En un dia com el d’avui, 13 de maig del 2015, en el que celebrem les 300.000 visites al Blog, la veritat és que em fa molta mandra parlar d’un text teatral amb el qual no estic en absolut d’acord, perquè el trobo fins i tot deplorable i tendenciós, en un intent groller de menysprear el treball del crític teatral; vaig arribar a sentir vergonya aliena, per l’intent de manipulació que l’autor (Ramon Madaula), intenta fer al públic teatraire.

Uns dies abans de l’estrena de COSES NOSTRES a la Sala Atrium, vaig escoltar per TV una petita entrevista que se li feia a aquest actor, a arran de la seva propera estrena, en la que és la seva primera obra com a dramaturg i director; en aquesta entrevista i de forma arrogant, va arribar a dir que no entenia com “qualsevol” persona, estigui o no preparada per fer-ho, s’atrevia a criticar una obra teatral a través de tots els mitjans que ara tenim al nostre abast, i molt especialment per les xarxes socials, Facebook, Twiter i Blogs, moltes vegades deixant per terra el treball dels professionals de l’escena.

Em vaig prometre que no aniria a veure la seva proposta i així ho vaig fer saber a través de l’espai de Facebook “Teatre, l’opinió dels espectadors”. Malgrat això, dissabte passat, el penúltim dia de representació vàrem fer l’esforç d’assistir amb crosses, per què vaig pensar que així almenys podria dir la meva, li agradi o no al Sr. Madaula. També en aquest cas a la Sala Atrium van posar totes les facilitats per tal de què estiguéssim a la fila 1 i no pugéssim escales.

Va estar molt pitjor del que esperava; el text de Ramon Madaula és repetitiu fins a arribar a fer cansar a l’espectador amb la seva obsessió de demostrar que qualsevol persona té un preu, i clar evidentment el que l’interessa demostrar en aquest cas, és que el crític teatral professional també el te; noranta minuts en el que el seu personatge de director teatral, intenta per tots els mitjans fer caure en el parany a un famós crític professional, que s’ha atrevit a donar una opinió dolenta del seu últim treball. No cal dir-vos com acaba, per què des del primer minut tothom coneix el que passarà.

Dos personatges; el director de Teatre que ha arribat a dirigir també un espai escènic públic… i que tem per la seva renovació, interpretat per Raimon Molins; l’altre personatge, el crític interpretat per Albert Pérez; bon treball dels dos actors, encara que el paper que li ha tocat a Raimon Molins, és força més difícil per la seva manera histriònica de comportar-se, amb un nerviosisme exagerat i ganes de revenja brutals, que ocasiona que es visioni des del punt de vista d’espectador, com un paper absolutament desagradable i obsessiu; això provoca que al final la interpretació sigui molt poc creïble, malgrat els esforços que l’actor fa; en canvi a l’actor Albert Pérez, li ha assignat un paper que pot interpretar amb molta mes naturalitat.

No em va agradar el text, per la iteració repetitiva que el personatge del director vol fer creure que no vol parlar de la crítica dolenta que li han fet; tampoc per la poca profunditat de la relació entre els professionals del Teatre i els crítics teatrals, que potser no s’agraden però es necessiten…. i es perd amb aspectes que no tenen res a veure, com l’homosexualitat del crític, per posar un exemple; el que ens diu Ramon Madaula, es podria explicar en 5 minuts, perquè aquest tema, tractat seriosament, podria donar molt de si i la veritat és que no ha sabut aprofitar-ho.

Tampoc em va agradar la seva direcció, ni en la seva posada en escena i encara menys en la direcció dels actors; que fa una llarguíssima taula desendreçada en excés i plena d’ampolles mig buides i de paperots, per molt estudi de treball que vulgui simular ?, cal tenir als dos personatges parlant a banda i banda d’una taula, alçant-se la veu per poder parlar amb normalitat ?

El pitjor de tot, és que l’espectador surt convençut de què la pitjor part, se l’ha portat el personatge del director, perquè el pinta massa dolent i amenaçador…. però en realitat és, que l’únic que l’interessa demostrar a Ramon Madaula, és que la persona del crític, també és feble i també es deixa comprar. Per això no calien tenir-nos asseguts durant 90 minuts, perquè sabem del cert que TOTS tenim un preu.

Quan ja sembla que tot s’acaba, arriba el súmmum; l’última escena és patèticament manipuladora, quan fa que el crític no accepti d’una manera exagerada, la crítica que li fan a la seva feina. Aquesta escena pel meu gust no és necessària, perquè aleshores ja s’entén perfectament el que vol expressar l’autor; aquest afegitó encara desmereix més tota la representació.

La meva valoració hauria estat molt pitjor, si no fos per la bona feina i les ganes que els dos actors posen sobre aquest text, que no passa ni de lluny la prova del cotó.

En relació a l’entrevista, li haig de dir a aquest molt bon actor que és Ramon Madaula, que des de les xarxes socials i els Blogs, per sort i lliurement ens podem expressar del que veiem i creiem és la nostra opinió, erròniament o no…. i que simplement com espectadors tenim tot el dret a fer-ho, precisament per què estimem el TEATRE molt més del que ell s’imagina. És per això que invertim molt del nostre temps lliure en intentar promocionar la CULTURA, encara que no sempre ens agradi el que veiem, com és el cas.

COSES NOSTRES

Autor, direcció i posada en escena: Ramon Madaula

Interpretació:  Albert Pérez (Pere Romagosa) i Raimon Molins (Joan Trias)

Ajudant de direcció i regidoria: Raúl Gallegos // Técnic so i llums: Xavier Alabart

Intent Produccions, S.L.