L’Abdullah i la Pari són germans i s’estimen amb bogeria. Orfes de mare, viuen en un poblet de l’Afganistan amb el pare. Un bon dia, però, els nois emprenen un viatge a peu fins a Kabul. No sospiten que aviat les seves vides prendran rumbs oposats –de vegades cal tallar un dit per salvar la mà– ni les conseqüències que això tindrà al llarg dels anys en la seva vida i en la de moltes altres persones. 

Pari té tres anys quan es veu obligada a separarse del seu germà i el llibre ens explica la seva historia al llarg de seixanta anys, la seva nova vida a Kabul i la seva fugida a París on formarà la seva propia familia.

 El llibre no té una única protagonista, és ple de persones amb vides petites però carregades de dolor: el pare que ven a la filla, la senyora que no pot tenir fills, l’oncle que treballa de criat i s’enamora de la senyora , l’amo i senyor que està enamorat de l’oncle, una noia a la qual un gos ha deformat la cara, una mare que no pot suportar tenir una filla desfigurada, l’exiliat que torna a la seva terra i ja no té res perquè li han pres tot , el metge que no concep la medicina sinó és per ajudar als desfavorits….

I totes aquestes històries embolcallades de sentiments, de records, d’oblits ….

Durant aquests seixanta anys passem d’un Afganistan ocupat pels talibans a un país on han intervingut les tropes americanes i la población ha acceptat als cooperants estrangers que han d’ajudar a la recuperació del país, amb els canvis que això comporta.

Khaled Hosseini

La novel·la es més aviat un recull de contes amb un fil conductor, la petita Pari, i amb una estructura narrativa que trenca esquemes, històries que de cop queden interrompudes per tornar una mica més tard, salts temporals que ens fan viatjar en el temps i que ens obliguen a canviar radicalment de perspectiva. Històries interrelacionades.

És en definitiva una novel·la que ens fa meditar sobre com les decisions que prenem no ens afecten només a nosaltres sinó que poden canviar les nostres vides, les de la gent que ens envolta, les de la gent que encara ha de venir. I ens parla d’estimar mentre es pugui, abans que el temps, la distancia o la desmemoria ho impedeixi.

Khaled Hosseini es metge nascut al 1965 al Afganistan, fill d’un diplomàtic destinat a Teheràn i a París, i que es veuen obligats a demanar asil politic als EEUU on resideix. Ès també ambaixador de bona voluntat per l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als refugiats i fundador d’una fundació que promou l’ajuda humanitària als afganesos.

Després de llegir El caçador d’estels i Mil sols esplèndids esperava amb curiositat llegir aquest tercer títol, i la veritat és que m’ha agradat tant o mes que els dos anteriors. Una novel·la emotiva que arriba al cor.