Un altre magnífic concert del cicle Palau100 al Palau de la Música. Aquesta vegada d’un director mediàtic, segurament massa, però d’una gran qualitat inqüestionable i reconeguda mundialment…. GUSTAVO DUDAMEL, dirigint l‘Orquestra Simfònica “Simón Bolivar” de Veneçuela. Segons les seves mateixes paraules, té la vocació de fer accessible la música a tothom i la veritat és que ho aconsegueix amb escreix, sobretot amb les classes populars, però no sempre és reconegut pels musicòlegs més puristes, que l’acusen de voler distorsionar algunes composicions, per aconseguir que sonin d’una manera força més espectacular.

El jove director Dudamel (nascut a Veneçuela, l’any 1981), fa sis temporades que és director de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles i també dirigeix la Simfònica de Göteborg i la Simfònica Simón Bolívar, entre d’altres.

La revista National Geographic va publicar l’Octubre de 2010 un article amb el títol “Gustavo Dudamel: L’home que rejoveneix la música clàssica“, i en aquest article Dudamel era qualificat de geni de la música. L’any 2012 és guanyador del Premi Grammy per la direcció de la simfonia núm. 4 de Brahms interpretada per l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles.

Al Palau de la música, la setmana passada va actuar 2 dies seguits amb programes diferents i el que nosaltres vàrem poder assistir, va tenir el següent programa:

1 – Ludwig van Beethoven (1770 – 1827)

Simfonia núm 5, en Do menor, op.57

A banda de què Dudamel sigui o no un músic molt peculiar i mooolt mediàtic, haig de reconèixer que la versió vibrant que ens va oferir de la cinquena simfonia de Beethoven, em va seduir, fins al punt de redescobrir-la de nou, després d’haver-la escoltat desenes i desenes de vegades al llarg de la meva vida; vaig descobrir sons i acords diferents que mai havia notat fins aleshores; amics meus que estaven presents al concert, a la mitja part em van comentar que la interpretació va ser massa accelerada e inclús la van titllar de “sorollosa”, però a mi em va atrapar des del primer acord; en el que si coincidim amb ells, és que la va interpretar diferent, a com s’acostuma a fer, …. però a mi em va meravellar.

En no trobar a la xarxa, cap gravació de Dudamel d’aquest concert de Beethoven, amb la Simon Bolivar Orchestra, us deixo una versió dirigint a la Gothenburg Symphony.

Gustavo Dudamel dirigint la Gothenburg Symphony – 1er moviment de la 5ena Simfonia de Beethoven

2 – Richard Wagner (1813 – 1883)

Viatge de Siegfried pel Rin (El capvespre dels déus)

Mort de Siegfried i Marxa fúnebre (El capvespre dels déus)

Marxa Nupcial (Lohengrin) –  Murmuris del bosc (Siegfried)

Entrada dels convidats al Palau (Tannhauser)

Aquesta segona part, va ser més desigual, amb un “capvespre dels Déus” força fluixet, si el comparem amb l’espectacularitat del concert de Beethoven. D’aquesta segona part caldria destacar la participació en dues peces, del Cor de Cambra del Palau de la Música i de l’Orfeó Català, que van protagonitzar els moments més àlgids d’aquesta part dedicada en exclusiva a Richard Wagner.

El públic literalment embogit, aplaudint dempeus, va provocar que el mestre Dudamel, oferís dues propines, “la cavalcada” de Les Valquíries, que va estar sensacional i el “liebestod” de Tristany i Isolda.

Gustavo Dudamel, director

Orquesta Sinfónica Simón Bolívar de Venezuela

Cor de Cambra del Palau de la Música – Orfeó Català

Dudamel & Simon Bolivar Orchestra – Benzecry: Rituales Amerindios