– Òpera – UNA VOCE IN OFF (🐌🐌) de Xavier Montsalvatge / LA VOIX HUMAINE (🐌) de Francis Poulenc – Gran Teatre del Liceu – 22/01/2015

Ens agrada l’òpera i per això estem abonats al Gran Teatre del Liceu des de fa moltes temporades, i també ens hem abonat a les retransmissions en directe als cinemes des del Metropolitan de NY… i a mes a més quan l’agenda ens ho permet anem a veure alguna altra òpera tant al Cinema com en petits teatres… òperes contemporànies o no, que es representen en espais més íntims com últimament s’ha fet a l’Espai Lliure i al Teatre Akadèmia.

Creiem que el Gran Teatre del Liceu s’està equivocant de programar òperes de petit format en un espai tan enorme com és el Liceu; aquestes òperes que acostumen a durar menys d’una hora, crec que no tenen massa audiència, primer perquè són poc conegudes i segon perquè són “delicatessen” que s’han de gaudir de ben a prop. És per això que s’acostumen a representar en espais més reduïts i més íntims que no pas un gran teatre d’òpera.

UNA VOCE IN OFF  2

UNA VOCE IN OFF – foto de A. Bofell

El Liceu ha programat solament 3 representacions d’aquest programa format per dues òperes, UNA VOCE IN OFF del compositor Xavier Montsalvatge i LA VOIX HUMAINE de Francis Poulenc. Han sortit ofertes a través de la xarxa i per tot arreu, 2 x 1 e inclús sortejos regalant entrades…. i ni així. Almenys dijous passat la Sala del Gran Teatre del Liceu era gairebé buida, especialment les butaques de preus més cars; a la mitja part es va acabar de buidar. Aquest tipus d’òpera interessa a molt poca gent i ni que regalin entrades s’omplirà un teatre de les dimensions del Liceu.

UNA VOCE IN OFF 1

UNA VOCE IN OFF – foto de A. Bofell

Per altra banda…. quin sentit té que la platea o els primer pisos estiguin gairebé buits i que es mantinguin oberts el 4rt i cinquè pis, des de no es pot veure amb condicions mínimes, una escenografia plana, pensada per ser vista de ben a prop; no hauria estat millor oferir preus raonablement més econòmics i agrupar a tothom que tingui un mínim d’interès a la Platea, amfiteatre i primer pis? A molts Teatres on es representen obres de text, a vegades quan es representen obres on cal que l’espectador sigui ben a prop, es tanca una bona part de l’aforament, e inclús es posen cortines de separació per fer l’espai més reduït.

A l’òpera, UNA VOCE IN OFF, els intèrprets eren tan sols 3 cantants, encara que participa també el Cor en un parell d’ocasions, però és que a l’òpera LA VOIX HUMAINE, era tan sols una única soprano cantant durant 50 minuts, enganxada al telèfon i que a mes els que estàvem lluny (nosaltres a fila 1 dels 4rt pis) ens era materialment impossible llegir el text,del que es deia, pel fet que no se’ls va ocórrer millor idea que posar els sobretítols molt més petits del normal i a una alçada que amb la forta il·luminació de l’escenari, no deixava que les paraules escrites ressaltessin suficient per ser llegides…. i com a conseqüència no ens vàrem assabentar de la missa, la meitat.

En ambdues obres, el personatge absent té un pes central dins la trama i dins l’equilibri emocional de la protagonista. Dues òperes del segle xx unides per la seva brevetat i perquè el marit mort d’Angela es manifesta a la seva vídua a través d’un magnetòfon, a l’altra banda del telèfon. Serà la seva veu la que despertarà els dubtes sobre el futur de la seva actual relació amb un altre home.

Amb Una voce in off Montsalvatge va escriure un manifest antiromàntic, com una ironia al bel canto.

La música de Una voce in off, no era pas desagradable ni atonal i encara en algun moment em va arribar a interessar, especialment quan intervenia el cor, ja que els cantants no em van acabar d’agradar cap d’ells.

La posada en escena d’aquesta primera òpera és el que vaig trobar més encertat, tot i que com ja he dit està pensada per ser vista des d’una alçada prudencial i no des d’un quart pis, pel fet que l’alçada de la caixa escènica és excessivament baixa. Les imatges projectades en dues pantalles a sobre mateix d’aquesta caixa escènica aixafada, i el moviment cap enrere quan apareix el cor, va fer que fins i tot fos agradable.

Tot i això, l’òpera no em va acabar d’interessar massa i segurament és a causa de la llunyania excessiva, ja que la música va ser molt ben interpretada per l’OBC, i en alguns moments fins i tot em va agradar. La meva valoració “cargolaire” la deixo en tan sols (🐌🐌).

LA VOIX HUMAINE 2

LA VOIX HUMAINE – foto de A. Bofill

 A La voix humaine, basada en el text de Jean Cocteau, Poulenc recull una gran varietat de llenguatges musicals per expressar cadascuna de les frases per què passa la psique d’una dona que es resisteix a reconèixer la cruel veritat.

LA VOIX HUMAINE 1

LA VOIX HUMAINE – foto de A. Bofill

La col·locació de l’orquestra darrera de l’espai escènic a la segona òpera, encara va agreujar la falta de visibilitat que segurament ens volia oferir en Paco Azorìn….. únicament mig veiem la primera filera de l’orquestra…. la resta brutalment tapats pel sostre de la caixa escènica. Maria Bayo és una soprano que m’agrada força i no té pas la culpa…. però el fet de no poder entendre ni un borrall del què va cantar ella sola a escena durant 50 llargs minuts es va fer avorrida i insuportable, agreujat perquè la música tampoc em va agradar massa. L’escenografia era la mateixa que en l’òpera que primer s’havia vist, però el resultat molt pitjor. La meva valoració “cargolaire” la deixo en tan sols (🐌) i és que em vaig avorrir com una ostra.

Penso, que regalar entrades o promocionar el fet d’anar a l’òpera a públic no massa entès, pot arribar a ser contraproduent, ja que segurament molts del que varen assistir per primera vegada per tal de provar-ho, segurament no tornaran a trepitjar mai més un Teatre d’òpera. La fugida de molt públic a la mitja part, ho explicava de forma clara i no feien falta paraules per descriure tanta desolació.

Sóc partidari de què es donin a conèixer òperes de petit format, ja que no tot poden ser TOSCAS, CARMEN o NORMAS, però s’haurien de representar fora d’abonament per tal de què assisteixin realment els molt interessats i sobretot amb les condicions necessàries de proximitat per poder-les gaudir com es mereixen.

Direcció Musical: Pablo González
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i Cor del Gran Teatre del Liceu
Direcció d’escena i escenografia: Paco Azorín / Vestuari: María Araujo / il.luminació: Pedro Yagüe / Vídeo: Pedro Chamizo
La voce in off – nova producció del Gran Teatre del Liceu
intèrprets : ANGELA Ángeles Blancas / MARIO Vittorio Prato / VEU DE CLAUDIO Antoni Comas
La voix humaine – nova producció el Gran Teatre del Liceu i Teatros del Canal
intèrpret : ELLA Maria Bayo

Cargol i telefon

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Òpera i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s