– Teatre – JOC DE MIRALLS (🐌🐌🐌 + 🐚) – Espai Lliure – 15/02/2015

Sorpresa majúscula a l’Espai Lliure amb aquest “JOC DE MIRALLS“, després d’haver llegit algunes opinions no gaire favorables, que es basaven en el tipus d’escenes massa curtes d’aquesta proposta. Us avanço que a nosaltres ens va agradar molt, precisament perquè a partir d’una mena de flaixos o de gairebé fotografies escèniques, a poc a poc passes de no entendre gairebé res, a entrar de ple en la personalitat de cada un dels personatges, potser inclús, mes que en altres ocasions, en obres de text més complex i profund.

annie-baker

annie-baker

El text està escrit per la nord-americana Annie Baker i l’any 2009/10 va estar considerada com una de les millors peces teatrals segons crítics del New York Times, el Time Out i el New Yorker. Aquesta dramaturga va obtenir el premi Pulitzer de Teatre l’any passat, amb tan sols 33 anys.

Encara que en principi la direcció de Juan Carlos Martel, et deixa descol·locat per la borratxera d’escenes curtes i molt seguides, de les que no treus l’entrellat del que passa ni el perquè passa…. (veus entrades i sortides dels actors, talls bruscos, foscos de llum a una velocitat que et deixa perplex )…. el resultat obtingut és molt bo. Es corre el perill de desconnectar en aquest punt, però si aconsegueixes no fer-ho i et deixes seduir pels personatges, veuràs en realitat una classe de com es fa el Teatre….. com es cuina per dins.

Joc de Miralls 4

joc de miralls – fotografies de ros ribas

I és que en realitat l’argument va d’això, una classe de com interpretar una obra teatral, amb una professora en un centre cívic, que arreplega quatre alumnes de diferents posicions socials i edats, que estan una mica perdudes a la seva vida, i recerquen quelcom que els doni una nova il·lusió per continuar lluitant en el dia a dia. Un altre vegada ens trobem amb una obra Teatral que ens parla de Teatre, aquesta vegada des del punt de vists dels actors, que no son mes que persones com la resta de gent, amb els seus problemes, les seves angoixes i que necessiten, com tothom estimar i ser estimades.

El títol “JOC DE MIRALLS“, fa referència, a què els personatges no es presenten a si mateixos, sinó que són altres companys que interpreten des de la seva pròpia visió, com és la persona que té al davant…. així a poc a poc ens despullen cada personatge però vist com en un mirall, per donar la visió que tenen els altres de tu mateix i no pas la teva.

Joc de Miralls 2

joc de miralls – fotografies de ros ribas

Està feta en clau de comèdia, per fer més atractiva la representació, però es viuen a escena alguns drames personals, amors no correspostos, complexos guardats en secret i traumes infantils que t’han marcat de per vida. Realment el text és molt profund, però ens ho mostra com un divertimento sense caure en astracanades, una comèdia que utilitza el Teatre com a teràpia de grup i que aconseguirà en tan sols sis setmanes, canviar la seva personalitat i la seva vida per sempre.

Juan Carlos Martel Bayod, amb aquest text extraordinàriament atractiu i amb pocs elements escenogràfics, aconsegueix que les interpretacions dels actors siguin molt creïbles, tant que podrien ser veïns de casa nostre i no pas personatges de NY. La Sala petita de l’Espai Lliure a tres bandes afavoreix la proximitat, encara mes, dels actors al públic; les mirades, la mímica i especialment els silencis són una part importantíssima d’aquesta proposta, on l’espectador de ben d’aprop ho viu una mica com a voyeur en un Reality Show televisiu.

Joc de Miralls 3

joc de miralls – fotografies de ros ribas

No entraré aquí i ara a fer una classificació de quin actor ho ha fet millor que l’altre, perquè no té gaire sentit, quan es tracta d’un treball d’actors molt coral, encara que cada personatge, te el seu moment clau. Ningú dubta ja de la qualitat d’actors com Eduard Farelo (un fuster), Isabel Rocatti i Jordi Martinez (la profesora i el seu marit), o Aina Clotet  (una aspirant a actriu),  perquè tots ho fan a la perfecció i ja són prou coneguts i apreciats per tots nosaltres;  però haig de remarcar especialment el treball d’una actriu molt jove que creiem que no havíem vist mai treballat en directe al Teatre… Elena Tarrats (una adolescent a punt d’entrar a la universitat)…. una actriu que de ben segur li espera un gran futur al Teatre, com sembla ser que ja ho ha aconseguit al cinema o a la TV.

Us la recomanem, perquè és divertida però al mateix temps toca molts temes amb certa profunditat, que són molt propers a nosaltres. Teatre contemporani del que a mi m’agrada.

JOC DE MIRALLS d’ANNIE BAKER
direcció JUAN CARLOS MARTEL BAYOD
intèrprets: Aina Clotet Teresa / Eduard Farelo Xus / Jordi Martínez Jaume / Isabel Rocatti Martina / Elena Tarrats Laura
traducció de l’anglès Cristina Genebat / escenografia i vestuari Alejandro Andújar / il·luminació David Bofarull / so Ramon Ciércoles / ajudant de direcció Georgina Oliva
producció Teatre Lliure
5 cargols a la recerca d'afecte

5 cargols a la recerca d’afecte

 

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a – Teatre – JOC DE MIRALLS (🐌🐌🐌 + 🐚) – Espai Lliure – 15/02/2015

  1. Florestán ha dit:

    Yo me quedé dormido a los 15 minutos, y entre cabezada y cabezada, no me enteré de nada.
    Sin duda, verla un viernes después de una dura jornada de trabajo, influyó y de que manera… No acerté ni el día, … ni la obra.
    Qué se le va a hacer……

    Petons i perdona el comentari….

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Tot al contrari Florestán…. agraeixo i molt el comentari que fas, ja que cada cop més, la gent és més reticent a deixar la seva opinió escrita.

      Almenys a mi, entre setmana, ja fa temps que se’m fa més difícil anar al Teatre i això que és una de les meves passions, però a vegades em costa mantenir l’atenció adequada i algun cop l’Imma m’ha hagut de donar un cop perquè ja hi havia tancat els ulls.

      És el que deia a la crònica, en aquest cas, si no connectes de seguida, cagada pastorets!!! Jo per sort vaig fer l’esforç suficient i quan vaig entrar en el joc, la vaig poder gaudir tal com explico i fins i tot és de les obres que recomanaria SI i SI.

      Jo crec que els Teatres, s’haurien de replantejar els horaris entre setmana i fer-los en horaris més avançats com ho fa el TNC o el Liceu …. a les 20 hores és una molt bona hora que et permet després sopar i anar a dormir a una hora decent. El Lliure no és dels teatres més tardans en horari, però les 21 hores és massa tard per començar una representació. Quina enveja dels horaris londinencs !!!

      Per cert, et demano permís per penjar alguna de les teves cròniques teatrals a l’espai que vaig obrir fa uns mesos al Facebook: es diu “TEATRE, l’opinió dels espectadors”… i la veritat és que estic content perquè ja som 798 membres i el fòrum està força animat.

      Una abraçada

      M'agrada

      • GemOnTheMoon ha dit:

        Molt interessant el que dius de Joc de miralls. M’has fet venir encara més ganes de veure-la.

        Pel que fa al tema dels horaris de teatre entre setmana és problemàtic… És veritat que les funcions a les 9 et fan anar una mica tard, però segons quin horari de feina tinguis i on treballis (jo hi ha molts dies que surto a les 7), arribar a la sessió de les 8 pot ser un pèl estressant.

        La meva solució és prendre un cafè carregat a les 6-7 de la tarda. Em fa estar desperta per a la funció i encara em deixa dormir a la nit.

        Una abraçada!

        M'agrada

        • Miquel Gascon ha dit:

          Hola Gema

          Com suposo ja sabràs som seguidors del teu Blog “Somnis de Teatre”, dedicat en exclusiva al Teatre. Com pots comprovar tenim almenys una afició comuna, que és la passió pel Teatre, encara que nosaltres de “passions” tenim un munt, especialment poder VIATJAR.

          Joc de Miralls, en un primer moment et deixa fora de lloc per la manera d’explicar l’acció en escenes super breus, però en quant t’acostumes, ràpidament t’atrapa. Estic convençut que t’agradarà, perquè començo a conèixer els teus gustos.

          Nosaltres treballem també tot el dia i sortim a les 19 hores; precisament per això els horaris més tardans ens fan la guitza i preferim anar de la feina al Teatre directament, per després sopar a casa tranquil·lament. Crec que és l’únic lloc del món, on els horaris del lleure, són massa tardans…. pel que a vegades sembla que estan pensats pels que viuen de renda i es poden aixecar tranquil·lament a les 9 del matí. Al TNC i al Liceu, per sort ja han adequat fa temps els seus horaris i son mes “normalitzats”.

          Una abraçada Gema

          M'agrada

  2. Florestán ha dit:

    Tens tota la raó, els horaris a vegades, son incomprenssibles….
    De permiso… nada de nada…..un honor que menciones en tu nuevo foro…..aunque me temo que algunos me crucificarán…. porque algunas veces soy muy visceral en mis personales opiniones….

    Un petó als dos del Florestán

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s