Coincidència en poder veure dos dies seguits espectacles de dansa; així com divendres ens va decebre força la prestigiosa Sempeoper Ballet, dissabte 21 vàrem poder “gaudir” d’un espectacle de Dansa/Teatre molt colpidor i realment extraordinari …. es tracta de JOHN interpretat per la Companyia DV8 Physical teatre.

Curiosament en la nostra ultima visita a la ciutat de LONDRES, el mes de desembre passat, tot visitant el National Theatre, vàrem estar ben a punt de comprar entrades per veure in situ aquest espectacle, que es va representar allí del 30/10/2014 al 13/01/2015. No sabíem llavors que aquest espectacle no era únicament de dansa i que té molt, moltíssim de Teatre de text; encara sort que no ens vàrem atrevir a fer-ho, ja que poc hauríem entès.

Ja en el Mercat de les Flors i mitja hora abans de l’espectacle, vàrem tenir la gran sort de poder assistir a una xerrada prèvia amb el ballarí i coreògraf Jordi Cortes, que va treballar amb aquesta companyia fa temps, i ens va fer cinc cèntims del que veuríem; ell ens va explicar que qualsevol gest, pas o moviment està pensat milimètricament i que res es deixa a la improvisació, encara que es tracta d’un espectacle “viu” al qual el seu director pot anar variant aspectes al llarg de la vida de l’espectacle, que té un final en el temps marcadament establert, des del moment que es va estrenar.

DV8 Physical Theatre es una companyia de dansa-teatre trencadora liderada per Lloyd Newson, un dels artistes teatrals més influents d’avui en dia. DV8 produeix espectacles de dansa-teatre originals i provocadors basats en temes sociopolítics amb el propòsit d’allunyar als espectadors de la seva zona de confort. La companyia, creada el 1986, ha produït 19 obres de dansa, totes de gran repercussió, que s’han representat en gires internacionals, així com quatre pel·lícules per a televisió guardonades amb diversos premis. A cavall entre la dansa, el text, el teatre i el cinema, l’obra de Newson es resisteix a ser definida.

Efectivament aquest tipus d’espectacle és molt difícil de definir, perquè encara que es dansa 100%, no ho sembla pas, ja que els moviments i les interrelacions físiques entre els personatges, encara que estan mesurades al mil·límetre, dóna la sensació de què es tracten de moviments naturals que no pertanyen a la dansa. La posada en escena és un constant moviment, amb una escenografia giratòria que gairebé mai para de girar i girar, conformen així una coreografia de persones, objectes, portes, passadissos, en constant moviment. La dansa englobada en un TOT.

Però és que a més d’això, els actors/ballarins parlen constantment i ens expliquen en una molt bona interpretació Teatral, una història que et deixa clavat a la cadira, amb el text 100% verídic i amb les paraules exactes del testimoni de “JOHN”…. de fet en algun moment la veu en off del personatge real substitueix la dels actors que estan narrant l’acció.

Tot comença quan JOHN ens parla de la seva terrible infància, marcada pel seu pare que maltractava a la seva mare i abusava d’una de les seves germanes…. fins i tot de la mainadera que el cuidava. A partir d’aquí la seva vida sembla que no te rumb i es veu embolicat amb la delinqüència, l’heroïna, la falta d’habitatge i el anar robant per poder sobreviure. L’escenografia és manté en constant moviment i JOHN es veu obligat a passar d’un lloc a un altre, de porta en porta... i és que ha de mantenir-se en moviment, perquè no pot trobar un punt de suport a la vida.

Per altra banda tampoc troba la dona de la seva vida i l’estabilitat d’una parella i això que ho intenta amb multitud de dones, curiosament totes elles tenen un nom que acaben amb la lletra “a”. Assetjat per problemes i empès per una comunitat de lladres, prostitutes i drogues, acaba de cap a la presó, on es pren un respir i s’adona que la vida que porta no és el que busca.

De sobte, en el seu caminar perpetuo, en obrir una porta es troba en una sala plena d’homes nus…. els homes de fet es vesteixen i desvesteixen constantment; hem entrat en l’interior d’una sauna gai, i a partir d’ara el que fins ara era l’estudi de la vida d’una persona, en JOHN, es transforma en l’estudi del comportament d’un munt d’homes que freqüenten aquesta sauna. Ens trobem amb els propietaris, els recepcionistes, els clients.

A partir d’aquest moment es parlarà exclusivament de sexe entre homes i vivim les experiències en aquest entorn de persones com poden ser un mestre d’escola o un home de negocis; coneixerem com s’organitzen orgies entre grups d’homes, ens parlaran de sexe per pur plaer sense protecció, comprovarem el menyspreu que tenen els joves pels gais de més de 50 anys o amb un cos que ja ha entrat en decadència. JOHN s’adona que potser sempre ha estat gai i que no volia aceptar aquesta realitat;  es aquest el cami on trobara la seva estabilitat  ?

Un text colpidor que ens mostra l’ambient sòrdid i despietat de mons que acostumen a estar amagats per la majoria de gent…. un text basat en més de 50 entrevistes reals realitzades pel director Artístic de DV8, Lloyd Newson.

És per això que al començament de la crònica, deia que “vàrem poder gaudir” de l’espectacle, i ho he posat entre cometes. És un dels espectacles més durs que he vist en tota la meva vida i així i tot el tornaria a veure de nou ara mateix, perquè el seu director fa un estudi de l’ésser humà com poques vegades s’ha fet en el Teatre i per acabar d’adobar, tot ell mostrat en forma de DANSA.

Un espectacle absolutament recomanable, que segurament no agradarà a persones massa tancades en la seva pròpia realitat i que no saben acceptar altres realitats diferents de la seva.

Una obra concebuda i dirigida per Lloyd Newson

Creativa associada Hannes Langolf
Intèrprets: Taylor Benjamin, Lee Boggess, Gabriel Castillo, Ian Garside, Ermira Goro, Hannes Langolf, Garth Johnson, Vivien Wood, Andi Xhuma

Assistent de director: David Grewcock /Coreografia: Lloyd Newson amb els intèrprets / Disseny escena i vestuari: Anna Fleischle / Disseny llums Richard Godin / Disseny so  Gareth Fry

Coproducció de  National Theatre of Great Britain; Biennale de la Danse de Lyon; Theatre de la Ville, Festival d’Automne and La Villette, Paris; Dansens Hus Stockholm; Dansens Hus Oslo; DV8 Physical Theatre