenc… un ART, amb majúscules, que malauradament a casa nostra no ha estat prou reconegut, per motius evidents d’imposició.

Belén Maya, que tantes vegades ha estat l’artista convidada, ara que li tocava fer d’amfitriona, ha convidat alguns dels artistes que més admira per compondre amb ells peces úniques per continuar aprofundint en la seva forma d’entendre i sentir el baile flamenco. Los invitados és un espectacle amb alguns dels noms més valuosos del flamenco contemporani.

Belén Maya ha desenvolupat la seva carrera professional a partir de la contínua necessitat d’explorar i aprofundir en tot aquest entramat d’elements actius: música, escena, narració, interpretació, teatralitat, llenguatge, etc., fins a arribar a la darrera i principal pedra clau d’aquest edifici creatiu de reflexió i comunicació: el ser humà que el construeix. La bailaora ha estat possiblement la primera artista que ha impulsat els codis de la dansa flamenca del canvi de segle, no per afegir noves normes, sinó per alliberar-la de límits, per fer possible la convivència del flamenco amb altres llenguatges.

This slideshow requires JavaScript.

Un començament força ensopit, ens feia creure el pitjor, amb Belén Maya atrafegada canviant les cadires de l’escenografia, d’un lloc a l’altre i durant una bona estona, però per sort, a poc a poc ens va anar mostrant les seves armes per crear un magnífic espectacle de flamenco contemporani, que sense deixar les arrels del flamenco primitiu, incorpora nous elements estètics i ens va mostrant un camí nou a seguir, per tal de què el flamenco continuï viu per molt de temps; la incorporació dels seus “convidats” fa la resta, ja que la qualitat dels escollits és innegable.

L’espectacle ens ha agradat, però malauradament jo no estava en les millors condicions per gaudir-lo com cal, per patir sobtadament de forts dolors a la cama per un embenat mal col·locat a la clínica i que m’oprimia totalment la circulació sanguínia de la cama; en realitat, mes que gaudir de l’espectacle, el vaig patir de manera intensíssima, però vaig poder resistir per tal de no destorbar a la resta d’espectadors, en una desitjable fugida precipitada; almenys vàrem poder veure escenes impactants que trenquen amb tot el conegut fins ara en el món del Flamenco, com la incorporació de la melodia “Cheek to Cheek” que va ser coneguda internacionalment a partir d’una pel·lícula de Fred Astaire i Ginger Rogers; un moment on un dels cantaors va utilitzar la seva meravellosa veu ronca i profunda per cantar una de les cançons més conegudes de la història de la música, que ens va impactar molt fins al punt de posar-nos la pell de gallina.

Un espectacle que s’estrenava a Catalunya i que prèviament havia obtingut reconeixement internacional, encara que no amb la totalitat dels seus artistes convidats. Ens agradaria veure l’espectacle en unes altres condicions per valorar-ho com s’ho mereix.