Tornem a L’Auditori i ens tornen a fer el favor de canviar-nos les nostres entrades de fila 1 del primer pis per unes altres més accessibles amb el “descapotable”.

Sota el títol “comercial” de la capçalera, avui hem pogut escoltar el següent programa:

1 – Wolfgang Amadeus MOZART (Salzburg 1756 – Viena 1791)

Simfonia núm. 31 en Re major, KV 297, “París) ( 🐌🐌🐌 )

Mozart deia que el públic francès tenia poc criteri musical, però els va donar una bella simfonia, plena de bon humor, que ràpidament es va convertir en molt popular.

2 – Richard STRAUSS (Munic 1864 – Garmisch-Partenkirchen 1949)

Quatre últimes cançons ( 🐌🐌 + 🐚)

Un any abans de la seva mort, Strauss va compondre les Quatre últimes cançons, una simbiosi perfecta entre la veu i la delicadesa d’orquestra que s’ha convertit en una de les més delicades obres de l’autor i un repte per als artistes. Van ser interpretades per la soprano finlandesa Camilla Nylund.

3 – Dimitri XOSTAKÓVITX ( Sant Petersburg 1906 – Moscou 1975)

Simfonia núm. 5 en Re menor, op. 47 ( 🐌🐌🐌🐌 )

De les 15 simfonies de Shostakovich, la Cinquena és la més interpretada i sens dubte la més apreciada des del dia de la seva estrena; diuen que aquell dia els aplaudiments van durar més de Mitja hora.

Un concert que el mateix programa de mà, el qualifica de “pura bellesa”. La direcció de l’OBC aquesta vegada va estar a càrrec del mestre Emmanuel Krivine que actualment és el principal director convidat d’aquesta temporada.

Us deixo l’enllaç del concert que va emetre en directe Catalunya Música.