La veritat és que és molt d’agrair que des de Catalunya s’intenti no deixar de banda el món del Teatre Musical fet a casa nostre, malgrat que les condicions econòmiques actuals no ho permetin i les dificultats afegides per l’injust i cruel IVA del 21% que imposa el maleit govern del PP que ofega a la Cultura d’aquest estat; no és pas d’estranyar que molts de nosaltres tinguem cada vegada més raons i ganes de deixar de pertànyer a aquest estat, com més aviat millor. La CULTURA pel que sembla, és l’enemic numero 1 d’aquest partit, perquè ells són molt conscients, que és una eina en mans del poble, que els hi dóna més capacitat per valorar el que els interessa com a ciutadans, especialment en l’aspecte polític.

No puc passar l’oportunitat de donar-los una nova “botifarra”, imitant al que ahir va fer l’actriu Rosa Maria Sarda, als polítics que governen aquest estat, en l’acte d’entrega dels premis MAX de Teatre.

GUAPOS & POBRES, és un Musical de petit format que vol arribar a tots els públics, especialment al més jove, perquè parla d’un tema que els afecta molt directament… la manca de treball o en tot cas les feines mal pagades i moltes vegades en negre. L’esforç de molts anys d’estudi i esforç, no els ha servit de gaire cosa, a milers i milers de joves que aspiraven a viure com a mínim amb la mateixa qualitat de vida que els seus pares.

Un text que vol tractar principalment d’un tema que és un dels principals mals de cap de la nostra societat, però que malauradament ha estat tractat d’una manera massa superficial, pensat perquè arribi a ser prou comercial, en forma de petits esquetxos que intenten embastar un argument parlant de moooooolts temes a la vegada, entre els que estan el desengany amorós, la gelosia dins del matrimoni, la dependència d’alguns joves de l’entorn familiar, les cites amoroses a cegues per internet, l’homosexualitat, l’amistat entre un grup de joves.

Masses coses potser i gairebé cap d’elles tractat amb la suficient seriositat; a més a més, els desenllaços de tots els mini temes, són al meu entendre molt moralistes, força decebedors i allunyats de la realitat, ja que, com en un compte de fades, tot queda resolt en un vist i no vist, immediatament abans del The End.

Curiosament l’únic personatge que no compleix els seus objectius, és una noia emigrant d’un altre país europeu que intenta viure i treballar a Barcelona, de la que està enamorada; no sé el perquè li fan parlar en castellà i no la deixen apropar-se a la nostra cultura i al nostre idioma, quan la realitat és absolutament diferent, ja que aquests joves amb estudis, força cultura i que a més parlen forces idiomes, s’adapten al català ràpidament. També entra en incongruències que no ajuden a creure’s el que passa a escena…. quina necessitat té un dels protagonistes de deixar la feina que ja té i quedar-se cobrant de l’atur, per tal d’escriure un llibre ?… no el podria haver escrit en les seves estones lliures i un cop publicat aquest llibre replantejar-se el seu futur, amb més seguretat ?

Un altra cosa és la qualitat musical, que crec és força alta, tant en els temes musicals com en la lletra de les cançons que han estat creades especialment per aquest espectacle, i molt ben interpretades en general pels actors/ cantants. Valorem també molt positivament l’esforç de portar de nou la música en directe, interpretada en viu per un petit conjunt de 5 músics.

La posada en escena està força bé, intentant jugar amb les noves tecnologies però sense abusar-ne massa com s’ha fet en altres casos recents; l’escenografia és estàtica i serveix per fer la representació en diferents espais durant tota l’obra. El ritme de la posada en escena, podria haver estat millor, perquè es basa en esquemes una mica caducs en el món d’aquest gènere …. cançó, diàleg, cançó, diàleg, cançó, diàleg, … en tempos molt cronometrats i simètrics; en l’aspecte positiu, una solució molt encertada, el anar intercalant projeccions de petites entrevistes de barcelonins que es troben en situacions similars a les dels 8 protagonistes que veiem sobre l’escenari.

Valorem sobretot la il·lusió de tots els components de la companyia, per aixecar aquest Musical, amb un lloable esforç i risc econòmic amb 8 actors i 5 músics a escena i tot el fotiment de gent que treballa entre bambolines.

Únicament em queda felicitar per la qualitat dels intèrprets escollits, alguns d’ells amb veus ja molt reconegudes, com evidentment són Ivan Labanda i Elena Gadel, però també la de Mariona Castillo (que vàrem descobrir al Musical Mares i filles), Muntsa Rius prou coneguda també i la sorpresa agradable del “guaperes” Jorge Velasco, que no havíem escoltat mai cantar…. i se n’en surt amb nota ben alta cantant “sóc guapo i pobre”.

En resum, un nou Musical que valorem positivament per la part de la seva creació musical però no tant pel text en el qual es basa, d’Alfredo Ruíz, força fluixet, moralista i previsible. Crec però, que és un espectacle que s’ha de veure i mes si sou enamorats del gènere Musical. El que si és segur, és que us ho passareu bé durant les dues hores que dura l’espectacle.

Un Musical de Xavier Torras i Toni Martín (Basat en el llibre “GUAPOS Y POBRES” d’Alfredo Ruíz)
Director d’escena i autor del Llibret i les  lletres : Toni Martín
Director Musical:  Xavier Torras

Repartiment: Ivan Labanda – Elena Gadel – Mariona Castillo – Muntsa Rius – Frank Capdet – Xavi Duch – Jorge Velasco – Gracia Fernández

Músics: Xavier Torras (piano) – Marc Camero (baix) – Adriana Alsina (cello) – Jaume Yelo (bateria) – Marc Ledesma (guitarra i teclats).

Il.luminació: Joan Cisa // Coreografia: Bealia Guerra // Creació audiovisual : Axel Filgueira // Vestuari: Laia Cambrils // Dinsseny de so: Nuño Vázquez i Pepe Bel

Producció: HOLD ON Company