Aquest darrer diumenge vàrem assistir a un concert realment extraordinari a L’Auditori de Barcelona, de l’OBC dirigida pel que serà el seu director titular a partir de la temporada vinent 2015/2016; es tracta del japonès KAZUSHI ONO (Tòquio, 1960). Actualment és el director titular de l’òpera de Lió, així com també director llorejat de l’Orquestra Filharmònica de Tòquio.
No té ni molt menys el mateix carisma que l’enyorat director japonès Eiji Oue, que va ser molt estimat pel públic, quan va ser director de l’OBC en el període 2006-2010, però com ja dic, encara que no el recorda pas per la manera tan diferent de dirigir, sembla que tan sols amb un parell de concerts, s’ha posat al públic barceloní a la butxaca, dirigint sense partitura i amb una sensibilitat que ha agradat moltíssim. Creiem que a partir de la temporada vinent, viurem moments importants en la ja llarga història de l’OBC.
El programa va ser el següent:
– BENET CASABLANCAS (Sabadell 1956)
Sogni ed epifanie. Un bagliori tra notti (🐌🐌)
Aquest concert va ser una estrena absoluta, ja que es tractava d’una obra d’encàrrec a aquest compositor, que actualment i durant dues temporades és resident de L’Auditori. Personalment em costa entrar en músiques contemporànies i més quan no les he escoltat mai; no em va desagradar pas, però sincerament crec que programar aquest concert, per molt curt que sigui (12 minuts) dins d’un programa tan llarg de temps (3 hores), va ser una equivocació.
– JOHANNES BRAHMS (Hamburg 1833 – Viena 1897)
Concert per a violí i orquestra en Re major, op.77 (🐌🐌🐌🐌)
Aquest sí que va ser un dels plats forts de la vetllada, ja que va estar interpretat per la solista de violí HILARY HAHN, que des de ben petita ha estat considerada com una de les violinistes més reconegudes del món; va saber fer el pas de nena prodigi a solista de prestigi amb una gran seriositat, i ha bastit una sòlida carrera que comprèn tot el repertori violinístic imaginable.
S’ha de reconèixer que interpreta molt bé, encara que em desagrada força que sigui tan mediàtica, però reconec la perfecció de la seva tècnica i el so brillant i potent que extreu del seu instrument; la cua a l’intermedi per aconseguir una firma de la violinista és potser la més llarga que he vist mai a L’Auditori.
Però el millor va esdevenir a la segona part, on el mestre KAZUSHI ONO va demostrar-nos del que és capaç i del que segurament ens espera la temporada vinent…
– SERGUEI RAKHMÀNINOV (Semyonovo, Rùssia 1873 – Beverly Hills 1943)
Simfonia núm 2 en Mi menor, op. 27 (🐌🐌🐌🐌)
La Simfonia núm. 2 de Rakhmàninov, en el seu dia va ser un èxit espectacular, però ningú no podia esperar que, amb el pas del temps, es convertiria en una de les obres russes més interpretades arreu del món. El mateix autor se la va endur a la primera gira que va fer pels Estats Units, i també en terres americanes va gaudir d’una gran popularitat.
Pel que vaig veure en finalitzar el concert, aquest entusiasme en forma d’aplaudiments i “bravos” dirigits al nou director, crec que els abonats de l’OBC varen “comprar” el relleu de molt bona gana…. ara caldrà esperar uns mesos.
ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA
Kazushi Ono, director
Hilary Hahn, violí
