– Teatre – EL CURIOS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT – Teatre Lliure de Gracia (🐌🐌🐌🐌🐌) al quadrat – 14/04/2015

Havíem sentit a parlar per les xarxes socials que aquesta producció era extraordinària, però això a vegades provoca que quan arriba el dia i la veus amb els teus propis ulls, penses que no hi ha per tant o potser inclús et decep una mica, per què tenies les expectatives massa altes. EL CURIÓS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT, us asseguro que no és el cas, ja que ens ha deixat en molts moments sense alè i això en contades ocasions ens ha succeït. És per això que en la nostra valoració de capçalera l’hem atorgat la màxima qualificació “voltaire” de 5 cargols, però aquesta vegada amb l’afegitó de “al quadrat“, per tal d’assenyalar que ha estat una experiència teatral superba.

Gos a mitjanit 1

fotografies Ros Ribas

El “boca – orella” aquesta vegada ha funcionat com un llamp i especialment pel poder que avui en dia posseeixen les xarxes socials; per tal de què us feu una idea, aquesta producció es va estrenar dijous passat dia 9 d’abril i al cap de tres dies es van exhaurir les entrades per totes les sessions previstes fins al 10 de maig

Gos a mitjanit 2… davant d’aquesta espectacular acollida, el Teatre Lliure, dilluns va prendre la decisió de prorrogar les representacions per dues setmanes més, fins al 24 de maig. Jo de vosaltres no seguiria llegint i abans de continuar amb la lectura, intentaria obtenir entrades per alguna d’aquestes noves representacions.

El curiós incident del gos a mitjanit és una novel·la de l’escriptor britànic Mark Haddon apareguda el 2003 i traduïda al català el 2004 per Rosa Borràs i editada per La Magrana; la traducció d’aquesta representació teatral ha estat realitzada per Cristina Genabat.

.
Gos a mitjanit 3

Christopher Boone té 15 anys i va a una escola per a estudiants amb necessitats especials (un eufemisme que no li agrada) perquè pateix síndrome d’Asperger. Christopher pateix la Síndrome del savi amb les matemàtiques, té memòria fotogràfica, és extremadament observador i és patològicament incapaç de dir mentides. No obstant això té dificultats per entendre el comportament humà, les expressions i les relacions. Té un gran interès en les matemàtiques i té una rata com mascota que es diu Toby. Christopher té molts trets que el diferencien dels altres per la seva percepció de la vida. És incapaç de reconèixer i comprendre les expressions facials, a part de les de felicitat i tristesa perquè les hi han explicat, i té dificultats per entendre les metàfores i els acudits. Li agraden les coses concretes, les llistes i els fets, té por dels estranys i dels llocs desconeguts, i el seu somni preferit és aquell en el qual tota la gent “normal” (aquells que no són com ell) estan morts i ell té llibertat de ser com és sense gent que el molesti. A més d’això, és molt sensible a la informació i als estímuls. Per això crida i reacciona amb violència quan la gent el toca. No obstant això no té problemes per estrènyer la punta dels dits als dels seus pares en gest d’amor.
Christopher odia el color groc, mentre que li encanta el vermell. Això el porta a utilitzar colorants vermells per al menjar marró i groc. Tampoc pot menjar dos tipus diferents de menjar si es toquen al plat i, a més considera que veure 3, 4 o 5 cotxes vermells seguits augura que tindrà un dia bo, molt bo, o super bo. En canvi si veu 4 cotxes grocs significa que tindrà un dia negre, i llavors no menja el seu esmorzar i no parla amb ningú. No li agrada consumir menjar de llocs estranys ni que es canviïn de posició els mobles.

Gos a mitjanit 4

Si heu tingut la paciència de llegir com és el protagonista d’aquesta novel·la, entendreu la dificultat d’interpretació que té per qualsevol actor, portar-la a escena i que a més a més sigui creïble. Aquí en POL LÓPEZ ha fet un treball que de ben segur passarà a la història del Teatre a Catalunya; des de l’inici fins més enllà del final (els que l’heu vista, m’entendreu), està desbordadament actiu… és un no parar i és que es deixa el cos i l’ànima a escena; certament un bon text (aquest és boníssim), és un regal immens per un actor, però és que en aquesta ocasió en POL LÓPEZ el sap aprofitar al màxim; la mímica del seu rostre es digne d’estudi (caldria veure la representació diverses vegades i a primera fila), però també els moviments de tot el seu cos, el seu caminar imprecís i dubitatiu, l’obsessió de tocar-se la corretja del rellotge, les seves reaccions col·lériques, els seus crits d’angoixa….; ahir mentre el veia actuar, em vaig deixar anar per les meves fantasies… i vaig arribar a pensar que de ben segur Mark Haddon, deuria conèixer a Pol López i que el va escriure especialment per ell.

D’aquest actor veiem tot el que fa, però especialment recordo una, que mai oblidarem… es tracta de IVAN i ELS GOSSOS; aquí us deixo la crònica que vaig escriure al novembre del 2012.

Gos a mitjanit 5

Però en cap cas voldria donar a entendre que l’únic extraordinari és la seva actuació, ja que en aquest cas el seu director Julio Manrique ha aconseguit que tot funciones com un rellotge de precisió, començant per la posada en escena, la interacció de tots els actors que fan de tot i en tot moment…. interpreten multitud de papers i també la seva música en directe; en Julio ens fa forces aclocades d’ull als espectadors intercalant gags sorprenents i fora de guió que donen un cert respir als espectadors en moments realment angoixants; també l’escenografia de Lluc Castells és força dinàmica i es transforma fàcilment en diferents escenaris i moments; s’ha tingut en compte també la coreografia del moviment a escena i això es nota quan realment un projecte teatral l’utilitza… i en aquest cas la seva responsable a estat Nuria Legarda….. i així podria allargar-me i no parar d’escriure… il·luminació perfecte, vídeo important també en la proposta…. i com ja he dit música en directe.

Gos a mitjanit 6

TOTS els actors que acompanyen al protagonista i sempre presents al escenari, es bolquen per fer-ho el millor possible, i ho aconsegueixen amb escreix, però voldria destacar molt especialment a la Marta Marco, que ha tingut la gran sort de què el director li ha permès ser gairebé una co-protagonista, ja que a vegades és la pròpia veu del noi, quan pensa, quan llegeix, quan escriu el seu diari… i d’altres moments és la professora, que és quelcom mes que una professora i pren el rol de mare protectora. També vull destacar la magnífica interpretació del paper del pare, d’Ivan Benet i el de la mare, Cristina Genabat en un treball excel·lent. Els altres actors amb papers més petits però multiplicant-se en diferents personatges…. Mireia Aixalà, Carme Fortuny, Norbert Martínez, Xavier Ricart.

Una nit màgica de bon Teatre que ens costarà d’oblidar; dues hores i mitja que passen volant. Encara que el protagonista diu en un moment donat que no li agrada el Teatre, per què tot es fals, res és real ….. haig de replicar-li que… a mi, SI que m’agrada el Teatre, perquè encara que sigui fantasia, puc reviure intensament altres històries, que no podré viure-les en pròpia pell, en part per la manca de temps de la nostra limitada vida.

No us la deixeu perdre, feu-me el favor !!!

Per cert, espero que quan a la sala per fi, els resposables del Teatre Lliure, li posin el nom de la nostra estimada actriu ANNA LIZARAN, canviaran les butaques per unes que no siguin una tortura pels aficionats al Teatre…. i és que ara són de jutjat de guàrdia !!!

EL CURIÓS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT
a partir de la novel·la homònima de MARK HADDON
adaptació SIMON STEPHENS direcció JULIO MANRIQUE
intèrprets: Mireia Aixalà Sra. Shears i altres / Ivan Benet Ed / Carme Fortuny Sra. Alexander i altres / Cristina Genebat Judy / Pol LópezChristopher / Marta Marco Siobhan / Norbert Martínez Sr. Gayscone i altres / Xavier Ricart Roger i altres
traducció de l’anglès Cristina Genebat / escenografia Lluc Castells / vestuari Maria Armengol / caracterització Eva Fernández / il·luminació Jaume Ventura / vídeo Mar Orfila / música original Marco Mezquida / so Damien Bazin / coreografia i moviment Nuria Legarda / diari de Christopher Santi Sallés / escultura del gos Silvia Delagneau / enregistraments Carola Ortiz clarinet i clarinet baix /Manel Fortià contrabaix / Carlos Falanga bateria i sansa / Marco Mezquida piano i percussions
ajudant de direcció Marc Artigau / ajudant d’escenografia Jose Novoa / ajudant de vestuari Clara Peluffo / alumna en pràctiques de direcció de l’Institut del Teatre Verònica Navas
construcció d’escenografia Arts-cenics

producció Teatre Lliure

 

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

11 respostes a – Teatre – EL CURIOS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT – Teatre Lliure de Gracia (🐌🐌🐌🐌🐌) al quadrat – 14/04/2015

  1. Florestán ha dit:

    Teníamos entradas para el sábado pasado, pero por una urgencia familiar, no pudimos ni ir,ni cambiarlas.
    Después de tu comentario, no he tardado ni 5 minutos en comprarlas.

    Gràcies i Petons

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Quina mala sort !!!

      De totes maneres, estic segur que no us repenedireu de comprar-les de nou. Segur que són de les últimes disponibles i heu tingut molta sort de trobar-ne encara. M’alegro moltíssim, de què el meu avís hagi servit per què almenys vosaltres la pugueu veure.

      Ja et llegiré quan publiquis la teva crònica. Una abraçada

      M'agrada

  2. CARME ha dit:

    Les varem comprar el 2 d’abril i ja quasi no en quedaven, ara han prorrogat fins el dia 24. Nosaltres anirem el 6 de maig, frissem per veure-la i més encara després del vostre comentari.
    Com va el peroné??

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Ja veuràs quina meravella de producció. Espero el 7 de maig la vostra reacció, aquí a can “Voltaire”.

      El peroné continua enguixat i jo amb la cama sense poder tocar terra; avui anem a la Traumatòloga i a veure com ho veu, però ja em va avisar que segurament em trauria el guix per poder fer radiografies com cal …… i tornaria a enguixar.

      Encara sort de l’invent del “descapotable”, que em permet mourem relativament bé per casa e inclús que em portin de passeig als Teatres. Ja queda menys !!!

      Una abraçada

      M'agrada

  3. Imma C. ha dit:

    Hoola!
    De moment no he vist l´obra, però no m´estranya gens l´èxit per diferents motius: en Pol López (Christopher) fent un paper dificilíssim, un noi amb síndrome d´Asperger. Aquest actor ja ens ha mostrat la seva plasticitat per interpretar de manera magistral diferents persontges.
    Però voldria destacar el director Julio Manrique, en una entrevista parlava del llibre El curiós incident del gos a mitjanit, i vaig veure com havia entès perfectament el contingut del llibre, com el protagonista sentia i les dificultats per comunicar-se i relacionar-se amb l´entorn.

    Aquests dies tenim a la cartellera més adaptacions de novel.les al teatre, com PURGA al TNC, que primer ja va ser una obra de teatre, La veureu?

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Hola Imma C !!!

      Encara que tothom parla gairebé en exclusivitat de Pol López i amb raó, efectivament com ja he comentat a la crònica, en Julio Manrique ha fet un treball de direcció excel·lent i segurament sense ell, no hauria estat la producció que passarà a ser considerada “l’obra teatral” de la temporada.

      Estem anant a algunes de les representacions que prèviament teníem comprat abans de l’accident i de moment no comprem més, per què encara que no ho sembli, anar amb el “descapotable” requereix un esforç considerable, sobretot de l’Imma que és la que ha d’arrossegar-me.

      No crec que anem a veure la PURGA, perquè a més a més, faig bastant cas d’un amic que fa cròniques teatrals al seu Blog…. i em fio bastant de la seva opinió. Acaba dient al final de la seva opinió de PURGA el següent: Resumint-ho, no m’ha convençut; se m’ha fet llarga i pesada, però per altra banda m’ha donat la impressió que la novel·la deu ser molt potent, però no sempre és fàcil traslladar obre literàries damunt els escenaris.

      El seu blog es diu “bloc d’en Kbrota” http://blocdenkbrota.blogspot.com.es/

      Una abraçada

      M'agrada

    • Imma C. ha dit:

      No ve al cas, però heu vist A new house in Asia de l’Agruapación Serrano? Ara en Rigola els ha donat un premi a Venècia. Pel maig tenen una actuació a Granollers.

      M'agrada

  4. CARME ha dit:

    Encara que ahir a la nit en el moment d’arribar del teatre us vaig deixar les meves primeres impressions al grup de facebook, no puc deixar de comentar-vos que estic completament d’acord amb la valoració de 5 cargols al quadrat.
    Tot està tan ben fet que no crec que pugui destacar res que sobresurti per damunt de l’altre, tant la direcció, com la interpretació, o la posada en escena (imaginativa al màxim) son fantàstiques. Podrien fer una tesis de les coses que es poden fer amb quatre pissarres… Incloent l’explicació post aplaudiments.
    Jo també crec que es l’espectacle de la temporada, encara que no veig ni la meitat d’obres que la majoria de vosaltres.
    Una abraçada
    Carme

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Gràcies de debò per deixar per partida doble les teves impressions; de fet agraeixo molt més que ens deixeu comentaris al Blog, perquè aquest el considerem més nostre i també perquè els públics de Facebook i el d’aquest Blog poden ser completament diferents, ja que encara avui en día molta gent no vol sentir parlar de formar part de Facebook.

      Veritablement aquest espectacle és absolutament meravellós i pels que no l’han pogut veure, comentar que m’han arribat notícies de què és molt possible que a final de la temporada vinent el mateix Teatre Lliure la reposarà; si es compleix això, serà sense cap mena de dubte una molt bona noticia.

      Nosaltres intentem veure el màxim nombre de representacions teatrals que ens criden l’atenció, però estic segur que ens perdem també moltíssimes per manca d’informació…. i també perquè l’agenda l’hauríem d’ampliar a 700 dies l’any; l’espai de Facebook “Teatre, l’opinió dels espectadors” crec que ha estat una bona pensada perquè coneixem així altres opinions que ens enriqueixen.

      Encara no coneixem totes les Sales de Teatre de Barcelona i de fet la setmana passada vàrem trepitjar per primera vegada la Sala Fènix…. i les que ens queden!!!! Barcelona culturalment és inesgotable.

      Una abraçada

      M'agrada

  5. Retroenllaç: – La llista del millor TEATRE de l’any 2015 a VOLTAR i VOLTAR | Voltar i Voltar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s