– Teatre – CONSTRUCTIVO (🐌🐌🐌) – Sala Hiroshima

Teníem moltes ganes de conèixer la nova Sala Hiroshima i encara mes amb un espectacle que ens havien recomanat moltíssim; malgrat això pensàvem que no era el moment adequat per anar-hi, ja que ens van avisar de què CONSTRUCTIVO era un espectacle itinerant que s’ha de veure de peu bellugante d’una part a un altre d’un espai força gran… i per tant, ho havíem descartat ara per ara; malgrat això, per aquelles casualitats de la vida, a través de les xarxes socials, vaig parlar amb un responsable d’aquesta Sala i em va assegurar que no hi havia cap problema per anar a veure l’espectacle amb el peu enguixat i amb crosses, ja que em posarien una cadira a la meva disposició i podria gaudir de l’espectacle igual que tothom.

En mal moment vaig creure el que em deien, perquè des de la cadira vaig poder veure ben poca cosa i lògicament la gran quantitat de gent, sovint dreta, que omplia la sala, no va em va deixar veure gran cosa, malgrat que en alguns moments vaig haver de posar-me dret i amb les crosses apropar-me a alguna de les escenes. Vaig acabar esgotat i més que gaudir aquest espectacle, el vaig patir fins al punt de desitjar que acabes ben aviat.

This slideshow requires JavaScript.

CONSTRUCTIVO és un manifest encès contra l’esterilitat de l’arquitectura moderna així com una crítica i imaginativa visió de la nostra societat i els edificis que l’acullen. Un joc performatiu on dos “autèntics” treballadors de la construcció, ens conviden a repensar qüestions universals, mentre busquen respostes personals al buit ètic que els envolta.

Fundació Collado-Van Hoestenberghe va ser creat com un laboratori independent de creació escènica amb base a Pontós, Alt Empordà. El col·lectiu practica un optimisme crític basat en la creativitat i en la recerca d’escenes alternatives. Els seus espectacles celebren la contradicció i la complexitat humana. Ernesto Collado (Barcelona 1974) és actor i creador contemporani. Actualment viu en un petit poble i allà col·labora amb la Societat Doctor Alonso en un centre de creació conegut com Cèl·lula.

D’aquest creador, ja hem tingut la sort d’haver vist alguns dels seus treballs; trobem les seves creacions molt diferents de tot el que acostumem a veure i sempre ens sorprèn agradablement; es tracten de treballs que sovint estan definits com a “alternatius” als treballs escènics convencionals. L’any 2011 i dins l’enyorat cicle de Radicals del Teatre Lliure vàrem poder veure”Vida de Lázaro” i més endavant l’any 2013 a La Pedrera, dins del cicle “noves escenes”, “de milagros y maravillas, conferencia optimista” i també al CCCB dins del Festival Grec, “Montaldo“, potser la més coneguda de totes, precisament per estar englobada dins del festival Grec, que vulguis que no, li va donar una bona empenta publicitària a aquest tipus de treballs,que normalment no poden entrar en el circuit comercial dels Teatres barcelonins.

This slideshow requires JavaScript.

Piero Steiner (Milano 1961) és un d’aquests artistes que té la capacitat d’empatitzar immediatament amb el públic. Té la capacitat de jugar entre el drama i la comèdia, rient sempre de si mateix. Després d’algunes aparicions en programes populars de TV, interpretant en català, castellà, francès, finlandès i italià i de treballar amb algunes companyies de dansa teatre, decideix tornar a treballar pel seu compte o en associació amb altres artistes.

CONSTRUCTIVO ens fa reflexionar sobre la utilitat de l’arquitectura de les nostres ciutats en clau d’un humor que en un principi és força primari, que fa riure de manera exagerada, però que fa pensar de debò. Un espectacle que busca la complicitat mes primària del públic, barrejant la provocació amb temes religiosos i casolans del dia a dia, com és el cas de la passió de Crist, però que tenen molt més sentit quan et pares a pensar, un cop ja has sortit de la Sala.

This slideshow requires JavaScript.

Creiem que ha estat un gran encert d’Ernesto Collado, buscar la complicitat d’aquest actor italià per deixar de treballar en solitari i crear una mena de parella de clowns, que entre rialles deixen anar cada una que et deixen realment “tocat”. Segurament ha estat el millor espectacle que hem vist d’Ernesto, malgrat que les condicions en la que l’he pogut veure, que no han estat ni de lluny les millors. Un espectacle que vol ser provocador i ho aconsegueix amb escreix.

Pel que fa a la Sala Hiroshima, vaig detectar una enorme falta d’experiència organitzativa, provocant llargues cues a l’entrada, tot i haver tingut que comprar les entrades de forma anticipada pel sistema Paypal, que sense cap tipus de lògica és l’únic mitjà en la que es permet fer-ho a través de la seva web; les instal·lacions tenen futur, ja que estan fusionades amb un espai de copes en un indret força cèntric del Paral·lel; els auguro força èxit, sobretot entre el jovent, si continuen programant produccions alternatives, al que normalment es pot arribar a veure, en espais més tradicionals.