Dijous passat vàrem assistir a l’estrena de la primera proposta del cicle “El Cicló”, una creació de “Projecte NISU“; es tracta de TEENAGE DREAM, una tragèdia familiar amb forma de comèdia esbojarrada que ens va atrapar al cap de pocs minuts de començar.

Solament tres actors masculins a l’escenari, que interpreten els papers de pare, mare i filla respectivament, d’una família que sembla immensament feliç i que tenen els seus rols molt definits, en l’època de l’adolescència de la filla.

Haig de confessar que les primeres escenes em van descol·locar força, perquè el que jo veia a l’escenari, era una crua realitat del que sovint passa a totes les famílies, en la que la sobreprotecció del fill, aniquila de soca-rel, la seva personalitat i la seva llibertat com a persona; en canvi el públic al meu voltant reia per qualsevol paraula o gest dels intèrprets…. i jo no em trobava gaire còmode en aquesta situació…. fins que per fi, em vaig deixar anar i vaig estar seduït per la comicitat de les situacions.

Projecte NISU  pretén indagar sobre la vivència de tres personatges que viuen de ple la fase de l’adolescència; tant els pares com l’adolescent construeixen un món nou, de trànsit, on emergeixen noves formes de relacionar-se, nous rols, nous valors. L’adolescència és una fase de confluència de sensibilitats com el dubte, el despotisme, l’experimentació o el desbordament i també de tòpics i patrons que serveixen de fonaments pels valors de l’edat adulta.

Realment el plantejament de la posada en escena conviden a riure de tot i per tot; ens trobem dins de l’habitació de la filla, i veiem com els pares any rere any tornen a repetir el seu ritual en el dia de l’aniversari de la seva filla…. felicitacions, regals, petons i sobretot demostracions d’un amor desmesurat; a tot això la filla s’ho mira tot des de la “barrera” com si es tractés d’un somni o potser més aviat com un malson, on ella mateixa s’imagina que un “tigre” que acabarà atacant als seus pares…. fins que en despertar, tot esclata i salta pels aires i la convivència resulta insuportable.

Els components del Projecte NISU ens expliquen: Hem volgut recuperar un llenguatge tret de la cultura televisiva distorsionant-lo per generar un discurs sobre els moviments interns i externs que provoca l’adolescència posant en qüestió els models que ens arriben, mons comercialitzats, de colors alegres aparentant una realitat bonica però tot i així mons de cartró pedra revelant una mediocre fragilitat.

Les reiteracions de la mateixa escena repetida una i una altra vegada, a cada aniversari, ens mostra l’evolució de l’actitud dels pares a mesura que passa el temps; és delirant com ho exposen i no pots parar de riure en comprovar que expliquen una realitat que en menor o major mesura tots nosaltres hem viscut … i molt especialment si ets pare, perquè tens l’experiència de les dues visions.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La filla en canvi, quan realment entra en acció, ens desmunta tots els esquemes en pocs minuts i els pares no entenen de què va la pel·lícula….. com pot ser que la seva filla actuï així, amb la bona educació que li han transmès?…. i és que….  el “tigre” dels somnis de la filla, és segurament ella mateixa.

El guió de la història, ens fa reflexionar i molt, de si l’estimació dels pares ha anat de debò en tots aquests anys, o han intentat fabricar una filla com ells voldrien que fos, sense comptar amb la voluntat d’ella mateixa.

Tota la proposta és excel·lent i diferent de tot el que nosaltres hem vist fins ara…. i creieu-me que hem vist unes quantes; la posada en escena, el text i les interpretacions són realment extraordinàries… i el millor és que entre riure i riure et vas adonant que ens estan explicant una realitat molt dura i feridora. Teatre divertit, si, però que fa reflexionar segurament molt més que altres propostes que a priori semblen molt més serioses.

Jo us la recomano de totes, totes…. ara si, heu d’anar amb la ment totalment oberta a veure situacions esbojarrades que potser a alguns espectadors més conservadors, els pot arribar a ferir la seva “sensibilitat” teatraire.

Si us pica la curiositat, ja sabeu… teniu temps fins a l’1 de març per comprovar-ho. Un molt bon començament d’aquest cicle innovador de Teatre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

TEENAGE DREAM

Una creació de Projecte NISU.

Intèrprets: Guillem Gefaell, Xavier Torra, Albert Pérez Hidalgo 

Escenografia i vestuari: Margherita Mantovani / Disseny de so: Oscar Palenque i Guillem Gefaell / Disseny de llums: Oscar Palenque / Disseny gràfic i vídeo: Oscar Palenque i Alex Sánchez

Una co-producció de Projecte NISU i Teatre Tantarantana.

Somni d’un Cargol adolescent