– Dansa – WHAT THE BODY DOES NOT REMEMBER (🐌🐌) Ultima vez / Win Vandekeybus – Mercat de les Flors

Aquest passat divendres vàrem tornar al Mercat de les Flors a veure teòricament un espectacle de dansa, que pel que diuen ha deixat empremta profunda en la història de la dansa contemporània; es tracta de “What the body does not remember”.

Es tracta d’una producció de la companyia “Última vez” i de Win Vandekeybus, creada fa 28 anys amb gran ressò a casa nostra i també en l’àmbit internacional; ara en el seu retorn al Mercat de les Flors, ho fa evidentment amb altres ballarins, que tracten les seves variades “coreografies” d’una manera més tècnica i potser menys intuïtiva i sense tanta improvisació, però amb el mateix esperit amb què va néixer.

El debut sorprenent de Wim Vandekeybus amb la seva companyia “Última Vez” l’any 1987, va sacsejar el món de la dansa. A Nova York, Vandekeybus i els compositors Thierry de Mey i Peter Vermeersch van rebre el prestigiós “Bessie Award” per la seva “confrontació brutal entre la dansa i la música: el paisatge combatiu i perillós de What the body does not remember”.

Una barreja de dansa, teatre físic, gimnàstica i circ, amb moments molt energètics i colpidors que tallen fins i tot l’alè dels espectadors, però que a partir de la primera escena, que és gairebé màgica, pateix progressivament d’una davallada, que es va incrementant a cada diferent coreografia, fins a arribar a cotes molt baixes. Un espectacle, segons el meu punt de vista molt desigual, espectacular els 10 primers minuts i potser també els darrers 5, però que la resta de temps, (més d’una hora), afluixa tant que arriba fins a l’avorriment …. almenys a mi em va arribar a cansar i vaig començar a mirar sospitosament el rellotge massa sovint.

La coreografia original de Vandekeybus es mou per la perillosa línia que separa l’atracció de la repulsió. De vegades, el resultat és la confrontació, primer entre dos ballarins, després entre dos grups, entre els ballarins i la música i entre els ballarins i un intricat i fascinant joc de línies. Però, sobretot, és una explosió d’agressivitat, por i perill.

Diuen els seus creadors que no es tracta de dansa, ni de Teatre…. és acció i reacció, però vulguin o no, està considerat com un dels referents a la història de la dansa contemporània internacional. Per nosaltres en canvi, ha estat una decepció si contem que teníem el llistó de les nostres expectatives, segurament massa alt.

En acabar l’espectacle almenys vàrem tenir la sort de poder escoltar a alguns dels seus protagonistes en un col·loqui, amb el director d’assaigs Eduardo Torroja i tres ballarins de la seva companya, “Ultima vez”. La xerrada va ser força interessant i vàrem poder entendre alguns dels aspectes que ens havien passat per alt.