– Teatre – SOBRE EL FENOMEN DE LES FEINES DE MERDA – … (🐌🐌🐌🐌) Teatre Tantarantana – Sala Baixos22

Tornem al Teatre amb cadira de rodes !!! …. l’experiència d’ahir al BARTS, ens va fer perdre la por i comprovem de nou que la gent és amable, que tothom ens ajuda pel carrer i que en arribar al Teatre Tantarantana, tothom es desviu per fer-ho tot molt més fàcil.

Dins del “El Cicló”, cicle de Companyies Independents de Barcelona, que aquesta temporada ha iniciat el Tantarantana, venim a veure treballar per primera vegada a la Companyia “La Calórica” de la que tant hem sentit a parlar, però que vés per on mai havíem pogut veure encara… i això que els nostres coneguts ens diuen que ho veiem “tot”.

La Calòrica, neix l’any 2010 formada per un grup de llicenciats de l’Institut del Teatre de Barcelona; han trobat la manera de tractar temes seriosos i problemàtics des del vessant de l’humor… en el que molt possiblement el riure més esclatant del públic, es transforma de seguida en una reflexió seriosa de si veritablement és o no just riure-se’n de situacions que arriben a ser dramàtiques.

El seu primer muntatge va ser Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I (Versus Teatre, 2010), que va guanyar els premis del jurat i del públic al Xè Festival Escènia de Foios (València). El seu segon treball, l’Editto Bulgaro, va estrenar-se dins del cicle Juliol a la Cuina del Festival Grec 2012. Aquell mateix any, la companyia estrena la peça breu Ekstraordinarnyy dins el cicle Aixopluc-Tres d’un glop del Teatre Lliure de Barcelona. L’any 2013 van estrenar La Nau dels Bojos (Premi Adrià Gual 2012), dins la programació del Festival Grec 2013, que ara fa tot just unes setmanes s’ha pogut veure de nou a La Seca-Espai Brossa. BLUF, va ser estrenat el passat 24 d’octubre dins el marc del festival Temporada Alta i va ser guardonada amb el Premi Quim Masó 2014.

merda

Amb aquest sobre el fenomen de les feines de merda, ens van atrapar des del primer segon de la representació, quan surt un dels actors a explicar un acudit que sembla ser és força antic i conegut i a partir d’aquí, ja amb gairebé tots els components de la companyia a escena es dispara una sèrie de reflexions als espectadors, per tal de què s’adonin realment del que veritablement els fa riure.

Primera escena colpidora, la d’una entrevista de selecció de personal, entre el cap de personal i una possible nova treballadora d’una feina de merda, en la que es veu obligada a col·locar targetes de crèdit a persones mancades dels suficients ingressos per comprar els articles de més necessitat. L’escena està treballada de tal forma de fer-nos riure de la situació, però veiem amb cert horror les tècniques agressives que s’utilitzen per algunes empreses per col·locar els seus productes, sense la més mínima decència ètica.

“Com podem ni tan sols començar a parlar de dignitat laboral quan estem invertint vuit hores del nostre dia en fer una feina que no hauria d’existir?”

L’any 2013 apareix a la revista política Strike l’article de l’antropòleg i activista nord-americà David Graeber On the phenomena of bullshit jobs, on estudia les causes i conseqüències la multiplicació de tot un seguit de feines que no només són prescindibles, sinó a més a més inútils i estúpides.

Encara sort que de seguida ens fan relaxar amb un altra escena d’una monitora a la que se li obliga (sense saber nedar) a donar un curset de natació a tres dones (dues d’elles hindús) que volen començar a aprendre…….. ESPATARRANT!!! La comicitat dels 4 actors que intervenen, és tan “brutal”, que a banda de què ens van fer retorçar de riure, la guardaré per sempre mes a la meva memòria.

Aquesta escena té tanta força, que després l’espectacle sembla que pateix d’una certa davallada en l’escena de l’assistent bibliotecari, però de seguida remunta en aquesta i d’altres escenes que tampoc cal explicar aquí, per no desvetllar els següents esquetxos que tracten diferents aspectes de les feines que no serveixen de res i que malauradament omplen en molts casos les nostres vides.

Espectacle molt pensat i treballat amb intel·ligencia, d’aquells que utilitzen molt bé la comicitat per fer crítica constructiva dels errors en la que cau la nostra societat, que ens obliga a fer FEINES DE MERDA per poder gaudir cada dia mes d’aquesta societat de consum.

Una agradable descoberta d’aquests creadors, que de ben segur triomfaran de nou amb aquest espectacle. MOLT i molt recomanable i us ho diuen 2 “Voltaires” que normalment fugim d’espectacles que són exclusivament d’humor. La valorem en 4 cargols voltaires, el que representaria un 8 sobre 10.

Al Tantarantana fins al 26 d’Abril !!!