Dos dies seguits de Teatre Nacional de Catalunya, i així com ahir no ens va acabar de fer el pes la producció “No feu bromes amb l’amor”, avui el que hem vist ens ha satisfet plenament i hem estat a un pèl de classificar-la amb la màxima puntuació “cargolaire”.
L’ART DE LA COMÈDIA va ser escrita l’any 1964, pel dramaturg napolità Eduardo De Filippo (1900 – 1984) i sembla que ell mateix, li tenia una especial estimació a aquest text; segurament una de les raons era perquè el seu argument parla essencialment de TEATRE; tot i així aquesta obra no va tenir un èxit immediat després de la seva estrena, però ha anat aconseguint reconeixement a mesura que ha anat passant el temps, fins que ara mateix, està considerada una de les grans obres del segle XX.
Eduardo De Filippo, és un dels meus dramaturgs de capçalera i aquí a casa nostre hem pogut veure i gaudir, moltes de les seves obres, entre les que jo destacaria per sobre de totes, un parell que varen tenir un gran èxit a Barcelona: Natale in casa Cupiello (1931) i Sabato, domenica e lunedi (1959).
En una ciutat de províncies italiana, el nou prefecte es disposa a rebre les visites del seu primer dia de feina. Per distreure’s una estona, acceptarà escoltar el director d’una tropa ambulant que ha perdut el seu teatret a causa d’un incendi, i que pretén convidar-lo a assistir al seu espectacle per tal que el nou dirigent, amb la seva presència, demostri a la ciutadania que aquell art encara té una gran importància social. Després d’una apassionada controvèrsia en què polític i humorista només faran paleses les seves desavinences, l’artista s’endurà per error la llista de visites que encara ha de rebre el prefecte, i sortirà per la porta amenaçant de fer que la seva família teatral converteixi aquella sala d’audiències en una zona d’incerteses sobre les diferents realitats que des d’aleshores visitaran l’espai públic.
L’ART DE LA COMÈDIA és un veritable “manifest” del teatre polític, una denúncia de Eduardo De Filippo a la censura ideològica, dirigida directament a un tipus d’art teatral, que intenta sensibilitzar les consciències dels ciutadans amb la mostra explícita dels problemes reals de la societat. El “Teatre” i els seus protagonistes (autors, directors i actors) es veuen obligats a patir censures brutals dels governs, i consignes per tal de què la “cultura de masses” sigui menys “política” i molt més de “divertimento”. Torna a plantejar de nou el debat etern, sobre la funció de les arts escèniques en la nostra societat.
La direcció i sobretot la posada en escena que ens ofereix aquesta vegada en Lluís Homar, no pot ser millor del que és; juga amb la grandiositat de l’escenari buit de la sala gran i a poc a poc va introduint tots els elements necessaris per poder representar una obra de teatre, començant per l’entrada dels actors pels fons de l’espai escènic, en un impressionant contrallum que ens deixa clavats a la butaca; l’escenografia molt esquemàtica, realitzada per Lluc Castells i Jose Novoa, apareix com per art de màgia i es va construint davant nostre, per tal de què ens adonem que estem parlant de Teatre dins d’una representació teatral.
Per posar algun però, crec que l’espai resultant quan ja comença el diàleg entre el “poder” i el “director de teatre”, és massa gran i desangelat…. tan sols una estora, una taula de despatx i dues cadires, en mig del no-res, fa poc creïble l’escena; segurament s’hauria dissimulat més la grandiositat de l’espai, emmarcant-lo i reduint-lo momentàniament en algunes de les seves escenes. És difícil jugar amb la immensitat de l’espai disponible, que a vegades s’escau i dona molta espectacularitat, amb d’altres escenes més intimistes i que necessiten un espai molt més reduït.
Per altra banda en canvi, té altres aspectes que em van agradar molt, perquè intenta mostrar moltes facetes del Teatre que queden normalment a l’ombra, com els tècnics de llums, l’apuntador, maquilladores, el magatzem del vestuari i la maquinària que mou tota l’escenografia; aquests aspectes em van recordar i molt a l’increïble i meravellosa forma de treballar del director Ivo van Hove amb els actors de “Toneelgroep Amsterdam”.
Lluís Homar no es conforma en dirigir la producció amb mestria, sinó que a mes a més, també interpreta un dels seus principals protagonistes, precisament el del director de la troupe i aconsegueix inclús superar l’excel·lencia de la direcció. L’altre gran protagonista (el prefecte), està en mans d’uns dels millors actors de Catalunya, en Joan Carreras…. i crec que aquí rau el millor d’aquesta producció, la lluita de dues actuacions memorables i que recordarem molt de temps. Al seu costat grans actors, com en Lluís Villanueva (secretari) que ens mostra que el “poder real” moltes vegades s’exerceix des de l’ombra dels dirigents oficials.
Cada actor, te el seu moment important dins d’aquesta borratxera fascinant de “Teatre dins del Teatre”, encara que a vegades els papers que interpreten són molt curts i alguns d’ells saben a ben poc, com és el cas de la doble interpretació de Victòria Pagès. Quan acaba la representació tots continuarem tenint serioses dubtes de si realment eren personatges del poble que visiten al “prefecte” o bé, son actors de la troupe, que substitueixen a aquests d’amagatotis.
Espectacle molt i molt recomanable, especialment per a la gent que li agrada i estima el TEATRE.
L’ART DE LA COMÈDIA de Eduardo de Filippo
Direcció: Lluís Homar
Amb: Andreu Benito – Joan Carreras – Roger Casamajor – Lluís Homar – Eduard Muntada – Victòria Pagès – Quimet Pla – Mar Ulldemolins – Oscar Valsecchi – Lluís Villanueva – Pau Viñals
Traducció: Xavier Albertí // Escenografía: Lluc Castells i Jose Novoa // Vestuari: Nina Pawlowsky // Il·luminació: Ignasi Camprodon // So: Jordi Bonet // Caracterització: Toni Santos // Ajudant de direcció i moviment: Oscar Valsecchi // Ajudanta de direcció: Lola Davó // Ajudanta d’escenografia: Carlota Ricart // Ajudanta de vestuari: Nídia Tusal
Producció: Teatre Nacional de Catalunya
Buona notte ! 😉
Ara farà cosa d’uns 5 anys, (… mare meva, com passa el temps!!!) vam tenir l’oportunitat de gaudir d’aquest text i d’una fantàstica posada en escena per part de Carles Alfaro al Teatro de la Abadía de Madrid. Recordo com si fos ara com de bé m’ho vaig passar (… sempre m’ha entussiamat el fet de veure i viure el teatre dins el teatre), com em va agradar el text i com de bé els actors i actrius el van interpretar.
https://www.youtube.com/watch?v=q74ZZoCKoKk
Carles Alfaro no ens era gens desconegut, perqué poc abans n’havíem gaudit (… i de quina manera) de la seva posada en escena de “TRAICIÓ” de Harold Pinter que en el seu moment va poder veure’s al Lliure, però que nosaltres vam poder gaudir al Teatre de Salt, amb un dels ‘bolos’ que molt merescudament va poder fer aquest muntatge.
https://www.youtube.com/watch?v=cy3B4yH9irY
Com en el cas de “TRAICIÓ” (o d’altres no tant allunyats en el temps) espero i confio que aquesta joia ens pugui també arribar a comarques, perquè ara per ara l’agenda la tenim completa i ens serà impossible poder ser testimonis d’aquesta altra producció i que només fent un cop d’ull als seus intèrprets (Homar, Carreras, Benito, Villanueva, Pagès, Ulldemolins….) fa molta però quer molta enveja.
Bona tarda Xavier
Veig que has enviat el mateix comentari des de dos correus diferents, per la qual cosa si no et sembla pas malament, esborraré el segon.
Molt interessants els dos vídeos que ens has deixat; els acabo de visionar ara mateix i jo diria que aquestes produccions no les vam arribar a veure, cosa que em sap greu, especialment la de “Traïció”que té molt, però que molt bona pinta, tant pel text de Pinter com pels actors que la van interpretar.
Dius que no pots venir a Barcelona, a veure aquesta “L’Art de la Comèdia” per la teva agenda, la qual cosa és una veritable llàstima; si arriben a fer “bolos” per comarques, el text i els actors seran els mateixos, és clar… però malauradament l’espectacular posada en escena (que no l’escenografia), és impossible imitar-la en un espai molt més reduït….. i precisament és aquesta la posada en escena el que em va agradar més de tota la producció.
Faig èmfasi en la diferenciació entre la “posada en escena” i la “escenografia”, perquè aquesta última és molt esquemàtica i per tant, poc realista, encara que també ens va agradar, perquè és necessària fer-la així, per tal de què l’espectador pugui comprovar com es construeix del no-res com par art de màgia. Curiosament molta gent que li agrada el teatre i que inclús fa cròniques a Blogs “teatraires” no té molt clara la diferenciació entre “posada en escena” i “escenografia”, cosa que em sorprèn moltíssim.
Jo de tu, Xavier, intentaria fer un espai a l’agenda, perquè coneixent-te crec que realment és una llàstima que et perdis l’extraordinària posada en escena a l’espai immens de la Sala Gran del TNC, especialment quan aquest espai està completament buit, en iniciar la representació, utilitzant un contrallum fortíssim, al mateix temps que entren els actors per l’enorme porta del fons. Difícil d’oblidar una escena tan extraordinàriament bella.
Una abraçada Xavier
Holaaa!
La tenim a l´agenda personal , tot i que no hi anirem amb els Gat´s (intentem seleccionar diferents autors durant tota la temporada).
Personalment m´encanta “el teatre dins el teatre” així com “el cinema dins del cinema”. És com un acte de “voyerisme” ric i engrescador!!
Tot assistint a una de les sessions de ” Llegir l´escena”, on hi van assistir la Nina Pawlowsky i la Mariaelena Roqué, es va parlar de tota la part de vestuari de “L´art de de la comèdia”. Com més va, més t´adones, que res és gratuït i tot petit detall compte a l´hora de posar en escena una obra (com també en el cinema). No sé si m´explico prou, però jo ja m´enténc (ha, ha).
Jo també vaig tenir la sort de veure Traïció. Era una època que Harold P. estava a la nostra mira, i intentavem no perdre´ns cap muntatge d´aquest , malauradament, desaparescut autor!
Salut i molt teatre!!!
Montse
No et perdis aquesta proposta teatral, ja que de ben segur serà una de les que recordarem com de les millors de la temporada del TNC. Vaig veure el teu comentari tot viatjant per Turquia, però segur que m’has perdonat ja pel meu retard en la meva resposta.
Salut i molt teatre !!!
Molt d’acord amb vosaltres, a mi també em va agradar molt aquesta obra. Em va costar una mica de ficar-m’hi al principi, però quan ja comença realment l’ “acció” em va semblar realment molt divertida i enginyosa. Dels actors només puc dir bones paraules, estan tots molt bé. Si em preguntessin, diria que és recomenable per tot tipus de públic, tant per aquells que només volen passar una bona estona, com per aquells que també volen sortir pensant i reflexionant en allò que han vist. Salutacions.
M’alegro de què aquesta vegada coincidim plenament….. i això que la Sala Gran del TNC té greus problemes d’acústica.
Jo cada vegada més, en nego a comprar entrades a fileres superiors a la vuitena fila, sigui on sigui… i evidentment evito les ofertes (Atrapalos, ticketmasters i similars), que a preus rebentats t’asseguren entrada però sense assignació de butaca. Prefereixo pagar el que calgui i veure Teatre en condicions i el mes a prop possible.
En aquesta L’ART DE LA COMÈDIA, podem gaudir plenament de la visió “del teatre dins el teatre” d’una manera planera i divertida.
Gràcies pel teu comentari Nona
Retroenllaç: – La llista del millor TEATRE de l’any 2015 a VOLTAR i VOLTAR | Voltar i Voltar