Ens considerem “teatraires” de mena, com molt bé sabeu, ja que intentem veure el màxim possible del que es representa a Barcelona, tot i que encara treballem i el temps del qual disposem és força reduït, però tot i així, intentem gaudir d’ell, el màxim possible. Tot això bé a “cuento”, per tal de dir-vos, que gairebé per casualitat ens hem assabentat del pas d’aquesta obra per Catalunya….. GRANOS DE UVA EN EL PALADAR, concretament al Teatre de Ponent de Granollers, després de programar-se forces dies a Buenos Aires i Madrid ….. i ara començar una gira per tot l’estat espanyol.
La casualitat a la qual ens referim, bé donada en rebre una invitació com a “premsa”, cosa que no ens acostuma a passar, ja que per dissort, els programadors i els mateixos teatres, no s’adonen que els bloguers que parlem de Teatre, som en realitat un mitjà alternatiu i complementari a la premsa tradicional, que moltes vegades arribem a un sector de públic que no l’acostuma a llegir gairebé mai. Si no fos per aquesta invitació, ni tan sols ens hauríem assabentat….. com la majoria de “teatraires de Catalunya”…… i és realment una llàstima, de debò.
És més, segons les autores i actrius en acabar la darrera funció de les dues que s’han pogut fer, ja en els aplaudiments finals, ens vàrem explicar que els ha estat impossible trobar un Teatre a Barcelona ciutat, on les aixoplugues; únicament han rebut suport per part de Casa Amèrica Catalunya i pel mateix Teatre de Ponent.
Penseu, a mes a més, que aquest intent de silenciar aquest treball, que ens parla sobre la memòria històrica del nostre país, no té cap sentit, quan bé avalat i recomanat per persones com Baltasar Garzón, Montxo Armendáriz i Federico Luppi, entre d’altres.
Cinc dones, cinc actrius nascudes a Espanya, però que fa ja uns anys viuen a Argentina, són les que han creat aquest espectacle, que ens parla de la història d’Espanya des de 1931, data del reconeixement del sufragi per part de la dona, passant per la República, la guerra civil, la dictadura de Franco, fins la transició a la Democràcia, etapa que malauradament sembla que encara no ha acabat del tot; les cinc, són nascudes a l’etapa d’aquesta transició i per tant no han viscut aquesta història amarga, que ara volen treure de l’oblit, …. un oblit interessat per determinades classes socials que es mantenen al poder des de la caiguda de la República espanyola.
Ens expliquen aquesta història d’una manera colpidora, interpretant tots els papers (també els dels homes), per tal de què ens adonem de l’absurditat de les guerres, les divisions que originen, les desaparicions forçoses i la injustícia de l’oblit….. i aprofitant la història d’Espanya, ens recorden a totes les tragèdies semblants arreu del món, i ens quedi clar que el dolor, la injustícia, les pors i els pactes de silenci, no tenen fronteres. Ens ho expliquen a través de personatges planers que pertanyen al mateix poble, aquells que mai han aparegut als llibres d’història, però que són els autèntics protagonistes.
Amb una escenografia molt simple, però molt efectista, utilitzant gairebé tan sols dos colors….. el vermell esclatant com paisatge i el negre/gris, com a vestuari… les actrius aconsegueixen transicions impecables, poden passar d’una a una altra emoció, amb la mateixa facilitat que un simple vestit gris, pot ser l’hàbit d’una monja o un fusell assassí. Teatre de text si, però on també es barreja la mímica, la dansa, la poesia i la cançó. Aquests elements tan simples són suficients per què amb el talent d’aquestes 5 actrius, ens puguin mostrar una història molt resumida, d’una manera màgica de fer Teatre, que ens fa vibrar intensament.
A través de les xarxes socials, ens hem assabentat que Susana Forns i Zaida Rico, les autores d’aquesta proposta escènica, tenen en el seu pensament, a partir d’aquí crear una “trilogia republicana” …. i aquest “Granos de uva en el paladar”, seria la primera d’elles.
Esperem que aquest espectacle, es pugui veure a Catalunya algunes representacions més, que aquestes dues sessions que s’han pogut fer, malgrat tots els impediments. No és d’estranyar que les entrades dels dos dies estiguessin exhaurides. Teatre que paga la pena veure.
Text i direcció: Susana Hornos i Zaida Rico
Dramatúrgia: versió lliure dels contes de Susana Hornos: “Chusa”, “Adelina”, i “La uva en el paladar”
Intèrprets: Lorena Carrizo, Susana Hornos, Maday Méndez, Ana Noguera, Zaida Rico
Caracterització y vestuari: Néstor Burgos / Disseny d’ il.luminació: Mariano Arrigoni / Disseny escenográfic: Alejandro Mateo / Música original: Gonzalo Morales / Coreografía “Paco i Rosa”: Antonio Luppi / Fotografia: Akira Patiño
