Divendres passat vàrem assistir de nou a una nit d’estrena; aquesta vegada al Mercat de les Flors per tal de veure un espectacle de dansa que ens va interessar força, protagonitzat per PERE FAURA….. “Sin baile no hay paraiso”.

Aquella nit no era conscient de què ja havíem vist alguna de les seves creacions i fa una estona, en posar-me a escriure aquesta crònica m’he adonat que al maig del 2012 vàrem veure una creació en la que ell era co-autor, es tractava de DIARI D’ACCIONS, i en aquell moment recordo no ens va cridar massa l’atenció.

Pere Faura (1980), va començar el seu camí artístic estudiant flauta travessera i cant, més endavant va estudiar Teatre a l’institut del Teatre, i també dansa; el 2002 es va matricular a la School of New Dance Development d’Àmsterdam, on es va graduar el 2006. Va estar designat corògraf resident del teatre Frascati d’Amsterdam i des del 2011 treballa a Barcelona.

El seu treball “Sin baile no hay paraiso” m’ha impactat perquè Pere Faura ha fet un intent de pedagogia davant del públic, de què és la dansa i el que representa per ell. Segons ell mateix, a la seva joventut li va marcar haver assistit a un assaig obert d’un concert participatiu, el Messies, que cada any es realitza al Palau de la Música als voltants de Nadal i on la seva mare acostuma a cantar entre centenars d’altres cantants voluntaris; el fet de descobrir els “intringulis” de l’interior del concert, les parades i reflexions del director… va poder veure la quotidianitat de la vida diària d’entre els Músics, els comentaris dels cantants tot parlant de les seves errades…. comprovar com es vivia en aquells moments la passió d’aquella gent pel fet musical… tot això, el va fascinar.

Recordant aquell moment, en Pera Faura ha volgut fer quelcom semblant ara amb aquest espectacle de dansa… primer tot definint la paraula “BALLAR” en multitud d’exemples, amb l’escenari buit i solament utilitzant la seva veu en off; després explicant cada una de les quatre coreografies en les quals es basa l’espectacle, amb ell ja a l’escenari, pas a pas…. utilitzant molt d’enginy i força comicitat, continuant amb l’aparició del camerino a l’escenari on es vesteix davant del públic per tal de ballar les quatre coreografies (una roba a sobre de l’altre)….. i per fi acabant fent una demostració de dansa, tot d’una tacada, imitant amb molt encert aquests quatre moments que ja han passat per sempre a la història de la dansa del planeta terra.

1 – Singing in the rain, el solo de gene Kelly en “Cantant sota la pluja”

2 – You should be dancing de la pel.licula Saturday Night Fever, ballat per Jonn Travolta

3 – Fase, d’Anne Teresa De Keermaeker i Michele Anne de Mey (companyia Rosas)

4 – La mort del cigne, de Maia Plissétskaia (Llac dels cignes de Piotr Ilitx Txaikovski)

Ha estat una classe de dansa, del que representa, del que significa per molta gent, però també una autocrítica humorística d’aquest món del ballet. Ens ha agradat molt aquest treball de creació a partir de peces de ballet consagrades i molt també la seva manera de ballar a la perfecció els quatre exemples de dansa, que no tenen res a veure una amb l’altre, demostrant així la seva facilitat per dansar en qualsevol tipus de ballet que se li plantegi.

Per arrodonir l’espectacle ha volgut fer un enllaç amb “la mort del cigne” amb una coreografia basada en la cançó de Leonard Cohen “Dance me the end love”, que encara que sembla es tracta d’una cançó d’amor, Cohen es va inspirar en l’Holocaust, en llegir que al costat dels crematoris dels camps de concentració, un quartet de corda era obligat a tocar mentre l’horror passava al seu costat. Per tal de crear aquesta ultima coreografia, Pere Faura s’ha basat en les versions d’aquesta cançó de Lena Mandotter, Jorge Drexler, Pieter Embrechts & The Bew Radio Kings i Pete Alderton.

Realment un treball d’orfebreria fina tot l’espectacle, que ens ha fet oblidar que es tractava d’un “solo” i del que hem après molt del món de la dansa, hem rigut i per tant ens ho hem passat bé; l’únic però, és que al començament, quan encara no sabíem pas de què anava tot plegat se’ns ha fet una mica avorrit, fins que hem entès realment de què anava.

Molt recomanable. Llàstima que aquests tipus d’espectacle es representen pocs dies i aquesta tarda és l’ultima representació al Mercat. Encara hi sou a temps!!!

Direcció i performance Pere Faura
Textos de la performance Pere Faura, Anne Teresa De Keersmaeker, Sahraardah
Escenografia visual Desilence studio // Disseny il·luminació i tècnica Israel Quintero

Coproducció Mercat de les Flors, Graner fàbrica de creació, La Comédie de Valence, CDN drôme-ardèche, Fundació Catalunya – La Pedrera

Singing in the rain