– Teatre – FEDRA (🐌🐌 + 🐚) de Jean Racine – Teatre Romea – 24/01/2015

Primer de tot, haig de reconèixer que no sóc massa amant de les tragèdies de la literatura clàssica i aquesta és sense cap mena de dubte una de les més conegudes de la literatura francesa del segle XVII. Tot i ser conscient de què no és pas un tipus de Teatre que m’apassioni, no vàrem dubtar ni un segon en comprar les entrades ja fa unes quantes setmanes, en quant es va anunciar l’estrena d’aquesta producció …. i és que no podíem pas perdre una proposta dirigida per Sergi Belbel al Teatre Romea… i encara menys quan estava protagonitzada per actors (Emma Vilarasau, Mercè Sampietro, Lluís Soler …. entre d’altres), que per nosaltres són una referència del Teatre a Catalunya.

Jean Racine (1639 – 1699), és considerat un dels autors francesos de tragèdies clàssiques més important. Una de les darreres obres que va escriure, va ser Fedra, l’any 1677; l’obra està escrita en versos alexandrins i en el seu temps quan es va estrenar, va ser un rotund fracàs i tant és així que Racine va decidir deixar la dramatúrgia per a dedicar-se a ser historiador de Lluís XIV de França.

IMG_0166

Fedra és un personatge de la mitologia grega; era una princesa cretenca, filla de Minos i de Pasífae, i germana d’Ariadna. Va ser raptada per Teseu, després d’abandonar aquest a la seva germana Ariadna, per casar-se amb ella. D’aquesta unió van tenir dos fills: Acamant i Demofonte.
Fedra es va enamorar del fill que Teseu havia tingut anteriorment: Hipòlit. El jove, que detestava les dones, va refusar els favors que la seva madrastra li sol·licitava. Llavors, Fedra, tement que Hipòlit expliqués a Teseu les insinuacions d’ella, va estripar-se el vestit, va trencar la porta de la seva habitació i va afirmar que Hipòlit havia intentat violar-la.
Teseu ple de ràbia però no volent matar el seu fill amb les seves pròpies mans, va recórrer a Posidó, el qual li havia promès satisfer tres desitjos. Fent cas a Teseu, el déu va enviar un monstre marí que, sortint de les onades quan Hipòlit conduïa un carro a la vora del mar, va espantar els cavalls i va provocar la mort del jove. Fedra, a causa dels remordiments i la desesperació, es va suïcidar.

D’entrada, tant la posada en escena com l’escenografia no ens va agradar gaire; entrades i sortides reiterades d’actors pel passadís central de platea…. un recurs ja massa trillat, però és que a més, obligava als actors gairebé a grimpar per una mena de rampa de sorra i pedres fins a l’escenari real…. i ni els vestuaris pampolosos de Fedra ni l’edat d’alguns actors permetien fer-ho com cal; potser requerien altres solucions menys arriscades; però el que mes em va desagradar de l’escenografia va ser la col·locació, al mig de l’escena, d’un enorme SOL que deixa d’entrada, cecs als espectadors…. i encara que durant les dues hores de l’espectacle no et queda més remei que acostumar-te, crec que es tracta d’un greu error que fa que els espectadors hagin de forçar la vista per tal de veure com cal, les expressions dels actors…… aspecte fonamental en una representació teatral.

IMG_0167

Independentment de què el text en vers t’acabi d’interessar o no, sincerament esperava molt més de l’actuació, de la que és per mi, l’actriu de capçalera, Emma Vilarasau; aquesta vegada, la seva actuació no em va agradar, especialment durant la primera hora de la representació; em sap greu dir-ho, però la vaig trobar impostada i fins i tot poc creïble, un pèl fingida…. massa “cridanera” i “ploranica”, aspectes que li retreuen sovint els seus detractors…. i que a mi, aquesta acusació em treu de polleguera.

El seu paper requereix que sigui una mica així, de ben segur, però crec que aquesta vegada fa un gra massa. De tots els actors, és a la que se li nota més que està “recitant” un text en vers i li falta la naturalitat, que per exemple demostra la seva companya d’escena Mercè Sampietro. També podria ser, que jo espero massa d’ella i el nivell d’exigència que li demano, és molt superior a altres actors i actrius.

Les dues hores es van fer per mi interminables, especialment pel text, prou conegut i amb falta d’interès per mi. Tot plegat, una decepció, d’una producció de la qual segurament esperava massa. Tot, però,  no va ser negatiu i haig de reconèixer que vaig gaudir d’algunes interpretacions magnífiques, especialment la dels actors Mercè Sampietro i Xavier Ripoll (un Hipòlit realment extraordinari), seguits d’aprop per Lluís Soler i Jordi Banacolocha.

IMG_0165

Espero i desitjo de debò que el temps i la repetició d’aquestes interpretacions, millorin força i que podeu gaudir molt més que jo d’aquesta producció teatral….. ah !!!, i si pot ser que us baixin la intensitat lumínica d’aquest SOL enorme, el nyap més gran que ha comès Max Glaenzel a la seva proposta.

La meva valoració “Voltaire“, en aquesta ocasió és tan sols de (2 cargols i un cargolí) …. o sigui, 5 sobre 10.

Autor:  Jean Racine
Versió i Direcció:  Sergi Belbel
Repartiment:  Emma Vilarasau (Fedra) / Mercè Sampietro (Enona) / Lluís Soler (Teseu) / Xavier Ripoll (Hipòlit) / Jordi Banacolocha (Teràmenes) / Queralt Casasayas (Aricia) / Gemma Martínez (Ismene / Panopa)
 Eescenografia: Max Glaenzel / Il.luminació:  Kiko Planas / Vestuari: Mercè Paloma / Espai sonor: Jordi Bonet / Caracterització: Toni Santos / Ajudant de Direcció: Antonio Calvo /  Producció: Teatre Romea

IMG_0163

Advertisements

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a – Teatre – FEDRA (🐌🐌 + 🐚) de Jean Racine – Teatre Romea – 24/01/2015

  1. CARME ha dit:

    Anava amb tanta por que al final no la vaig trobar tant malament.
    Coincideixo amb vosaltres que l’Emma fa una interpretació massa exagerada, i a mi també em va agradar més la Mercè Sampietro, però no es menys cert que el paper de Fedra es molt més difícil que el d’Enona. Per mi el problema d’aquesta obra es el text, llavors es va a veure tan sols per la posada en escena i el treball dels actors i si tant l’una com els altres no son d’altíssim nivell quedes molt decebut
    Crec que han baixat la intensitat de la llum del sol, ja que no enlluernava, i no ho dic per mi, ho vaig preguntar altres persones del grup i tots van dir el mateix, son defectes i avantatges d’anar-hi dels primers com vosaltres.
    Una abraçada

    Carme

    • Miquel Gascon ha dit:

      Ens alegrem moltíssim de què hagis gaudit de la representació. Això acostuma a passar quan vas a veure quelcom amb la por de què no t’agradi massa…. i llavors, trobes que paga la pena haver anat.

      D’acord que el problema de Fedra és el text i quan aquest no t’acaba de fer el pes, desconnectes força.

      Perfecte que el “sol/lluna” ja no enlluerni com al principi….. i si, tens raó, crec que anar a veure una producció al principi té tots els inconvenients…. però no podem fer res per evitar-ho … som “malalts” de Teatre i no ens podem estar d’anar i opinar sense haber llegit massa sobre la mateixa.

      Una abraçada

  2. Montse ha dit:

    Una mica més i ens hi presentem amb les ulleres de sol…Ha, HA!! Aquest cop estic, plenament amb la Carme.
    De tota manera, no em va convèncer gens la il-luminació… segons com, els pobres actors feien cara d´hepatítics i l´expressió s´enresentia. No sé com ho veien els de més enrera, però nosaltres estavem ben situats i tot això es copsava.
    El vesturari era molt eclèptic,fins aquí perfecte, menys…..el de la pobra Aricia (pel meu gust semblava una princesa Disney!!).
    Els actors, tenint en compte la complexitat del vers i les anadades i vingudes) molt bé.
    Com sempre el Lluís Soler una passada, sembla que hagi nascut per dir el vers i la seva veu…
    Em va sorprendre molt agradablement l´actor Xavier Ripoll. No el coneixi gaire. Comparable amb el savoir faire del Ll. Soler. No en va va ser Premi extraordinari de la seva promoció a l´Institut del teatre.
    Bé. Potse va jugar en contra, que dies abans havíem vist el Rei Lear. I les comparacions SEMPRE són odioses.
    Perdoneu el retard dels meus comentaris!!

    • Miquel Gascon ha dit:

      La il·luminació d’aquesta producció és de ben segur, el que menys em va agradar de tot plegat, encara que pel que sembla s’han adonat que és millor posar una lluna davant dels ulls dels espectadors que mantenir-los “de cara al sol”.

      En Lluís Soler, almenys el dia que vàrem anar, semblava que no havia sopat, ja que li mancava l’empenta que gairebé sempre té a l’escenari.

      Crec que no em costarà gens oblidar ràpidament aquesta producció.

      Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s