– Concert OBC – LA RESURRECCIÓ de MAHLER (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 15/03/2015

Benvolgut Pablo González…. et trobarem a faltar d’aquí a no res. La teva etapa com a director titular de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, està arribant a la seva fi i la temporada vinent tindrem un altre responsable al capdavant. Vull agrair-te la teva tasca al capdavant de l’Orquestra més important de Catalunya, que sense cap mena de dubte ha anat guanyant més i més sota la teva batuta….. i ara mateix no té res a envejar entre les més anomenades orquestres simfòniques internacionals.

Segurament el concert que vàrem poder escoltar aquest cap de setmana, amb la segona Simfonia de Mahler, va ser el zenit de tot el teu esforç i ens vas fer gaudir immensament. Per mi ha estat un dels millors concerts que recordo de l’OBC d’ençà que l’anem seguint, al principi de la dècada dels 70 del segle passat. Gràcies de debò, Pablo.

De manera excepcional, el programa del diumenge únicament estava format per una única composició musical…

GUSTAV MAHLER (Kalixte, ara República Txeca 1860 – Viena 1971)

Simfonia núm. 2 en Don menor, “Resurrecció”

Mahler va dissenyar el següent programa narratiu per a l’obra:  el primer moviment representa un funeral i respon a preguntes com ara: “Hi ha vida després de la mort?”; el segon moviment és un record de temps feliços de la vida que es va apagar; el tercer moviment representa una completa pèrdua de fe; el quart moviment, un lied, és el renaixement de la fe (“Jo sóc de Déu, i retornaré a Déu”), i el cinquè moviment, després de la tornada dels dubtes del tercer i les preguntes del primer, acaba amb una realització de l’amor de Déu, i el reconeixement de la vida després del final (la resurrecció).

Pablo Gonzàlez va saber tocar la fibra sensible del públic dirigint l’orquestra a la perfecció i buscant l’efecte espectacular per alguns músics tocant els seus instruments fora de la sala, provocant l’efecte d’eco llunyà i ajudat pel silenci sepulcral de la Sala que va saber respectar aquells moments màgics.

La veu de la mezzosoprano Gerhild Romberger, cantant Urlicht (llum primigènia), al quart moviment, ens va glaçar la sang amb el seu timbre sedós, avellutat  i commovedor. També a molt bona alçada la soprano Camilla Tilling, va acabar arrodonint un concert del tot extraordinari.

La formació coral integrat per tres cors, Cor Madrigal, Cor Lieder Càmera i Cor de Cambra del Palau de la Música, ens va portar el millor final possible del cinquè moviment. Els aplaudiments i els bravos van esclatar en finalitzar del concert i semblava que el públic no tenia pressa en marxar.

Crec que sobren més paraules i en aquest cas el millor que podeu fer, és escoltar el concert íntegre, a través d’aquest LINK de Catalunya Música.

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Pablo González, director
Camilla Tilling, soprano // Gerhild Romberger, mezzosoprano
Cor Madrigal // Cor Lieder Càmera // Cor de Cambra del Palau de la Música

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Música clàssica i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s