Aquesta vegada ens animem a veure quines sorpreses i esbojarraments ens tenen preparats en Nao Albert i en Marcel Borràs, en aquesta nova proposta… i és que estic gairebé segur que encara no ens hem perdut cap d’elles, quan treballen com a autors teatrals. A l’Espai Lliure veiem la primera obra del cicle “tots els diners” que ens vol parlar d’on són els límits d’allò que estem disposats a fer per diners…. de l’avarícia i les seves conseqüències.

Tres obres de diferents autors sota el mateix pretext dels “calerons”. MAMMÓN és la primera d’elles i s’inicia molt seriosament, tocant un tema que als voltaires ens posa els pèls de punta; el tema és el de la guerra de Síria, i a nosaltres ens afecta moltíssim perquè la vàrem recórrer de punta a punta durant l’estiu del 2007, pocs anys abans que s’inicies aquesta barbàrie…. i els que sou viatgers, sabeu que fem una mica nostre els llocs on has viscut una part de la teva vida, per petita que sigui…. i acabem estimant aquells llocs que has trepitjat.

A la representació, ens expliquen amb imatges el viatge arqueològic a Irak, tocant a la frontera Síria, que va fer Marcel Borràs, quan ja havia esclatat tot; és aquí quant s‘assabenta de la història d’un personatge mitològic fenici, MAMMÓN, que va viure per aquelles terres prop de l’antiga Khalpe (l’actual Alep) i que per culpa seva i sense voler, va mostrar als seus habitants, el valor material de l’or que aquells desconeixen fins aleshores. Les conseqüències van ser tràgiques perquè al cap de poc temps, l’avarícia, les baralles i les rancúnies entre ells van acabar destruint-los; de fet MAMMÓN es va penedir molt al principi i els va avisar de què tot tenia un límit. Curiosament aquest personatge segons des de la cultura que es parla d’ell, se’l considera dolent o bo… pels cristians és ni més ni menys que el dimoni de l’avarícia i pels fenicis el Déu de la bonança.

L’acció passa de la pantalla a l’espai escènic ja amb tots els actors presents i aquests situats a la ciutat de Las Vegas, on s’han traslladat per tal d’intentar multiplicar amb el joc, uns calerons que han aconseguit de subvencions públiques per tal de representar com cal, MAMMÓN als escenaris de casa nostra.

Ens mostren un món semblant al que va viure MAMMÓN, però traslladat a la realitat d’aquesta ciutat…. Las Vegas, on tot sembla luxe i on tot és enlluernador, però que de fet, simplement mirant una estona al teu voltant, t’adones que és un lloc on es reuneixen milers de persones plenes de misèries i drames a les seves respectives vides i que intenten solucionar-les emborratxades amb el joc fins a límits insospitats. Nosaltres fa dos anys vàrem visitar-la per 4 dies i donem fe de què l’argument d’aquesta proposta teatral és més real del que sembla.

Crec que aquest argument està ben plantejat seriosament, especialment al principi i treballat minuciosament, amb 6 actors a escena i un munt d’efectes visuals, utilitzant mitjans audiovisuals i altres força impactants que no revelaré … amb la intenció de fer-ho el més amable possible, afegint comicitat a aquest drama humà de l’avarícia.

Malauradament crec que l’han exagerat un pèl massa, arribant a escenes especialment passades de volta, que efectivament poden ser molt divertides… però com deia el personatge de MAMMÓN… tot té un límit…. i aquí des del meu punt de vista s’han excedit en voler barrejar masses coses, Síria, amistat, joc, droga, Las Vegas, sexe, avarícia, violència …..

Resumint, ens ho hem passat bé, ens hem divertit i fins i tot hem rigut en alguns moments; ens han sorprès com sempre, han utilitzat efectes impactants, però malauradament el resultat els hi ha sortit una mica massa boig; crec que d’aquesta trama inicial comparant els dos mons, el mitològic i l’actual, hauria pogut sortir un argument amb molt més pes dramàtic que el que ara té…. una llàstima.

La posada en escena és immillorable, sorprèn i en alguns moments és força impactant, buscant en certa mesura que el públic participi del “joc” esbojarrat, que ens plantegen. Les actuacions semblen força espontànies, encara que sabem estan molt treballades per semblar-ho… els protagonistes principals evidentment són els mateixos autors de l’invent, Nao Albert i Marcel Borràs pel que tinc especial tirada pels papers “seriosos” en el que l’he vist treballar.

Paula Blanco i Javier Beltrán com a mestres de “cerimònies” molt bé també; aquest últim em va sorprendre molt pel canvi de registre brutal que té al començament de la representació, quan per uns moments interpreta al personatge mitològic de MAMMÓN. Mima Riera, em va fer patir una mica en l’estripis que va executar a un parell de pams dels meus nassos, … i és que no vaig poder aguantar la seva penetrant mirada….. i en Manel Sans que va interpretar el personatge que sembla serà el lligam entre les tres obres del cicle.

La nostra valoració és d’un 7, un cop traduïda del nostre llenguatge cargolaire.

Per cert, fa una estona acabo de comprar les entrades pels altres dos espectacles del cicle.

MAMMÓN – creació i direcció NAO ALBET i MARCEL BORRÀS