Hem comentat més d’un cop que el Palau de la Música, és un espai massa gran per un concert de piano i ho vàrem tornar a comprovar de nou el passat dimecres; és per això que vàrem bescanviar les nostres localitats de segon pis per unes altres del primer, tercera fila lateral, pagant un important suplement; la intenció era poder escoltar amb un volum més adequat, com quan acudim a la Sala de cambra de l’Auditori; efectivament el volum va ser correcte, però no vàrem arribar a veure ni el piano ni el pianista, per la dolentíssima visibilitat que té aquest espai.
Un concert de cambra que l’hauríem d’haver gaudit plenament si les condicions haguessin estat com a mínim correctes, ja que el solista de piano MURRAY PERAHIA ens va captivar des de la primera nota. No recordo pas un concert amb tant de silenci per part del públic, sense estossecs, ni regirades als seients… silenci total; … bé, mentida, una trucada de mòbil realment imperdonable, però malauradament a això ja ens estem acostumant els que sovintegem els teatres.
El programa va ser el següent:
Suite francesa núm. 6, en Mi major, BWV 817
Sonata en La bemoll major, Hob.XVI.46
Variacions en Fa menor, HOB XVII.6
: Sonata núm. 14, en Do diesi menor, op. 27 núm. 2, “Clar de lluna”
Preludi, Coral i Fuga
Scherzo núm. 1, en Si menor, op. 20
Murray Perahia (Nova York, 19 d’abril de 1947) – va néixer en una família d’origen sefardita. Va començar a tocar el piano a l’edat de quatre anys, però no s’hi va dedicar seriosament fins als quinze. Més de quaranta anys de carrera musical com a pianista i director d’orquestra, avui en dia esta considerat un dels més valorats solistes del món.
El concert aquesta vegada va ser realment extraordinari, però la incomoditat de les localitats, l’estretor de les fileres (i encara mes amb la cama enguixada), la calor insuportable i el fet de no poder veure el concertista ens va fer replantejar abandonar el Palau a la mitja part; el “Clar de lluna” va ser per nosaltres el millor final d’aquest concert….. almenys ens vàrem anar amb molt bon gust de boca.
Aquest malauradament serà el nostre penúltim concert al Palau100, ja que ens queda tan sols un d’aquesta temporada i no hem volgut renovar pas l’abonament per la propera.
Imma Barba
Miquel Gascon