Tornem al Palau de la Música, aquesta vegada hem avisat de què anàvem en cadira de rodes i la veritat és que hem estat molt ben atesos i rodejats d’atencions des que vàrem arribar. Ens col·loquen al fons de platea, perquè no podem accedir a les nostres localitats de segon pis.
Avui hem gaudit de valent i això que repetim concert en menys d’un mes. Aquesta nit tornarem a escoltar la Simfonia núm. 2 de Do menor, “Resurrecció”, de Gustav Mahler (1860 – 1911).
Sens dubte, una de les obres més emocionants de la història de la música és la Segona Simfonia de Gustav Mahler. Per l’espectacularitat, grandesa i efectius, ocupa un lloc privilegiat per al públic.
Sembla mentida que les dues institucions on es realitzen la majoria de concerts de tot Catalunya i situades a la mateixa ciutat, no es posin d’acord d’alguna manera per evitar coincidències tan feridores com aquesta. El 15 de març… encara no fa ni un mes, l’OBC en el seu cicle simfònic va interpretar la mateixa peça, de la que ja vàrem deixar escrita la nostra crònica. Hem gaudit els dos dies, però creiem que no té cap lògica que les institucions musicals no evitin fets tan sagnants.
En aquest cas escoltaríem, en el seu darrer dia de gira internacional, la que potser és la millor orquestra juvenil del món, la Gustav Mahler Jugendorchester, dirigida per l’anomenat director JONATHAN NOTT. El resultat ha estat del tot extraordinari en tots sentits i no vull fer comparacions entre les dues versions… i és per això que l’hem valorat amb la màxima puntuació Voltaire possible, es a dir… 5 cargols.
Evidentment, el petit escenari del Palau no permet una col·locació gaire còmode dels Músics, que en aquesta ocasió eren molt nombrosos… més de 130 músics; tampoc la sonoritat del Palau no permet grans “explosions” simfòniques, i pel que sembla alguns dels presents no els hi va agradar l’excessiu volum que es va produir en alguns moments. Per descomptat a mi no em va molestar, més aviat tot al contrari, ja que és precisament un concert que té moments espectaculars que s’escau aquest volum…. és necessari; l’orquestra va tenir a favor seu, poder comptar amb un dels directors mahlerians més solvents de l’actualitat.
Una part dels músics, vent i percussió van estar situats en alguns moments a les escales d’accés del primer pis, provocant un efecte espectacular al deixat al públic entre dues fonts de so diferents; el so dels músics situat a les escales arribava amb claredat al carrer i pel que em van explicar en finalitzar el concert, sembla que fins i tot al carrer la gent que passava va arribar a aplaudir en alguns moments.
Les dues solistes em van arribar a glaçar la sang, en els darrers dos moviments de la simfonia; primerament la contralt Christa Mayer i després la soprano Chen Reiss, juntament amb l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, situats al voltant de l’orgue i als laterals del segon pis, i que aquesta vegada van estar insuperables malgrat la seva posició que segurament no és la més encertada.
Gustav Mahler Jugendorchester
Cor de Cambra del Palau de la Música // Orfeó Català
Chen Reiss, soprano // Christa Mayer, mezzosoprano
Jonathan Nott, director
Cargol d’estrelles