– Parada “técnica” dels Voltaires…. per mala pota !!!

24 respostes

Ahir dimarts 24 de març en sortir de la feina plovia una micona….. i un dels voltaires va tenir el mal encert de relliscar a la rampa automàtica del pàrquing del Gran Via 2.

Resultat, trencadissa del peroné i parada tècnica durant uns dies. Esperem que ben aviat puguem continuar amb la nostra dèria de “Voltar i Voltar”… tant de bo sigui ben aviat;   almenys fins que n’aprengui prou per poder desplaçar-me amb crosses !!!

Peroné fet miques-imp

De moment haurem de cancel·lar alguns esdeveniments de la nostra atapeïda agenda … i el primer de tots avui mateix, en no poder assistir al recital del contratenor francès PHILIPPE JAROUSSKY al Gran Teatre del Liceu.

Cargol Voltaire aprenent a bellugar-se amb Crosses

Cargol Voltaire aprenent a bellugar-se amb Crosses

 

24 pensaments a “– Parada “técnica” dels Voltaires…. per mala pota !!!”

  1. josep

    Ostres Miquel, em pensava que aquestes coses només em passaven a mi!
    Desitjo que et recuperis aviat, tot i que això demana paciència i no tenir massa presses.
    Una forta abraçada

    Respon ↓
    1. Miquel Gascon

      Ens anem fent grans i els ossos ja no resisteixen moviments bruscos com abans. Intentaré tenir paciència, però em costarà molt el no poder portar el ritme “voltaire” al que estem acostumats.

      Gràcies pels ànims. Una abraçada Josep

      Respon ↓
    1. Miquel Gascon

      De debò que no pensava pas que fos tan complicat fer servir unes crosses per no posar el peu a terra…. però n’aprendré de ben segur i ben aviat “derraparé” fins i tot per tal de no deixar de “Voltar” el que calgui.

      Gràcies pels teus ànims!!!

      Respon ↓
  3. Carme

    Ànims això son batalletes per poder explicar desprès. Segur que en quatre dies, quan tinguis el guix sec, trobaràs el “truquillo” per anar arreu amb les crosses.
    Una abraçada,

    Respon ↓
    1. Miquel Gascon

      Ho se Carme, que això són simplement “garlifandaines” per poder explicar més endavant…. però ara de moment fot i molt !!! Ara haig d’esperar que decideixen els traumatòlegs, si operen o no …. ai ai ai…. no ens podem fer iaios !!!

      Gràcies pels ànims !!!

      Respon ↓
  4. Neus

    Ostres Miquel , cuidat .
    He vist que coincidim el diumenge a “Un dinar de festa major”,voleu que us recollim per anar junts ?

    Respon ↓
    1. Miquel Gascon

      Malauradament no m’atreveixo pas; estic a l’espera si m’operen o no; de moment he de guardar repòs absolut amb la cama ben en l’aire i la “vigilanta” IMMA és molt estricta i no permetria pas.

      Gràcies de debò pel vostre oferiment d’anar plegats a veure VILAFRANCA. M’hauria fet molta il·lusió el fet de poder compartir la tarda amb vosaltres, ja que fa moooooooolt de temps que no coincidim.

      Una forta abraçada i VISCA EL TEATRE !!!

      Respon ↓
  5. montse fdez. costa

    Ànims….. veuràs com aviat et mouràs bé amb les crosses.
    I si t´han d´operar….. doncs endavant!
    Com molt bé dius “fot”, però “c´est la vie, cher ami!!”
    Records del Quim!!

    Respon ↓
    1. Miquel Gascon

      Estic segur que em sabré moure molt millor que ara, sobretot quan no em faci gens de mal i perdi la por a fer moviments bruscos. Ahir per telèfon em van comentar que sembla que l’equip de traumatòlegs de la Dexeus, no són partidaris d’operar en aquest cas, ja que es tracta d’una “trencadissa” neta, que es pot arribar a soldar sense necessitat d’intervenció. Tenim visita el pròxim dia 31, per tal de confirmar-ho.

      Tu Montse em podries fer un curset de com “derrapar” amb crosses …. oi ?

      Vinga, gràcies parella. Dona li una abraçada a en Quim.

      Respon ↓
  6. Florestán

    Ostras… Miquelet…….
    Primero Josep, ahora tú…..toco madera……
    Porta’t bé…..sigues un bon malalt…..fes cas de l’Imma….i que passin els dies molt ràpid…

    Un beso para los dos del Florestán

    Respon ↓
    1. Miquel Gascon

      Simplement mala “pota”

      Un altra experiència a la vida i no és res de res, si ho comparo amb la desgràcia que va passar el mateix dia, poques hores abans amb l’avió estavellat de exprofés als Alps.

      L’Imma de cop s’ha trobat de amb un “bebè” de 62 anys, al que té a cuidar i fins i tot dutxar. En realitat ella és la que ho patirà més.

      Petons Florestan

      Respon ↓
  7. Daniel

    Hola,

    Quin greu, Miquel… Espero que ho puguis viure de la millor manera possible, sense dolor ni angoixa, i que et recuperis de seguida.
    Aquí jo torno a ser per la ciutat, després de viatges de feina, i us recomano que no us perdeu -si podeu- la ‘Jornada particular’, que és fantàstica, amb una Clara Segura i un Pablo Derqui de premi… Res a veure amb el muntatge fred i distant de la teva admirada Lizaran amb el Flotats, que potser veu veure temps ha… Acabo de tornar de veure-la i realment m’he emocionat i fins i tot he plorat…
    Una abraçada.

    Respon ↓
    1. Miquel Gascon

      Gràcies Daniel pels teus desitjos !!!

      “Una giornata paticolare” a la Biblioteca de Catalunya, la vàrem poder veure dissabte passat, ara ja fa 8 dies i ens va agradar moltíssim; de fet l’he classificat amb la màxima puntuació de 5 cargols voltaires, a l’espai “El que ja hem vist aquesta Temporada 2014 / 2015” del Blog. El que passa que aquests dies amb el baixó de l’accident no he tingut ganes de fer les cròniques i tinc pendents 3 de la setmana passada.

      Haig de confessar que al final se’m van humitejar els ulls de l’emoció que em van transmetre els dos “fieras” de l’escena a Catalunya… i molt especialment en Pablo Derqui. Intentaré posar-me demà a fer les cròniques pendents.

      Una abraçada

      Respon ↓
  8. Imma C.

    Hoola!
    Espero que la relliscada vagi per bon camí, recuperació lenta i progressiva.

    Per fi he anat a la Vilella, m´he estrenat amb MADE IN ILVA (Itàlia) espectacle que crec us agradaria.La Vilella es mereix gran afluència de públic.
    Per a espectadors inquiets…

    Respon ↓
    1. Miquel Gascon

      Gràcies Imma C. per desitjar-me una bona recuperació. Malauradament m’he quedat sense esma i tinc pendents encara 3 cròniques al Blog de la setmana passada.

      M’alegro moltíssim de què t’hagis animat a descobrir aquest espai “màgic” del Teatre de La Vilella; quan aconseguim que els seus responsables posin respatllers a les grades, llavors ja serà perfecte.

      Aquesta obra que ens recomanes, la teníem pensat anar a veure i de ben segur haguéssim fet un espai a l’agenda per anar-hi…. però les coses van com van, i hem hagut de buidar l’agenda a força de regalar entrades que prèviament havíem comprat o bescanviar-les per altres espectacles quan hem pogut.

      Avui, sé que era l’últim dia que representaven “MADE IN ILVA” i ens hem quedat amb les ganes, però se per tu i per una bona amiga, la Neus Monico, que és un espectacle que es mereixia veure’l.

      M’alegro pels responsables de “La Vilella”, que fan un gran esforç en mantenir una programació de gran qualitat; es mereixen que el públic vagi descobrint aquest espai i l’ompli.

      Una abraçada

      Respon ↓
    2. Imma C.

      Com ha anat amb el metge?
      Us recomano la pel.lícula WINTER SLEEP, del director Nuri Bilge, 2014. Guanyadora del Festival de Cannes.
      Heu vist que fan Mares i filles al Teatre Gaudí?

      Respon ↓
      1. Miquel Gascon

        Crec que força bé. De moment, no han d’operar perquè la “reducció”????, sembla ben aconseguida; en 15 dies em trauran el guix, per fer-me una radiografia i si tot va bé, tornaran a enguixar….. tinc per 5 setmanes més i sense poder posar el peu a terra.

        Hem decidit però començar a “voltar” de nou encara que jo hauré d’anar de moment en cadira de rodes… demà intentarem anar a veure “El Petit Príncep” i segons com vagi la cosa anirem sortint, encara que més pausadament.

        Tenim entrades des de fa molt de temps per “Mares i filles” pel 18 d’abril…. ja veurem,

        Ens apuntem la peli WINTER SLEEP a la llista.

        Gràcies per preocupar-te. Una forta abraçada

        Respon ↓
  9. Nona

    Apa Miquel! Quina mala pata! Imagino que acostumat a un ritme tant alt d’activitat, aquests dies d’aturada et deus estar pujant per les parets…Ánims i paciència! És força agobiant sentir-se tant depenent dels altres al principi però mica en mica t’aniràs fent a les crosses i podràs fer més cosetes. A veure que et diuen els metges el dia 31. Abraçades!

    Respon ↓
    1. Miquel Gascon

      Creu-me que això de no poder “Voltar”, per mi és terrible !!!

      Espero que dimarts 31, els traumatòlegs almenys em permetin baixar la cama del coixí per poder sortir encara que sigui amb taxi anar a veure alguna representació.

      A esperar a veure què diuen. Abraçades Nona !!!

      Respon ↓
  10. Antoni Juanet Julià

    Em sap greu Miquel que hagis tingut aquest “sotrac”. Però de la mala sort convé fer-ne una oportunitat per descobrir o recuperar la vida sedentària que sovint no podem practicar. Ara l’atzar et dona la possibilitat de llegir i rellegir, escoltar aquelles òperes pendents, veure pel·lícules, escriure tot el que tens al cap, veure, ni que sigui de tant en tant, una mica de tele (espero que hagis pogut veure el cafè de la marina que acaben de fer a TV3… l’he trobat excel·lent!), escoltar la ràdio, parlar, rumiar, pensar, badar…
    Espero que tot plegat no sigui massa doloròs i et puguis dedicar a tot el que es pot fer estant assegut, que no és poca cosa. Encara et faltarà temps !! I quan tot torni al seu lloc, espero que ben aviat, te’n faràs farts de Voltar i Voltar. Molts ànims i una mica de paciència.
    Una abraçada !!

    Respon ↓
    1. Miquel Gascon

      Gràcies Antoni

      Avui fa una setmana que estic “enclaustrat a casa” i la veritat és que no he tingut ganes ni d’escriure al blog, cosa que fins ara ho feia gairebé diàriament…. ni de veure pel·lícules, ni de llegir, ni tan sols de veure la tele.

      Però això a partir d’avui intentaré que canviï, per tal d’aprofitar el temps que aquesta maleïda circumstància m’ha deixat en safata….. tens raó, cal aprofitar-la.

      El que si vaig veure, efectivament, va ser “El cafè de la Marina” per TV3 i com a tu em va semblar pur TEATRE i amb una qualitat molt alta…. a més a més rodada a la platja d’en Castell de Palamós, que tants bons records m’aporta, ja que l’he pogut gaudir forces anys. Pablo Derqui, de nou ens demostra que es tracta d’un dels millors actors de Catalunya.

      Demà intentaré de nou anar al Teatre, encara que sigui amb cadira de rodes… i és que necessito “Voltar i Voltar” pel món de les arts escèniques, gairebé mes que l’aire que respiro.

      Gràcies per l’empenta i els ànims que m’has fet arribar. Una abraçada

      Respon ↓
  11. BonaVida

    Òndia! Després d’uns quants dies sense posar-nos al dia amb lectures blogaires, ens trobem amb la sorpresa de llegir (i veure) l’accident del Miquel.
    Esperem que tot vagi molt bé, i la recuperació sigui ràpida. Molts ànims (als dos) i que això, encara que pugui ralentitzar-ho, no us desanimi a fer totes les coses a les que esteu acostumats. Els voltaires no poden desanimar-se així, com així…

    Una abraçada, i us desitgem el millor!
    Manel i Cristina

    Respon ↓
    1. Miquel Gascon

      Hola parella

      Els Voltaires avui intentarem anar al Teatre …en cadira de rodes !!! tota una experiència.

      He passat uns dies amb la moral foooooooorça baixa, però hem decidit que això no pot ser i començarem a sortir si l’experiència d’avui surt més o menys bé.

      Gràcies pels vostres desitjos.

      Respon ↓

Respon a Miquel GasconCancel·la les respostes