– Òpera al cinema – CAVALLERIA RUSTICANA ( 🐌🐌 🐌 + 🐚) de Mascagni – PAGLIACCI (🐌🐌🐌🐌🐌) de Leoncavallo – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 25/04/2015

Acudim a l’última de les retransmissions en directe des del Metropolitan de Nova York, a la que estem abonats aquesta temporada als cinemes Icaria Yelmo. Avui Cavalleria rusticana - Pagliaccitoca programa doble; dues òperes que s’acostumen a programar juntes i que ens agraden especialment; l’última vegada que les vàrem poder veure va ser a l’abril del 2011 al Gran Teatre del Liceu i també com sempre, vaig escriure una crònica que podeu llegir en aquest enllaç.

CAVALLERIA RUSTICANA (Cavallerositat camperola) és una òpera verista en un acte de Pietro Mascagni amb llibret de Giovanni Targioni-Tozzetti iGuido Menasci basat en un conte de Giovanni Verga. S’estrenà el 17 de maig de 1890 al Teatro Costanzi de Roma.

Ambientada a la Sicília de finals del segle XIX, té com a protagonistes Turiddu, un noi que torna del servei militar i Santuzza, una jove amb qui té un idil·li, el qual és abrandat per part d’ella i de despit per part d’ell, perquè ell ha vist que s’han trencat els seus plans de casament amb Lola, la promesa de tota la vida, que ara s’ha casat amb un altre home.

La nova versió del MET, signada per Sir David McVicar, va ser realment tètrica i no tan sols per la seva foscor (cosa que ja és habitual d’aquest teatre), sinó perquè tot l’escenari era de color negre, escenografia i fins i tot el vestuari; la solució de fer girar constantment bona part de l’espai escènic no deixava de tenir el seu interès, incloent-hi el moviment del cor que el vaig trobar molt encertat. En aquesta òpera el cor té una gran importància i en aquesta ocasió es va lluir, recolzat per una excel·lent orquestració que el MET, com sempre, ens té ben acostumats, aquesta vegada dirigida pel mestre Fabio Luisi.

Pel que fa als solistes, em va agradar moltíssim la soprano holandesa Eva-Maria Westbroek, per la seva veu però també per una molt creïble interpretació en el paper de Santuzza; en canvi el tenor argenti Marcelo Álvarez, únicament em va convèncer per la seva extraordinària veu, ja que la seva interpretació en aquesta òpera va deixar molt a desitjar….. un pèssim actor; curiosament Marcelo Álvarez que també és protagonista a la segona òpera, interpretant el paper de Canio, i aquí va estar molt convincent.

________________________

PAGLIACCI és una òpera en dos actes de Ruggero Leoncavallo, amb llibret del mateix autor. La seva estrena va ser al Teatro dal Verme de Milà al 1892, i en el Gran Teatre del Liceu al 1895.

Tonio, Peppe, Canio i la seva dona, Nedda, formen una companyia de còmics ambulants. Una tarda, abans de la funció, Tonio fa veure a Canio que la seva dona s’està veient amb Silvio, un vilatjà que pretén fugir amb ella durant la nit. Aprofitant la trama de la comèdia que representen, un sainet de gelosia i infidelitats, Canio intenta que Nedda li reveli el nom del seu amant. L’actitud despectiva d’aquesta i el riure del públic, que pensa que tot forma part de l’espectacle, enfureixen tant a Canio que apunyala a la seva dona sobre l’escenari. Silvio, que es troba entre els espectadors, s’apropa per ajudar-la, però Canio l’apunyala també.

Aquesta posada en escena la vaig trobar realment extraordinària; tot un contrapunt amb la cavalleria rusticana; aquí sí que apareix el color que esclata definitivament en les darreres escenes de la funció dels còmics.

Segurament és la millor versió que he vist mai d’aquesta òpera, tant per la seva posada en escena com per la gran interpretació dels seus principals solistes, començant per una meravellosa soprano nord-americana Patricia Racette en el paper de Nedda, molt ben acompanyada per la resta de companys: George Gagnidze que aquí canta el paper de Tonio (en cavalleria ho feia com a Alfio), i en Marcelo Álvarez, aquí si al 100% en el paper de Canio, que fins i tot ens va arribar a emocionar.

Un molt bon final de temporada de les retransmissions del MET.

Producció : Sir David McVicar
Director Musical : Fabio Luisi
Santuzza : Eva-Maria Westbroek // Turiddu : Marcelo Álvarez // Alfio : George Gagnidze // Nedda : Patricia Racette  // Canio : Marcelo Álvarez // Tonio : George Gagnidze // Silvio : Lucas Meachem
Escenografia :  Rae Smith // Vestuari : Moritz Junge //  Il·luminació : Paule Constable // Coreògraf : Andrew George

Cargol pallasso

______________________

La temporada vinent ja està a la venda i té molt bona pinta, ja que compta amb grans títols operístics:

Il Trovatore (Verdi) – Otelo (Verdi) – Tannhäuser (Wagner) – Lulú (Berg) – Les pêcheurs de perles (Bizet) – Turandot (Puccini) – Manon Lescaut (Puccini) – Madame Butterfly (Puccini) – Roberto Devereux (Donizetti) i Electra (Strauss)

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Òpera i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s