No havia llegit res d’aquesta autora nord-americana candidata al Nobel i amb una extensa obra narrativa. Aquest llibre està basat en una història real, la mort d’una nena de sis anys que havia estat reina infantil de la bellesa i que va aparèixer estrangulada a casa seva a Boulder, Colorado.

“Hermana mía, mi amor” ens situa en un territori imprecís entre la realitat i la ficció, l’autora tria un to satíric per a la seva crònica de la destrucció de la família com a institució fonamental de la societat nord-americana.

Ens explica les complexes relacions dins d’una família on la mare, Betsey, vol aconseguir a través dels seus fills l’èxit social que no va assolir en la seva joventut. El pare, Bix Rampike viu una vida abocada a la seva carrera professional i és la persona permanentment esperada i absent i els dos fills, Skyler l’homenet de la família, tímid i acomplexat, que queda automàticament arraconat quan la seva germana Bliss es converteix en una patinadora guanyadora de tots els concursos. Una nena que sobreviu com pot, sense afectivitat, en una societat aficionada a crear mites i destruir-los.

Amb una prosa dura estem davant d’una obra difícil de pair, narrada en un to autobiogràfic pel germà de la víctima que en el moment dels fets tenia 9 anys, que deu anys després continua en tractament psiquiàtric i sobre el que no ha deixat de planar l’ombra de la sospita,

Definida com una obra mestra, a mi m’ha deixat un regust amarg, una lectura difícil i que al meu gust decau molt al últim terç del llibre. No és una novel·la normal, ha requerit l’esforç d’intentar entendre un món governat per la vanitat i les aparences …
i  una conclusió, no és la història de Bliss la nena assassinada, sinó la de Skyler el seu germà gran, és la història d’un supervivent. L’autora Joyce Carol Oates va néixer a New York l’any 1938 i està considerada una de les grans autores de la literatura contemporània estadounidense.

Guanyadora de molts premis literaris ha tractat diferents temes dins de les seves novel·les sent la violència un denominador comú. En molts casos, fa referència a experiències familiars pròpies.