– Concert – PALAU100 – MURRAY PERAHIA piano (🐌🐌🐌) – Palau de la MĂșsica Catalana – 13.05.2015

Hem comentat mĂ©s d’un cop que el Palau de la MĂșsica, Ă©s un espai massa gran per un concert de piano i ho vĂ rem tornar a comprovar de nou el passat dimecres; Ă©s per aixĂČ que vĂ rem bescanviar les nostres localitats de segon pis per unes altres del primer, tercera fila lateral, pagant un important suplement; la intenciĂł era poder escoltar amb un volum mĂ©s adequat, com quan acudim a la Sala de cambra de l’Auditori; efectivament el volum va ser correcte, perĂČ no vĂ rem arribar a veure ni el piano ni el pianista, per la dolentĂ­ssima visibilitat que tĂ© aquest espai.

Palau de la Musica-imp

Un concert de cambra que l’haurĂ­em d’haver gaudit plenament si les condicions haguessin estat com a mĂ­nim correctes, ja que el solista de piano MURRAY PERAHIA ens va captivar des de la primera nota. No recordo pas un concert amb tant de silenci per part del pĂșblic, sense estossecs, ni regirades als seients… silenci total; … bĂ©, mentida, una trucada de mĂČbil realment imperdonable, perĂČ malauradament a aixĂČ ja ens estem acostumant els que sovintegem els teatres.

Murray Perahia

El programa va ser el segĂŒent:

J. S. Bach: Suite francesa nĂșm. 6, en Mi major, BWV 817
F. J. Haydn: Sonata en La bemoll major, Hob.XVI.46
F. J. Haydn: Variacions en Fa menor, HOB XVII.6
L. van Beethoven: Sonata nĂșm. 14, en Do diesi menor, op. 27 nĂșm. 2, “Clar de lluna”

C. Franck: Preludi, Coral i Fuga
F. Chopin: Scherzo nĂșm. 1, en Si menor, op. 20

Palau de la Musica 2-impMurray Perahia (Nova York, 19 d’abril de 1947) – va nĂ©ixer en una famĂ­lia d’origen sefardita. Va començar a tocar el piano a l’edat de quatre anys, perĂČ no s’hi va dedicar seriosament fins als quinze. MĂ©s de quaranta anys de carrera musical com a pianista i director d’orquestra, avui en dia esta considerat un dels mĂ©s valorats solistes del mĂłn.

El concert aquesta vegada va ser realment extraordinari, perĂČ la incomoditat de les localitats, l’estretor de les fileres (i encara mes amb la cama enguixada), la calor insuportable i el fet de no poder veure el concertista ens va fer replantejar abandonar el Palau a la mitja part; el “Clar de lluna” va ser per nosaltres el millor final d’aquest concert….. almenys ens vĂ rem anar amb molt bon gust de boca.

Aquest malauradament serĂ  el nostre penĂșltim concert al Palau100, ja que ens queda tan sols un d’aquesta temporada i no hem volgut renovar pas l’abonament per la propera.

Cargol al piano

Leave a Reply