El passat divendres 20 de febrer vàrem acudir al Gran Teatre del Liceu per veure el primer espectacle de dansa de la temporada amb la prestigiosa SEMPEROPER BALLET, companyia de dansa que pertany al Teatre d’òpera de la ciutat alemanya de Dresden.

Si bé la companyia de ballet de la prestigiosa Semperoper remunta la seva fundació al compositor alemany Carl Maria von Weber (Eutin 1786 – Londres 1826), va ser al segle XX, amb Tom Schilling, en els ’50 i ’60, quan va aconseguir el seu actual renom. Des de 2006 el canadenc Aaron S. Watkin, durant un temps estretament associat a William Forsythe, és el director.

El programa que han presentat a Barcelona ha volgut retre un homenatge al coreògraf novaiorquès William Forsythe (1949), considerat un dels coreògrafs vius més innovadors. És per això que es va poder veure tres diferents coreografies:

1 – In the Middle, Somewhat Elevated – (🐌🐌) que explora la genuïna natura del moviment a partir de la distorsió de les figures del ballet clàssic. Una dansa glossada per la crítica com “Energia, sexe i virtuosisme”

2 – Neue Suite – (🐌) – una suite de passos a dos creada per al Semperoper Ballett a partir d’adaptacions de Händel, Berio, Slingerland, New Sleep i Bach

3 – Enemy in the Figure –  (🐌🐌🐌) Coreografia il·luminada amb un únic focus mòbil, és un dels seus treballs més sorprenents visualment.

Com ja veieu per la valoració “cargolaire” l’únic que realment em va agradar per innivadora, va ser la tercera peça, Enemy in the Figure, ja que les dues primeres em van passar sense pena ni glòria i la segona “Neue Suite” basada en passos clàssics, avorrida i gairebé insuportable.

A la mitja part va haver-hi una gran esbandida de públic que va desertar…. i és que els comentaris en general no eren gaire favorables i els rostres d’avorriment dels assistents ho explicaven també sense paraules; els que van fugir no sabien pas que el millor de la nit vindria després.

Haig de dir però que els ballarins tècnicament ratllen la perfecció, però les coreografies en les quals els vaig veure treballar, no em van agradar (excepte la tercera), i per tant es pot parlar en general de decepció, perquè jo esperava potser veure dansa contemporània i no va ser així.

Coreografia, escenografia, vestuari i llums: William Forsythe

Ballarins de la SEMPEROPER BALLET

Cargol dansaire