– Dansa – Mostra creadors brasilers – EDUARDO FUKUSHIMA – (🐌🐌 + 🐚) – Mercat de les Flors

Rebem la notificació de dues invitacions, per ser abonats aquesta temporada del Mercat de les Flors. No ens arronsem pas i acceptem malgrat que aquest diumenge hem tingut concert de l’OBC pel matí i al vespre tenim representació teatral a La Vilella. Vinga doncs, farem un “trio” d’espectacles dins del mateix diumenge !!!

EDUARDO FUKUSHIMA

Aquest cap de setmana al Mercat de les Flors, s’estan representant coreografies dins de la “Mostra de creadors Brasilers actuals” i nosaltres escollim poder veure al coreograf i ballari EDUARDO KUKUSHIMA en un parell de “solos” interpretats per ell mateix. Eduardo és coreògraf, ballarí i professor a São Paolo des del 2004; les seves obres s’han pogut veure al Brasil, Portugal, l’Argentina, Bolívia, la República Dominicana, Anglaterra, Itàlia, Xipre,Taiwan…. i ara aquí a Catalunya. Des del 2005 practica tècniques corporals orientals com ara el seitai-ho japonès i el txi-kung xinès. També ha estudiat ballet clàssic, dansa brasilera, capoeira angola, tècnica release, improvisació contact, dansa de l’Índia i gimnàstica artística.

1 – Entre Contenções (🐌🐌) es tracta d’una peça de dansa breu. El punt de partida són tres gestos bàsics que evolucionen en l’espai. Aquest solo és un manifest sense paraules, cru i sever. La veritat és que el vàrem trobar massa repetitiu i en alguns moments inclús sentiments de què ens estaven prenent el pèl…. encara que a mesura que es va anant desenvolupant la coreografia, la vàrem trobar fins i tot interessant.

2 – Como superar o grande cansaço? (🐌🐌🐌) Una immensa fatiga. En el temps. En l’aire. Del cansament en neix moviment, llenguatge corporal que incita l’esgotament a transformar-se en energia per moure’s. Eduardo abraça la cruesa i balla com si tingués el cos posseït i maltractat pel món urbà, i mancat d’harmonia amb ell mateix. Es llança contra el terra, pica de cap contra una paret; encara que també es tracta d’una coreografia força repetitiva, el treball en el moviment del cos és realment al·lucinant i esgotador fins al punt de transmetre aquest cansament al públic que assegut a la Sala s’ho mira incrèdul. Eduardo Fukushima … en realitat té esquelet ??? …. no ho sembla pas.