Aquesta crònica vol ser únicament un recordatori d’un concert al qual vàrem assistir fa ja un parell de setmanes i que malauradament se’ns va quedar pendents de redactar. Pertany al cicle Palau100, encara que en cap moment ens ho va semblar i segurament ha estat la gota que ha acabat d’omplir el got, per tal de decidir no renovar el nostre abonament la temporada vinent.

Creiem que l’orquestra Giovanile Luigi Cherubinino, NO tenia pas la categoria de participar en aquest cicle, encara que estigui dirigida pel renombradíssim director Riccardo Muti; segurament amb els anys aquests joves adquiriran la suficient experiència per fer-ho. Heu de tenir en compte que el preu de zona A (que en realitat és l’única en què es veu bé el concert) era de 200  €….. si, si dos-cents euros. No és pas culpa seva i evidentment SI, dels programadors d’aquest cicle que aquest any, ens han oferit una temporada massa desigual amb forces alts i baixos, que a nosaltres no ens ha compensat.

El programa va constar d’una primera part força, força avorrida en la que no vàrem poder vibrar gairebé en cap moment…

1 – Giachino Rossini (1792 – 1868)

Obertura de Guillem Tell (**)

2 – Franz Schubert (1797 – 1828)

Simfonía núm. 4, en Do menor, D.417 “Tràgica” (*)

El concert va guanyar interès, a la segona part amb…

3. Piotr I. Txaikovsvki (1840 – 1893) (***)

Simfonía núm. 5, en Mi menor, op.64

La veritat és que és tot un luxe poder veure com dirigeix Riccardo Muti (encara que sigui de molt lluny)…. però sincerament aquesta vegada el concert ens va costar d’aguantar fins al final.

Cada vegada se’ns fa més costa amunt haver d’assistir a alguns concerts d’aquest Palau100, ja que no ens acaben de fer el pes, tenint en compte el preu que fan pagar i encara menys amb les incomoditats que el Palau ens fa patir als que no estem disposats a invertir els 1695 € que costa per cap, l’abonament en localitats de zona A o els 995 € de zona B.

La temporada vinent conservarem els nostres abonaments del Liceu i de l’Auditori, ja que aquests sí que els gaudim plenament. Creiem que és urgent que el Palau de la Música Catalana es faci un replantejament en la millora de visió de les seves localitats i molt especialment d’esponjar la quantitat de fileres per tal de què el públic com a mínim gaudeixi d’un cert grau de comoditat.

Cargol plorant per haver de deixar l’abonament de Palau100