Diumenge passat va arribar el que ha estat el nostre últim concert de la temporada de l’OBC, així com el nostre comiat del director titular Pablo González, que ens ha fet gaudir de valent des de la seva incorporació a la temporada 2010/2011.
comiat del nostre estimat Eiji Oue
La veritat és que va entrar com a responsable de l’orquestra més important de Catalunya, en un moment que els seus seguidors estàvem força disgustats amb els gestors de l’Auditori, per l’acomiadament d’un dels directors d’orquestra més estimats pels músics i pel públic. Eiji Oue.
Pablo Gonzàlez, no te el seu carisma, però al cap de poc temps a molts dels abonats ja ens tenia a la seva butxaca, especialment per la seva acurada i esplèndida direcció, però també per la seva total integració a la ciutat de Barcelona i a la cultura de Catalunya, incloent-hi la seva llengua que l’ha intentat parlar fins al darrer moment en aquest concert, presentant la primera obra de Unsuk Chin. Per molt bo que sigui el proper director titular, estic segur que molts de nosaltres el trobarem a faltar.
Pablo González, director titular de l’OBC
El programa del concert estava compost per dues peces ben dispars en gairebé tot.
1 – UNSUK CHIN (Seül 1961)
Concert per a clarinet i orquestra (🐌🐌🐌)
Unsuk Chin, és una compositora sud-coreana de música clàssica europea, que actualment viu a Berlín i segons les seves paraules “El virtuosisme li fascina”; per això mateix s’explica la dificultat demoníaca del seu concert de Clarinet, que va compondre en escoltar tocar aquest instrument a Kari Kriiku, pel que el va compondre especialment.
Kari Kriikku
El finès Kari Kriikku és un dels pocs artistes internacionals que ha estrenat obres per a clarinet arreu del món, com aquesta de la compositora sud-coreana Unsuk Chin, fruit d’un encàrrec fet en col·laboració amb cinc orquestres de cinc ciutats: Nova York, Londres, Gothenburg, Colònia i Barcelona.
Encara que per la nostra cultura musical és força difícil entrar una mica en la concepció de molta de la música d’arrel asiàtica, el concert em va interessar força, malgrat que en algun moment hauria desitjat descansar una estona i que alguna persona m’hagués explicat quelcom per poder-la entendre millor. Això si, el solista Kari Kriikku, em va deixar fascinat.
2 – Piotr Ilitx TXAIKOVSKI (Votkinsk 1840 – Sant Petersburg 1893)
Simfónia núm. 4 en Fa menor, op.36 (🐌🐌🐌)
Vaig començar a emocionar-me per la música clàssica, a la meva joventut, precisament per aquest compositor, i una de les seves composicions que m’agraden més de totes, és aquesta, sense treure del podi al magnífic concert núm. 1 per a piano i orquestra, que és la meva nineta dels ulls.
Després d’uns mesos de fortes tensions emocionals, Txaikovski va començar a veure la llum gràcies a la composició de la Quarta simfonia: una obra mestra indiscutible amb la qual va assolir una maduresa artística que ja no va deixar escapar mai més. El rerefons de l’obra –la recerca de la felicitat i els inexorables impediments que en dificulten la conquesta– va ser explicat amb tot detall en una carta que ell mateix va enviar a la seva mecenes i que acaba amb una frase contundent: «No diguis que tot és trist en aquest món, sempre hi ha alegries, senzilles però fortes».
La interpretació d’aquesta Simfonia, em va agradar força, encara que hauria agraït potser una mica més de compensació entre els metalls i les fustes i un volum més acurat en la percussió.
ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA
Pablo González, director
Kari Kriikku, clarinet
Us deixo com sempre l’enllaç, per si ús bé de gust escoltar el concert que va retransmetre en directe, Catalunya Música. CLIQUEU AQUÍ.
Cargol dedicat a Pablo González