Aquest passat dissabte vàrem assistir a la que ha estat segurament la millor sessió d’òpera oferida en directe, d’aquesta temporada pel Metropolitan Opera de NY… i precisament ho diem quan nosaltres estem valorant molt seriosament no abonar-nos la temporada vinent, ja que no ens acaben de satisfer les produccions, amb unes posades en escena carrinclones … i sobretot per la deficient imatge (molt fosca) i un so pèssim, culpa de la tècnica emprada per propi MET i no pas dels cinemes que les projecten. No hi ha comparació amb la qualitat que s’ofereix en altres teatres com el ROH de Londres o també si ho comparem amb la magnífica retransmissió que s’ha fet recentment de NORMA des del nostre Gran Teatre del Liceu.

De moment el MET ja ha anunciat les 10 retransmissions de la temporada vinent 2015/2016:

– Il Trovatore de Verdi – 3/10/2015

– Otello de Verdi – 17/10/2015

– Tannhäuser de Wagner – 31/10/2015

– Lulu de Berg – 21/11/2015

– Les Pecheurs de Perles de Bizet – 16/01/2016

– Turandot de Puccini – 30/01/2016

– Manon Lescaut de Puccini – 5/03/2016

– Madama Butterfly de Puccini – 2/04/2016

– Roberto Devrereux de Donizetti – 16/04/2016

– Elektra de Strauss – 30/04/2016

Ja veurem el que fem, però ara mateix crec que potser farem una tria molt reduïda.

Però, com ja he dit, aquest dissabte vàrem gaudir de valent, per la doble retransmissió de dues òperes:

– IOLANTA de Piotr Ilitx Txaikovski, òpera en un acte amb llibret del seu germà Modest Txaikovski ; va ser estrenada l’any 1890 al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg en un programa doble, òpera i ballet, junt amb el ballet El trencanous, que es va estrenar en la mateixa sessió.

L’acció ens porta a una cort de l’edat mitjana francesa amb un interessant personatge, Iolanta, una princesa cega de naixement que adquireix la vista per una barreja de medicina oriental, fe cristiana i amor humà d’un cavaller, evidentment també noble, que arriba casualment fins al seu castell. L’obra exigeix ​​un repartiment extens de primeres figures: soprano, tenor, dos barítons i baix.

Em va sorprendre molt agradablement la seva posada en escena, que emmarca amb una il·luminació molt reeixida, el petit espai de l’habitació on viu la protagonista, deixant gairebé a la penombra un bosc amb arbres penjats amb les seves arrels a l’aire.

Però el més important d’aquesta producció va recaure en les les veus dels protagonistes que van ser del tot immillorables…  Yolanda: Anna Netrebko – Tristan Vaudemont: Piotr Beczala – Robert: Alexey Markov – René: Ilya Bannik  – Ibn-Hakia: Elchin Azizov 

______________________________

– EL CASTELL DE BARBABLAVA de Béla Bartók, òpera en un acte amb llibret de Bèla Balázs, basat en el conte Barbablava de Charles Perrault; va ser estrenada a l’Òpera Reial de Budapest el 1918. Aquesta òpera va tenir i té molt poca difusió a causa del seu format curt i per necessitar grans exigències orquestrals i escèniques.

Aquesta òpera està clar que és menys coneguda i potser més difícil, ja que té únicament dos protagonistes, però la posada en escena va ser tan fascinant que ens va deixar clavats a les butaques (no a tots, perquè varen haver-hi algunes desercions… potser als que venien tan sols a escoltar a l’Anna Netrebko); una barreja d’escenaris superposats, sala amb grans cortinatges i pluja darrera els vitralls, bosc d’arbres tètrics, que ens introduïa en un espai de terror…. un ascensor i les filmacions sobreposades que ajudaven i molt a aconseguir l’ambient necessari …. malauradament amb alguna errada greu com la de l’ascensor que a la dreta semblava que pujava i a l’esquerra en pantalla gran… que baixava…. però això és el de menys. Per mi ha estat la millor posada en escena de la temporada.

Per acabar d’arrodonir una gran nit, els protagonistes vocals van estar realment extraordinaris …. Judith: Nadja Michael – Barbazul: Mikhail Petrenko. Brutal !!!

Director musical:  Valery Gergiev // Producció:  Mariusz Trelinski // Escenografia:  Boris Kudlicka // Vestuari:  Marek Adamski  //Il·luminació:  Marc Heinz  //Disseny Vídeo  Projecció:  Bartek Macias // So:  Mark Grey // Coreografia:  Tomasz Wygoda // Dramatúrgia:  Piotr Gruszczynski