Fa un parell de setmanes vàrem rebre una invitació de Isabella Pintani, una de les propietàries de la Sala Fènix, per tal de què anéssim a conèixer el seu espai, aprofitant que segons ella mateixa s’estava representant un dels millors espectacles que havien presentat. De fet feia molt de temps que teníem ganes de conèixer aquesta Sala, ja que havíem sentit a parlar molt d’ella per la gran varietat d’espectacles que ofereixen.

Dissabte passat, dia 2 de maig i encara utilitzant el nostre “descapotable” ens vàrem apropar al carrer Riereta, 31 per tal de veure un espectacle de titelles per adults que ens va deixar absolutament meravellats; es tracta de GABINETE ONÍRICO de la companyia “Saco de Huesos” d’Ángel Navarro.

Nosaltres a l’any 2011, vàrem conèixer el món de les titelles per adults de la mà del nostre admirat artista titellaire Miquel Gallardo i des de llavors, ja hem pogut deixar escrites en aquest Bloc algunes cròniques … Don Juan, memória amarga de mi, Diagnòstic: Hamlet i l’Avar de Molière; fins el dia d’avui creiem que no veuriem pas, res comparable amb aquests espectacles, però per sort haig de rectificar.

El treball d’aquests dos artistes és molt diferent, perquè mentre que Miquel treballa amb titelles de mida d’una persona i els tracta com si fossin actors que estan fent teatre amb ell, Ángel Navarro treballa amb titelles articulades molt més reduïdes, però amb una mestria i sensibilitat que deixen a l’espectador gairebé sense respiració; el seu treball de precisió ens ha emocionat de debò i a partir d’ara intentarem seguir tot el que faci. Com veieu a la capçalera l’hem qualificat amb la màxima puntuació “cargolaire”… 🐌🐌🐌🐌🐌.

Funambulistes, dracs espirituals, deserts infinits, bohemis i solitaris viatgers s’amaguen en l’espai oníric entre la vigília i el somni, entre aquesta realitat i totes les infinites possibilitats que s’obren davant seu. Es presentaran davant el públic amb la lògica dels mons paral·lels, unint històries de delicada i profunda càrrega simbòlica.

La subtilesa del fil, l’expressivitat de les titelles i la convenció teatral permet parlar d’aquesta fina línia que separa el món real del surreal, aquesta fina línia inconscient que ens porta confondre’ls i acceptar-los com a tal sense jutjar-los, amb la mateixa convicció que vivim els nostres somnis.

Isabella tenia tota la raó en afirmar que era un espectacle extraordinari… i és que durant l’hora que dura l’espectacle, quedes com absorbit per la màgia que desprèn tot l’espectacle, des de la seva magnífica posada en escena, amb músiques adients a cada moment, una il·luminació perfecte i una escenografia molt estudiada, que simula un taller d’un mestre titellaire, on l’actor/creador pren notes dels seus somnis, per crear titelles que es transformen en realitat en pocs segons.

Escenes tractades amb tendresa i mooooolta sensibilitat, com el bany d’una de les titelles protagonistes dins d’una minúscula banyera, en la que es queda adormit….. l’aparició de l’esquelet que simula la mort, però que tot seguit ens fa petar de riure, perquè es desmunta en multitud d’ossos, incloent-hi el cap, que a vegades fins i tot el perd… ens toca el piano i ens fa una ballaruga.

Ángel Navarro actuant al carrer

Els somnis es van multiplicant fins que arriba el que a nosaltres ens va deixar literalment amb la pell de gallina…. una escena en un espai molt, però molt reduït, on se simulen unes muntanyes nevades, potser de la mitologia japonesa, on es desperta d’un somni una minúscula geisha i conjuntament amb un drac volador ens fan somniar de debò a nosaltres mateixos; la precisió dels moviments que executa Ángel Navarro amb els fils de les titelles, són dignes d’admiració…. de debò que mai havia vist res de semblant.

Em sap greu fer la crònica quan aquest espectacle ja no es pot veure, però esperem que ben aviat ens torni a visitar de nou amb un altre espectacle o amb la reposició del mateix, que tornaríem a veure ara mateix.

Estem contents per tres raons: una per haver sortit plenament satisfets de veure aquest espectacle, la segona per haver conegut aquest espai de la Sala Fènix que de ben segur a partir d’ara visitarem amb assiduïtat… i tercer per haver conegut personalment a l’amic Josep Oliva i la seva esposa, seguidors del Blog i que a més participen activament a l’espai del Facebook que vaig crear fa uns mesos, “Teatre, l’opinió dels espectadors”.

Un espectacle de i amb Ángel Navarro.

Disseny cartel: Isabella Pintani