També al Gran Teatre del Liceu, no posen cap problema per assistir la nit de l’estrena de l’òpera CARMEN i ens canvien les nostres entrades de 4art pis per què puguem anar amb el nostre “descapotable” al fons de platea.

Ja he dit en més d’una ocasió que aquesta òpera és una de les que em va introduir en el món de l’òpera fa més de 40 anys, quan anàvem a una llotja del tercer pis del Liceu que l’empresa on encara treballo, posava a la nostra disposició gratuïtament…. eren altres temps !!!

Ara tot just fa 5 anys vàrem veure aquesta mateixa producció amb la mateixa posada en escena signada per Calixto Bieito en el mateix teatre del Liceu i ens va encantar; tot s’ha de dir que sempre he estat un gran admirador de Calixto Bieito en tot el que ha fet, tant en Teatre com en les gairebé una cinquantena d’òperes que ha signat, i també admirador en la seva època de director artístic del Teatre Romea, des de l’any 1999 fins al 2008.

Potser de tantes vegades que he vist aquesta producció, tant en directe com a través del DVD que en el seu dia vàrem comprar, ja no em sorprèn en el que en el seu dia va escandalitzar als més puristes liceistes de l’època; tot a i això, aquesta producció a banda de la baixada de calces i del maletilla torejant nu sota un gran toro d’Osborne, crec que es recordarà molt més per el trencador amb la manera de representar aquesta conegudíssima òpera, tenint en compte que a més o fa amb un escenari gairebé buit.

Els vídeos són de la representació al Liceu de l’any 2010

Part del tercer acte, l’acció ha estat traslladada a la dècada dels anys 70 del segle XX en algun lloc entre Ceuta i la frontera amb Marroc on els contrabandistes intenten introduir les seves mercaderies en els seus Mercedes, fins a 7 cotxes es poden contar damunt de l’escenari; la gran bandera espanyola després transformada en tovallola de platja on una turista de “sol” es disposa a estirar-se, la cabina telefònica on Carmen s’aixopluga en la primera escena de les cigarreres i sobretot la desfilada invisible de la quadrilla, amb el públic/cor aclamant Escamillo, passarà a considerar-se un dels millors moments operístics de tots els temps.

De la popularitat de la seva música no cal ni parlar-ne perquè és per tothom coneguda i qui mes qui menys tarareja el famós “toreador”, encara que no hagi trepitjat mai un teatre d’òpera. Malgrat tot el que ja he comentat, aquest cop i musicalment parlant va ser una nit força discreta amb una direcció d’orquestra tampoc massa encertada per Ainars Rubikis; en canvi l’actuació del cor tant en el seu estudiadíssim moviment com sobretot en les veus en va agradar força i vàrem tornar a aparèixer els nens del Cor Vivaldi, que nosaltres tant estimem.

Pel que fa als solistes, val a dir que la protagonista ha estat interpretada de nou per la mezzosoprano francesa Béatrice Uria-Monzon, igual com fa 5 anys en el mateix escenari… ella mateixa diu que ha cantat més de 300 vegades Carmen. Va estar força bé, però no és la millor Carmen que he vist. Nikolai Schukoff va encarnar també discretament el paper de Don José;.… i Maximo Cavalletti en un Escamillo que tampoc va provocar emocions; de fet l’única que va ser aplaudida en un moment donat va ser Evelin Novak que interpretava a Micaela.

Una nit que m’ha agradat molt reviure-la de nou, però que musicalment parlant hauria d’haver estat molt millor del que va ser.

CARMEN de Georges Bizet

Direcció d’escena: Calixto Bieito // Direcció musical: Ainars Rubikis

Zuniga : Giovanni Battista Parodi //  Moralès: Àlex Sanmartí  // Don José: Nikolai Schukoff  // Escamillo: Massimo Cavalletti //  Dancaïre :  Marc Canturri // Remendado:   Francisco Vas //  Frasquita:  Núria Vilà // Mercédès:  Itxaro Mentxaka  // Carmen:  Béatrice Uria-Monzon  // Micaëla: Evelin Novak

Escenografia: Alfons Flores // vestuari: Mercè Paloma // il.luminació: Alberto Rodríguez // Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu // Cor Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya

Gran Teatre del Liceu, Teatro Massimo (Palerm), Teatro Regio (Torí) i La Fenice (Venècia)