Per fi hem pogut anar a veure una exposició que des del primer dia, teníem moltes ganes de veure; hem aprofitat aquest pont de 1er de maig per apropar-nos amb el nostre “descapotable” i encara l’hem pogut gaudir amb certa tranquil·litat.

Acollida, amb gran èxit, per primera vegada al MoMA de Nova York, i després d’una itinerància internacional, ha arribat a Barcelona l’exposició “Pixar. 25 anys d’animació“.

L’any 1986, només uns quants experts havien sentit a parlar de l’animació per ordinador. Un quart de segle després, Pixar és un símbol del talent i la innovació en el cinema d’animació.

Des de l’estrena de Toy Story (1995), el primer llargmetratge creat íntegrament amb efectes d’animació digitals, Pixar Animation Studios ha continuat produint pel·lícules d’animació de gran èxit, tant de taquilla com de crítica, i ha aconseguit 26 premis Oscar i 7 Globus d’Or.

L’exposició presenta els llargmetratges i curtmetratges que ha produït Pixar durant els 25 primers anys i aprofundeix en els seus personatges, les històries i els mons que ha creat, elements clau que John Lasseter, director creatiu de l’estudi d’animació nord-americà, considera necessaris per a la realització d’una bona pel·lícula d’animació.

A través d’aquest recorregut, els visitants poden descobrir el màgic món dels estudis Pixar a partir de dibuixos, storyboards, maquetes i instal·lacions digitals. Aquestes obres mostren la creativitat i el talent dels artistes, que a Pixar treballen tant amb mitjans tradicionals –dibuix a mà, pintura, pastels o escultura– com digitalment. La gran quantitat d’obres d’art que creen aquests equips humans per a cada film surt molt poques vegades de l’estudi, però la pel·lícula que, una vegada acabada, fa la volta al món no seria possible sense elles.

Quan ja gairebé acabàvem de veure l’exposició, era tanta la gent que no es podia “fer un pas” i jo encara menys, ….. amb el perill de què pogués rebre algun cop a la cama “tonta”; vàrem optar per donar-la per acabada; en sortir hi havia una cua enorme de famílies i el cartell de l’entrada posava que la previsió per poder entrar era de 30 minuts.

Haurien d’haver previst una pròrroga de l’exposició, perquè ha obtingut un èxit brutal.