Ja fa uns quants anys, el 2005 i 2006 vàrem assistir al Festival de Músiques Sagrades del Món a la ciutat marroquina de FES, i allà segurament per primer cop vàrem poder escoltar en directe algun grup tradicional de Músiques Polifòniques de les illes de Còrsega i Sardenya.
Més tard, l’any 2008 vàrem viatjar a l’illa de Còrsega, i l’any 2012 a l’illa de Sardenya, i a poc a poc ens vàrem començar a interessar molt més en aquests grups de veus Polifòniques; a partir de grups com A FILETTA o I MUVRINI, segurament menys tradicionals i més comercialitzats, però sens dubte a partir d’ells, ens vàrem deixar seduir cada cop més … aquí en teniu un bon exemple…
Fa uns mesos que ens vàrem assabentar que en ocasió de la inauguració de l’exposició “VEUS de la MEDITERRÀNIA” organitzada per l’Auditori de Barcelona, se celebraria un concert a Barcelona del grup TENORE S’ARBORINU DE ORUNE de Sardenya, i ràpidament vàrem comprar les entrades; malauradament el concert previst per la tardor del 2014 es va haver d’ajornar per acabar d’organitzar la mencionada exposició.
Aquest passat dimecres 28 de gener per fi va arribar la data de la inauguració de l’exposició i de poder assistir a aquest concert inaugural, a la Sala Alicia de la Rocha . TENORE S’ARBORINU DE ORUNE es tracta segurament d’un grup molt més tradicional…. únicament són 4 veus ben diferenciades… boche, mesu boche, contra i bassu.
Ells canten en cercle i girant l’esquena al públic…. sembla que necessiten el contacte físic i visual per poder cantar com la tradició els hi demana per fer-ho com els seus avantpassats. De les quatre veus, únicament una, la boche canta paraules senceres i entenedores…. la resta, pronuncien tan sols síl·labes o sorolls guturals compassats.
Les seves cançons són d’origen remot, amb arrels mil·lenàries, que conformen un repertori que s’ha preservat de generació en generació amb variants i matisos depenent de cada regió o cada illa; en aquest cas, es tracta d’una mena de cant polifònic característic dels pastors de les poblacions rurals del centre de l’illa de Sardenya.
El concert va estar força interessant (🐌🐌🐌), encara que a nosaltres se’ns va fer una mica monòton, a causa de no ser molt entenedors en aquest tipus de música.
Intèrprets: Antonio Tolu (boche) – Angelo Soma (boche) – Piero Cidda (mesu boche) – Pipinu Cidda (contra) – Pietro Mula (bassu)
________________________
L’exposició “VEUS DE LA MEDITERRÀNIA” (🐌🐌🐌🐌), que es podrà veure fins al 26 de juliol, està situada a la llanterna de l’Auditori, un lloc a l’abast de tots els ciutadans de Barcelona, encara que els 200 metres quadrats dedicats a la veu, no és potser el lloc més idoni per manca de comoditat i pel clima a la intempèrie, per gaudir-lo com cal.
La mostra recull documents audiovisuals i sonors originals enregistrat durant 6 anys a una vintena d’indrets del Mediterrani. “Veus de la Mediterrània” reprodueix 50 situacions quotidianes i s’hi poden escoltar fins a 300 veus en els diferents mòduls instal·lats; es tracta de l’estudi de la veu, un dels patrimonis immaterials més importants de la Humanitat.
Els diferents espais són:
- Mira’t la veu
- Llengües i ribes
- El so que travessa la mar i el temps
- Les veus per a la comunitat
- La veu per a l’altre
- La veu que sedueix
- Teatres, àgores, temples i tavernes
- Una mar de mercats
- ALEP I LES VEUS PERDUDES
- Deixa la teva veu
He trobat a la xarxa un documental del qual s’han extret forces seqüències que podreu veure en aquesta magnífica exposició….
L’espai dedicat als mercats ofereix una immersió sonora d’alt impacte sensorial. Un homenatge a la ciutat ensorrada d’Alep obre la porta a una crítica reflexiva sobre els conflictes i les paradoxes del Mediterrani actual.
Una llarga recerca Els enregistraments audiovisuals de l’exposició són el resultat d’un laboriós treball de camp original i actual. La mostra inclou audiovisuals extrets de més de 80 hores de filmació realitzada entre l’agost de 2008 i el febrer de 2014 a una vintena d’indrets de la Mediterrània (d’Alexandria a Màlaga, i de Tunísia a Creta) i compta també amb documents sonors provinents dels Balcans (Croàcia, Albània, Montenegro), Síria, Turquia i el Marroc, entre d’altres.
Una exposició que us recomano tot i saber que no és gens còmode la seva visió, i encara més quan tots coneixem que el mateix Auditori té espais infrautilitzats que haurien servit de ben segur per aixoplugar als visitants en unes condicions més idònies.
Cargol viatjant per la Mediterrània