…. i si ja era massa casualitat dos espectacles de dansa seguits, en sumem un tercer, encara que sincerament no sabem si el que vàrem veure el passat diumenge era realment Dansa o no. El que si almenys vàrem treure de bo, és conèixer un Teatre que mai havíem encara trepitjat malgrat fer molts anys que en sentíem parlar de l’ANTIC TEATRE a pocs metres del Palau de la Música.

MALMENATS ens la va recomanar un bon amic, que mai ens havia fallat fins ara, juntament amb “Sifonòfor” de Animal Religion; aquesta última malauradament ens la vàrem perdre per qüestió d’agenda, i pel que ens han assegurat posteriorment segur que ens hauria agradat molt més.

MALMENATS de la Cia. Mariantònia Oliver, com a mínim, no la vàrem entendre i al cap de 10 minuts tirant llarg, ens hauríem sortit de la Sala, encara que per respecte vàrem aguantar els 50 minuts de la seva durada total. No podem jutjar si és bo o dolent…. el que si sabem, és que no ens va agradar gens.

Malmenats’ proposa una reflexió sobre els papers que ens toca jugar en aquests temps de crisi i transformació, i qüestiona la vigència dels límits que ens imposem o que se’ns imposen (relatius a l’edat, el físic, el gènere, l’ordre…). Una peça molt dinàmica, construïda a partir de la fisicalitat, l’humor, la poesia, la lluita, el caos, la tendresa…

Aquest text és el que acompanyava el programa de mà, però sincerament el que vàrem veure no ens va transmetre ni un bocí d’emoció ni tampoc vàrem saber veure en els moviments dels quatre intèrprets quelcom relatiu al que oferia el programa.

Creiem, segons el que hem llegit posteriorment, que es tracta d’una Performance creada per la ballarina i coreògrafa Mariantònia Oliver, amb la intenció de fer ballar a persones que no tenen res a veure amb la dansa, persones d’altres professions i de diferents edats, però que encara mantenen una certa agilitat en el seu cos. És el cas del publicista Pepón Prades de ja 52 anys d’edat, el músic Jaume Manresa i l’actor Pedro Mas.

Moviment a l’espai escènic sí que vàrem veure, però malauradament no pillàvem el que ens volien transmetre, algú del públic de tant en tant feia una riallada, però so sabem el perquè, ni si l’espectacle realment buscava aquesta comicitat….. simulaven baralles entre els homes ?, es feminitzaven tot i posant-se faldilles ?, creaven taules gimnàstiques ?…. No ho sabem pas. Potser nosaltres no tenim el dia….. tot pot ser.

Segons el diccionari, la paraula “malmenar” significa: manejar, tractar, menar malament, de qualsevol manera, sense miraments, produint danys o espatllant

Efectivament a nosaltres aquest espectacle ens va “malmenar” la tarda del diumenge.

Creació i interpretació: Mariantònia Oliver, Pepón Prades, Pedro Mas, Jaume Manresa.