Suposo que em sabreu perdonar per l’enorme retard en fer la crònica d’aquesta magnífica proposta de Teatre Musical, però quan per sort podem “Voltar” de debò, els dies es fan massa curts. Reprenem doncs la normalitat del Blog per posar-nos al dia.
Primer de tot haig de confessar que gairebé ens perdem SISTER ACT i encara no entenc el perquè ens feia mandra anar a veure’l i encara menys quant a vegades veure Teatre Musical és l’excusa per poder viatjar a Londres per gaudir-ne d’aquest gènere de Teatre que almenys a mi, m’apassiona. Curiosament es tracta d’un fenomen que acostuma a passar a Barcelona i no pas a Madrid, on els Musicals acostumen a ser rendibles….. i per aquesta causa algunes de les grans produccions internacionals com ara “The Lion King” no es programaran a la nostra ciutat.
El passat dia 25 de febrer el Teatre Tivoli estava a menys de la quarta part de la seva capacitat i crec que mai havia vist una sala tan buida, si tenim en compte que l’espectacle que es representa és d’una extraordinària qualitat, en el que actuen 28 actors, 8 músics en viu i el porta un equip total de 80 persones; es tracta d’una gran superproducció de gran èxit a Broadway i del West End londinenc.
La jove Deloris, una cantant aspirant a diva, presencia un assassinat i la policia l’amaga en l’últim lloc a què ella hauria volgut anar … un convent!; rebel i inconformista, Deloris revolucionarà la tranquil·la vida de la comunitat religiosa i es guanyarà l’admiració i l’afecte de les seves noves companyes.
Un argument com veieu força senzill i esbojarrat però amb unes composicions musicals molt dignes i que enganxen de seguida…. i el que és més important, et fan passar dues hores divertides i amb un somriure constant al rostre.
Menció especial a l’actriu i cantant MIREIA MAMBO BOKELE protagonista absoluta d’aquest musical, encara que haig de dir que el primer quart d’hora de representació li fan fer un paper massa sobreactuat; la resta del temps compensa amb escreix i a mi em va fascinar. També cal destacar a l’actriu GARA RODA que interpreta el paper de novícia i el “trio” de malvats, encara que totes les monges estan per “sucar-hi pa”.
L’únic però que haig de rebutjar, és la falta d’informació al públic, quan en els cartells, fotografies, web de l’espectacle i el programa de mà, s’anuncia l’actuació de l’actriu Àngels Gonyalons en el paper de la mare superiora, i és substituïda per una “cover”, en aquest cas per l’actriu Amparo Saizar; en el descans de la mitja part molta gent intenta esbrinar quina és la substituta en una pantalla del vestíbul, únic lloc on constava qui actuava.
La música del espectacle és de Alan Menken que també ha compost títols tan coneguts com: “God Bless You Mr. Rosewater”, “La petita botiga dels horrors”, “Real Life Funnies”, “Atina: Evil Queen Of The Galaxy”, “Kicks, The Apprenticeship Of Duddy Kravitz “,” la Bella i la Bèstia “,” A Christmas Carol “,” Weird Romanç “,” King David “,” Der Glöckner Von Notre Dame “,” la Sireneta “,” Leap Of Faith “,” Aladdin “i” Newsies “.
Produïda per Stage Entertainment (Mamma Mia !, Els Miserables o El Rei Lleó), i en col·laboració amb EL Terrat (la productora d’Andreu Buenafuente), Sister Act compta amb una innovadora i original banda sonora composta pel 8 vegades oscaritzat Alan Menken, i amb un magnífic llibret adaptat pel guionista del Terrat, Xavier Casadó.
Hola
El passat dimecres dia 25 també estava assegut en una platea mig buida (malauradament) del teatre Tívoli per gaudir del musical SISTER ACT.
Crec que us vaig veure però al no estar segur si ereu o no vosaltres vaig preferir no dir res per no ficar la pota.
Sóc molt fan dels musicals i també, com vosatres, gairebé me’l perdo. Ja l’havia vist a Londres i no m’havia entusiasmat. Reflexionant no és que no m’entusiasmés sinó que de 10 musicals que vaig veure en aquell viatge, aquest és el que menys em va agradar…
He de reconèixer que a Barcelona em va encantar, m’ho vaig passar d’allò més bé… vaig gaudir molt amb la posada en escena, amb les veus, amb la Mireia, amb cadascun dels actors…
M’he afanyat a escriure aquesta missatge pel tema de ll’engany que dius de l’Àngels Gonyalons. Aquell dia havia d’actuar, un amic que treballa a l’obra m’ho va confirmar. Va patir però un fort grip que la deixà molt dèbil i aquell mateix dimecres no va poder fer el seu paper.
Jo vaig arribar una hora i quart abans de la representació i, esperant una amiga davant el teatre, vaig veure a sortir a lÀngels. Li vaig dir… No em diguis que avui no actues. I amb una veu d’encostipat que gairebé havia de fer sortir amb molt esforç em va dir que havia estat malalta i estava molt dèbil.
Actualment l’Àngels torna a estar a Sister Act i crec que la seva Madre Superiora pot valer prou una nova visita al Teatre Tívoli.
No sé per quin motiu no hi havia la Sílvia Abril. D’aquesta no us puc dir res. Però tenim la sort de que els covers són tant o més bons que els protagonistes i, podem gaudir igualment de la funció.
Sinó, que ho diguin al Benjamí Conesa que fa poc a guanyar el Premi Butaca per al seu paper a Germans de Sang. Ell era el cover del Roger Pera i, per coses de la vida, el va tenir que substituir arribant a guanyar un premi i tot.
El meu reconeixement als covers.
Xavier
Moltes gràcies Xavier per la teva informació.
No estic pas en contra dels “covers” i de fet s’utilitzant arreu del món en papers importants començant pels espectacles operístics, però el mínim que es pot fer és informar abans de començar l’espectacle amb un full imprès afegit al programa de mà … o almenys si no dona temps, via megafonia, per tal de què el públic sàpiga qui interpreta cada un dels papers substituïts.
Acabo de rectificar la redacció del meu escrit en el paràgraf que fa referencia a la substitució d’Àngels Gonyalons.
Ens hauria agradat saludar-te i de fet ja ens estem acostumant a què ens saluden persones que no coneixem personalment, però que són seguidors de les nostres cròniques.
Estic d’acord amb tu que aquesta producció que es pot veure a Barcelona és d’alt nivell; una llàstima que la platea estigui gairebé buida i no crec que sigui per la política de preus, ja que són força més baixos que altres teatres d’arreu del món, on es representen Musicals. Crec que els catalans sabem valorar la qualitat d’un espectacle on treballen en directe 28 actors i 8 músics en directe… i el que això representa econòmicament; més aviat crec que és una manca de promoció o d’enfoc d’aquest, tot i sapiguent que Barcelona és un destí turístic dels més importants del món.
De nou gràcies per la teva ràpida informació.
Visca el Teatre !!!
Bon dia Teatraires i Musicaleros…
Si teniu l’ocasió i l’agenda us ho permet, no us perdeu A LA BURGESA, el musical de petit format que fan al Teatre Akadèmia fins al proper diumenge. Una petita joia de creació propia. Basada en un text curt d’Arthur Schnitzler, llibret, lletres i direcció de David Pintó i música de Dani Campos, permet emocionar-te, riure i, com no, gaudir d’unes bones interpretacions. Laia Piró brilla per sí sola.
Si podeu, no us ho pedeu.
Xavier
Bon dia Xavier
Malauradament l’agenda de la setmana vinent està complerta i no podrem anar-hi. Sap greu perdre algunes de les representacions que ens farien il·lusió poder-les veure. Curiosament coneguts nostres moltes vegades ens diuen, que nosaltres veiem tot el que fan i no es creuen que ens perdem moltíssimes produccions i encara es creuen menys, que no hem trepitjat encara moltes sales on es fa Teatre de Barcelona.
Tenim molta oferta a “Can Fanga”….gràcies al deus !!!
Gràcies pel teu avis. Una abraçada
Retroenllaç: – La llista del millor TEATRE de l’any 2015 a VOLTAR i VOLTAR | Voltar i Voltar